Els delictes d'odi han augmentat a Espanya de 1.869 en 2022 a 2.268 en 2023
BARCELONA, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscal Adscrita a la Unitat contra els Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l'Estat, María Jesús Raimundo, alerta sobre el risc de relacionar delinqüncia i migració i assegura que és un tema que a la Fiscalia li "preocupa i ocupa".
En una entrevista amb Europa Press, Raimundo assegura que en els últims mesos s'han donat casos de menors que han patit delictes d'odi en xarxes socials "simplement per ser menors sense referents familiars o menors no acompanyats que han vingut al nostre país com a migrants i als quals se'ls ha assignat amb tota gratutat la responsabilitat penal d'un assassinat coms per una altra persona".
Es refereix al crim d'un menor d'edat en Mocejón (Toledo), a l'agost de 2024, i a l'assassinat d'una comerciant un mes abans a la plaa Tirso de Molina de Madrid; en tots dos casos, una "notícia falsa" difosa per internet va assenyalar a menors no acompanyats com a autors d'aquests dos fets.
Segons La fiscal, que ha participat en el 2 Congrés Internacional d'Aporofbia celebrat a Barcelona i organitzat per l'Institut Químic de Sarri i la Universitat Ramon Llull, encara que el Ministeri Públic no fa distincions a l'hora d'assistir a les víctimes, els menors mereixen, per la seva vulnerabilitat, una especial protecció.
En tots dos casos s'han obert diligncies per aquests fets, confirma Raimundo, encara que ser un jutge qui, en última instncia, dirimeixi si es tracta d'una lesió a la dignitat d'un collectiu al qual se li est atribuint un assassinat pel simple fet de tenir un altre origen nacional, o si també pot haver-hi discurs d'odi "en incitar a la gent al fet que en el moment en qu es creui amb un menor no acompanyat se li pugui increpar o que li pugui fer alguna cosa".
"Protegim a totes les víctimes, a tots els menors i si dins dels menors hi ha menors que han arribat al nostre país sense referents familiars també seran objecte de protecció de delictes d'odi", afirma Raimundo.
UN LÍMIT DIFÚS
Raimundo reconeix que la línia que separa un delicte d'odi de la llibertat d'expressió és "difusa", perqu no tots els insults o desqualificació cap a collectius vulnerables són delictius.
"Creiem que discurs d'odi és tot el que hi ha en xarxes socials que suposi insults o desqualificació a uns collectius vulnerables o a una persona i no: ha d'haver-hi incitació, ha de crear-se un clima d'hostilitat, de violncia de tal grau i de tal calibre que inciti de forma lgica a algú a cometre un delicte", explica la fiscal.
Dins dels delictes d'odi, els més freqüents són el discurs d'odi i la lesió a la dignitat, que suposa "menysprear, humiliar o desacreditar" a una persona solament per condició de la seva raa, origen nacional, religió o un altre factor.
SIS PARMETRES
Per determinar si un discurs queda o no emparat per la llibertat d'expressió, dret fonamental recollit en la Constitució espanyola, la Fiscalia i els cossos policials es regeixen pel pla d'acció de Rabat, que serveix per analitzar sis parmetres: el context en qu s'ha produt el missatge, la intenció, l'abast i l'extensió del mateix, entre altres, per "cal anar al cas concret i cal filar molt fi".
Preguntada per quina opinió li mereix que en alguns missatges polítics relacionin el fenomen de la immigració amb la delinqüncia, la fiscal, sense entrar a valorar cap cas concret, subratlla que, en cas que hi hagi indicis que un missatge pugui ser delictiu, sempre ser investigat pels fiscals provincials.
No obstant aix, sosté que "cal ser molt cauts i cal ser molt prudents, perqu algú que té una responsabilitat política també pot opinar de forma totalment discrepant o de forma desproporcionada o fins i tot insultant i desqualificant i no per aix est cometent un delicte d'odi".
Així i tot, Raimundo recorda que enguany el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictar una sentncia que va avalar la condemna d'un polític que va penjar una srie d'insults i comentaris despectius en 'Facebook' cap a determinat collectiu.
La fiscal es refereix al cas en qu la Gran Sala del TEDH va desestimar el recurs d'un polític francs contra Frana per una suposada violació de l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) per la condemna penal que li va imposar l'Estat per negar-se a eliminar del seu perfil de 'Facebook' comentaris en qu es referia de forma discriminatria i que incitaven a l'odi contra la comunitat musulmana.
Sense esmentar casos concrets, la fiscal recorda la "responsabilitat dels polítics, l'opinió dels quals pot ser més vista i més seguida" i apella als reglaments disciplinaris de les cmeres i parlaments, tant autonmics com a nacionals, a frenar qualsevol comportament indecorós o frase despectiva, sense que necessriament tots aquests episodis hagin de ser judicialitzats.
Pel que fa a les xarxes socials, encara que Raimundo insisteix que no totes les plataformes són iguals, demana una major collaboració perqu les víctimes no quedin desprotegides si no s'actua amb la suficient celeritat: "Ens trobem amb necessitat d'una collaboració més estreta, per crec que estem en el camí".
UNA TENDNCIA A l'ALA
Els delictes d'odi han augmentat a Espanya de 1.802 en el 2021, a 1.869 en 2022 i 2.268 en 2023, segons les dades de l'informe anual elaborat per l'Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d'Odi a partir de les denúncies presentades davant dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat l'any passat.
L'mbit que major nombre de fets coneguts registra és el de racisme i xenofbia, amb 856 episodis constitutius de delicte d'odi, que suposa un 13,38% més que en 2022.
Li segueixen els mbits d'orientació sexual i identitat de gnere, amb 522 fets, un 13,7% més que l'any anterior, i el d'ideologia, amb 352 fets, que representen una pujada d'un 43,67%; també s'ha detectat un augment dels delictes d'odi contra persones amb discapacitat i també d'aporofbia, cap a persones sense recursos.
Raimundo alerta que hi ha una infradenúncia, perqu existeixen casos en qu la víctima "ni tan sols sap que ho és i no denunciar perqu no sap que han coms contra ella un delicte", per dhuc sabent-ho, hi ha qui decideix no denunciar per temor o recel a acudir a autoritats policials o judicials perqu es troben en situació irregular a Espanya o perqu no volen desvetllar la seva orientació sexual, cosa que es coneix com a infraconfiana.
La fiscal afegeix el problema de la infradetecció, en referncia a fets denunciats, per en qu la policia o autoritats judicials no aprecien delicte d'odi, perqu no hi ha motivació discriminatria: "Tota aquesta srie de situacions fa que les dades siguin molt difícils de dimensionar".
Encara que la fiscal sosté que "tots podem ser víctimes d'un delicte d'odi", perqu hi ha múltiples motius recollits en el Codi Penal, Raimundo es mostra positiva amb la feina de la Fiscalia, l'Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d'Odi, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i els ministeris de l'Interior, d'Inclusió, i d'Educació, entre altres actors, en la protecció a les víctimes i la detecció i prevenció d'aquests delictes.
