BILBAO 18 ago. (EUROPA PRESS) -
L'ex-membre d'ETA Rafael Caride Simón, de 74 anys d'edat i natural de Vigo, ha liquidat la seva condemna aquest diumenge, després de complir 26 anys de presó, condemnat, entre d'altres, per l'atemptat a Hipercor coms el 19 de juny de 1987 a Barcelona, en el qual van morir 21 persones i 45 van resultar ferits.
Segons han informat a Europa Press fonts d'institucions penitenciries, el ja ex-pres, acollit a la 'Via Nanclares', s'ha dirigit a primera hora d'aquest diumenge a la presó guipuscoana de Martutene per signar la seva excarceració, per la qual cosa ha quedat definitivament en llibertat.
Expulsat del Collectiu de Presos d'ETA, EPPK, Caride és un dels penedits de la banda acollits a la 'Via Nanclares', i se sumar a la trentena de presos que van optar per aquest projecte de reinserció que es troben ja en llibertat.
Rafael Caride Simón va ser condemnat a 790 anys com a autor material de l'atemptat d'Hipercor i ha mantingut trobades amb les seves víctimes, a les quals ha expressat el seu sentiment de culpa. A més, ha participat en activitats i tallers de tractament sobre terrorisme.
Des de 2017 es trobava en llibertat condicional, després que el jutge central de Vigilncia Penitenciria de l'Audincia Nacional, José Luis Castro, acceptés el seu recurs i acordés mesures de flexibilització en la fase final d'execució de la seva pena.
En el seu acte, el magistrat va destacar l'avanat estat de compliment de la seva condemna, la seva bona conducta penitenciria i el fet que compti amb suport familiar i hbits laborables consolidats. Així mateix, l'intern va expressar per escrit la seva renúncia, rebuig i penediment pels fets pels quals va ser condemnat. A més de la seva desvinculació de la banda, el jutge va tenir en compte les seves possibilitats de realitzar activitats fora de la presó.
Aquest diumenge ha liquidat la seva condemna i no haur de tornar a la presó, a la qual només acudia ja a signar una vegada per setmana. Els seus últims deu anys de pena va estar intern a Zaballa (laba), l'antiga Nanclares, a la qual van ser traslladats els presos d'ETA penedits que es van acollir a la via que porta el nom del centre penitenciari.
Rafael Caride Simón, natural de Galícia, es va introduir en els cercles antifranquistes propers a Comissions Obreres i estava fitxat per la Policia, per la qual cosa es va traslladar a Euskadi en els anys 60 per treballar en una fbrica, on es va afiliar a LAB. En els anys 80 va fugir a Frana i es va integrar al 'comando Barcelona', dirigit i liderat per l'histric dirigent d'ETA Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Potros'.
Caride va participar, entre uns altres, en l'atemptat més sagnant d'ETA, el coms contra al centre comercial Hipercor de la ciutat comtal, on els terroristes van introduir un cotxe a l'aparcament amb un artefacte de 200 quilos d'explosius al maleter. Va ser detingut el 21 de febrer de 1993 en un bar de Tolosa de Llenguadoc (Frana) i va romandre empresonat en presons franceses fins que el 2000 va ser extraditat a Espanya.
VIA NANCLARES
Segons han informat a Europa Press fonts jurídiques, després de la sortida d'aquest reclús, només queden pendents d'excarceració tres presos circumscrits a la 'via Nanclares', Kepa Pikabea, Ibon Etxezarreta i Luis María Carrasco, que segueixen complint condemna, per en l'actualitat gaudeixen de permisos de sortida regulars i només acudeixen a dormir al centre penitenciari.
Més de trenta reclusos d'ETA es van acollir a la 'via Nanclares', entre ells histrics exdirigents de la banda, com José Luis Urrusolo Sistiaga, José Luis Álvarez Santacristina, Carmen Guisasola, Juan Manuel Soares Gamboa o Idoia López Riaño lies 'La Tigressa'.
Aquests interns van decidir allunyar-se de la disciplina d'ETA per aconseguir la seva reinserció. Per a aix, es van allunyar de l'entorn de la banda, van acceptar la política penitenciria, van sortir del collectiu de presos, i van renunciar públicament a l'organització terrorista i a l'ús de la violncia. També han demanat perdó a les víctimes, s'han comproms a reparar-les mitjanant el pagament de la seva responsabilitat civil i a collaborar amb la Justícia.
Tots ells van ser expulsats de l'EPPK. Joseba Urrusolo i Rafael Caride van arribar a denunciar per carta el 2013 la "manipulació" que exercia l'esquerra abertzale amb els reclusos de la banda, i van afirmar que no havia fet "res perqu els presos tornin a casa, només deixar passar el temps".
Aquests reclusos havien signat el 2010, al costat d'altres sis histrics d'ETA, una altra carta en la qual van plantejar la necessitat de "reconixer i reparar" els danys causats a les víctimes del terrorisme.
