BILBAO 16 ago. (EUROPA PRESS) -
Rafael Caride Simón, de 74 anys d'edat i natural de Vigo, liquidar la seva condemna aquest diumenge, després de complir 26 anys de presó, condemnat, entre d'altres, per l'atemptat a Hipercor coms el 19 de juny del 1987 a Barcelona, en el qual van morir 21 persones i 45 van resultar ferides.
Expulsat del Collectiu de Presos d'ETA, EPPK, Caride és un dels penedits de la banda que es van acollir a la via Nanclares, i se sumar a la trentena de presos que van optar per aquest projecte de reinserció que ja es troben en llibertat.
Segons han informat a Europa Press fonts jurídiques, amb la sortida d'aquest reclús, només quedaran pendents d'excarceració tres presos més circumscrits a la via Nanclares, Kepa Pikabea, Ibon Etxezarreta i Luis María Carrasco, que continuen complint condemna, per actualment gaudeixen de permisos de sortida regulars i només dormen al centre penitenciari.
Més de trenta reclusos d'ETA es van acollir a la via Nanclares, entre ells histrics exdirigents de la banda, com José Luis Urrusolo Sistiaga, José Luis Álvarez Santacristina, Carmen Guisasola, Juan Manuel Soares Gamboa o Idoia López Riaño lies 'La Tigresa'.
Aquests interns van decidir allunyar-se de la disciplina d'ETA per aconseguir la reinserció. Per fer-ho, es van allunyar de l'entorn de la banda, van acceptar la política penitenciria, van sortir del collectiu de presos, i van renunciar públicament a l'organització terrorista i a l'ús de la violncia. També han demanat perdó a les víctimes, s'han comproms a reparar-les mitjanant el pagament de la seva responsabilitat civil i a collaborar amb la justícia.
Tots ells van ser expulsats de l'EPPK. Joseba Urrusolo i Rafael Caride van arribar a denunciar per carta el 2013 la "manipulació" que exercia l'esquerra abertzale amb els reclusos de la banda, i van afirmar que no havia fet "res perqu els presos tornin a casa, només deixar passar el temps".
En la missiva consideraven que l'esquerra abertzale s'ha "plegat" al sector "que es va entossudir a continuar amb la lluita armada fins que no van poder més" i va impedir que el final s'afrontés "d'una manera més assenyada". Aquests reclusos havien signat el 2010, amb altres sis histrics d'ETA, una altra carta en la qual van plantejar la necessitat de "reconixer i reparar" els danys causats a les víctimes del terrorisme.
