Els delictes d'odi han augmentat a Espanya de 1.869 en 2022 a 2.268 en 2023
BARCELONA, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscal Adscrita a la Unitat contra els Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l'Estat, María Jesús Raimundo, alerta sobre el risc de relacionar delinqüència i migració i assegura que és un tema que a la Fiscalia li "preocupa i ocupa".
En una entrevista amb Europa Press, Raimundo assegura que en els últims mesos s'han donat casos de menors que han patit delictes d'odi en xarxes socials "simplement per ser menors sense referents familiars o menors no acompanyats que han vingut al nostre país com a migrants i als quals se'ls ha assignat amb tota gratuïtat la responsabilitat penal d'un assassinat comès per una altra persona".
Es refereix al crim d'un menor d'edat en Mocejón (Toledo), a l'agost de 2024, i a l'assassinat d'una comerciant un mes abans a la plaça Tirso de Molina de Madrid; en tots dos casos, una "notícia falsa" difosa per internet va assenyalar a menors no acompanyats com a autors d'aquests dos fets.
Segons La fiscal, que ha participat en el 2º Congrés Internacional d'Aporofòbia celebrat a Barcelona i organitzat per l'Institut Químic de Sarrià i la Universitat Ramon Llull, encara que el Ministeri Públic no fa distincions a l'hora d'assistir a les víctimes, els menors mereixen, per la seva vulnerabilitat, una especial protecció.
En tots dos casos s'han obert diligències per aquests fets, confirma Raimundo, encara que serà un jutge qui, en última instància, dirimeixi si es tracta d'una lesió a la dignitat d'un col·lectiu al qual se li està atribuint un assassinat pel simple fet de tenir un altre origen nacional, o si també pot haver-hi discurs d'odi "en incitar a la gent al fet que en el moment en què es creui amb un menor no acompanyat se li pugui increpar o que li pugui fer alguna cosa".
"Protegim a totes les víctimes, a tots els menors i si dins dels menors hi ha menors que han arribat al nostre país sense referents familiars també seran objecte de protecció de delictes d'odi", afirma Raimundo.
UN LÍMIT DIFÚS
Raimundo reconeix que la línia que separa un delicte d'odi de la llibertat d'expressió és "difusa", perquè no tots els insults o desqualificació cap a col·lectius vulnerables són delictius.
"Creiem que discurs d'odi és tot el que hi ha en xarxes socials que suposi insults o desqualificació a uns col·lectius vulnerables o a una persona i no: ha d'haver-hi incitació, ha de crear-se un clima d'hostilitat, de violència de tal grau i de tal calibre que inciti de forma lògica a algú a cometre un delicte", explica la fiscal.
Dins dels delictes d'odi, els més freqüents són el discurs d'odi i la lesió a la dignitat, que suposa "menysprear, humiliar o desacreditar" a una persona solament per condició de la seva raça, origen nacional, religió o un altre factor.
SIS PARÀMETRES
Per determinar si un discurs queda o no emparat per la llibertat d'expressió, dret fonamental recollit en la Constitució espanyola, la Fiscalia i els cossos policials es regeixen pel pla d'acció de Rabat, que serveix per analitzar sis paràmetres: el context en què s'ha produït el missatge, la intenció, l'abast i l'extensió del mateix, entre altres, però "cal anar al cas concret i cal filar molt fi".
Preguntada per quina opinió li mereix que en alguns missatges polítics relacionin el fenomen de la immigració amb la delinqüència, la fiscal, sense entrar a valorar cap cas concret, subratlla que, en cas que hi hagi indicis que un missatge pugui ser delictiu, sempre serà investigat pels fiscals provincials.
No obstant això, sosté que "cal ser molt cauts i cal ser molt prudents, perquè algú que té una responsabilitat política també pot opinar de forma totalment discrepant o de forma desproporcionada o fins i tot insultant i desqualificant i no per això està cometent un delicte d'odi".
Així i tot, Raimundo recorda que enguany el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictar una sentència que va avalar la condemna d'un polític que va penjar una sèrie d'insults i comentaris despectius en 'Facebook' cap a determinat col·lectiu.
La fiscal es refereix al cas en què la Gran Sala del TEDH va desestimar el recurs d'un polític francès contra França per una suposada violació de l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) per la condemna penal que li va imposar l'Estat per negar-se a eliminar del seu perfil de 'Facebook' comentaris en què es referia de forma discriminatòria i que incitaven a l'odi contra la comunitat musulmana.
Sense esmentar casos concrets, la fiscal recorda la "responsabilitat dels polítics, l'opinió dels quals pot ser més vista i més seguida" i apel·la als reglaments disciplinaris de les càmeres i parlaments, tant autonòmics com a nacionals, a frenar qualsevol comportament indecorós o frase despectiva, sense que necessàriament tots aquests episodis hagin de ser judicialitzats.
Pel que fa a les xarxes socials, encara que Raimundo insisteix que no totes les plataformes són iguals, demana una major col·laboració perquè les víctimes no quedin desprotegides si no s'actua amb la suficient celeritat: "Ens trobem amb necessitat d'una col·laboració més estreta, però crec que estem en el camí".
UNA TENDÈNCIA A l'ALÇA
Els delictes d'odi han augmentat a Espanya de 1.802 en el 2021, a 1.869 en 2022 i 2.268 en 2023, segons les dades de l'informe anual elaborat per l'Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d'Odi a partir de les denúncies presentades davant dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat l'any passat.
L'àmbit que major nombre de fets coneguts registra és el de racisme i xenofòbia, amb 856 episodis constitutius de delicte d'odi, que suposa un 13,38% més que en 2022.
Li segueixen els àmbits d'orientació sexual i identitat de gènere, amb 522 fets, un 13,7% més que l'any anterior, i el d'ideologia, amb 352 fets, que representen una pujada d'un 43,67%; també s'ha detectat un augment dels delictes d'odi contra persones amb discapacitat i també d'aporofòbia, cap a persones sense recursos.
Raimundo alerta que hi ha una infradenúncia, perquè existeixen casos en què la víctima "ni tan sols sap que ho és i no denunciarà perquè no sap que han comès contra ella un delicte", però àdhuc sabent-ho, hi ha qui decideix no denunciar per temor o recel a acudir a autoritats policials o judicials perquè es troben en situació irregular a Espanya o perquè no volen desvetllar la seva orientació sexual, cosa que es coneix com a infraconfiança.
La fiscal afegeix el problema de la infradetecció, en referència a fets denunciats, però en què la policia o autoritats judicials no aprecien delicte d'odi, perquè no hi ha motivació discriminatòria: "Tota aquesta sèrie de situacions fa que les dades siguin molt difícils de dimensionar".
Encara que la fiscal sosté que "tots podem ser víctimes d'un delicte d'odi", perquè hi ha múltiples motius recollits en el Codi Penal, Raimundo es mostra positiva amb la feina de la Fiscalia, l'Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d'Odi, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i els ministeris de l'Interior, d'Inclusió, i d'Educació, entre altres actors, en la protecció a les víctimes i la detecció i prevenció d'aquests delictes.
