Publicat 02/11/2014 11:42

Radiografia de la corrupció a Espanya: més de 1.900 imputats i un mínim de 170 condemnats en més de 130 causes

Estan imputats, entre d'altres, dos exvicepresidents del Govern, els Ducs de Palma, un expresident de la CEOE, exministres i exsenadors

MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -

Les xifres de la corrupció a Espanya mostren que hi ha més de 1.900 persones imputades en causes obertes per corrupció i un mínim de 170 han estat condemnades per aquest tipus de delictes en l'última legislatura. Tot i això, la majoria d'aquests condemnats no estan a la presó, ja sigui perquè se'ls va imposar una pena de presó que no els obligava a ingressar, perquè únicament han estat inhabilitats o multats o perquè encara tenen recursos pendents.

Segons les dades recollides per Europa Press, entre els imputats i condemnats hi ha persones que han ocupat càrrecs en partits polítics o en l'Administració Pública --a tots els nivells-- i també empresaris, advocats, sindicalistes i familiars de tots ells, sobretot per corrupció urbanística, frau fiscal i contractació irregular tant de personal com d'empreses.

A la llista figuren noms propis com Miguel Blesa (cas de les targetes B de Caja Madrid), els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Luis del Rivero (cas Bárcenas), l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán (Aerolíneas Argentinas i buidatge del Grup Marsans) o l'expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez (cas Hisenda).

Entre els qui han ostentat càrrecs públics notoris, destaquen els exvicepresidents del Govern Rodrigo Rato (targetes B i fusió i sortida a Borsa de Bankia) i Narcís Serra (Catalunya Caixa), els exministres Magdalena Álvarez (falsos ERO d'Andalusia) i Ángel Acebes (cas Bárcenas i cas Bankia), la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin (cas Nóos), l'exsenadora Elena Diego (per la seva etapa com a alcaldessa), el delegat del Govern a Múrcia, Joaquín Bascuñana (Novo Carthago), l'exalcalde de Santiago Ángel Currás (Pokémon) i l'extresorer del PP Luis Bárcenas.

ELS QUE ACUMULEN CASOS

En alguns casos, els condemnats acumulen sentències. Per exemple, Maria Antònia Munar, expresidenta del Consell de Mallorca, del Parlament balear i d'Unió Mallorquina (UM), està condemnada pels casos Maquillatge i Can Domenge i imputada en altres; i l'exministre i expresident balear Jaume Matas està condemnat pel cas Palma Arena i imputat en un mínim de cinc causes (com Nóos i Son Espases).

En una situació semblant es troba l'exsenador Miguel Zerolo, sentenciat en un cas i imputat en dos més de la seva etapa com a alcalde de Tenerife. Altres càrrecs encara no s'han assegut a la banqueta però estan investigats en diferents causes, com l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, imputada en dos casos derivats de Brugal.

Donada la complexitat que comporten molts casos de corrupció per la quantitat de persones i documents que els jutges han d'investigar, la gran majoria de les causes encara no s'han tancat i, per tant, els condemnats segueixen sent una minoria.

A més, a algunes de les persones ja jutjades se'ls han imposat únicament penes d'inhabilitació o de menys de dos anys de presó i per això no han entrat a la presó. En altres casos el que passa és que recorren la sentència o demanen l'indult, com ha fet l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, sentenciat a quatre anys de presó per frau fiscal, per la qual cosa tampoc no es produeix l'ingrés.

ENTRE REIXES

Tot i això, entre els més de 30 que estan entre reixes destaquen presos com Jaume Matas, tot i que ara li ha estat concedit el tercer grau; Maria Antònia Munar; Díaz Ferrán, que compleix condemna per frau fiscal i està pendent de ser jutjat per altres causes; l'exalcalde de Marbella Julián Muñoz, sentenciat per les irregularitats en la gestió de l'Ajuntament; i l'expresident del Sevilla FC José María del Nido, condemnat per prevaricació, malversació i frau en el cas Minutes.

També hi ha altres que estan a presó preventiva perquè encara no han estat jutjats, com Luis Bárcenas o alguns dels implicats en l'Operació Púnica, desenvolupada fa poc i en què el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha enviat a la presó l'exsecretari general del PP de Madrid Francisco Granados, l'empresari de la construcció David Marjaliza i el president de la Diputació de Lleó, Marcos Martínez, entre d'altres.

Algunes de les operacions més mediàtiques dels últims mesos encara no s'han substanciat en imputacions. És el cas de l'expresident català Jordi Pujol, que aquest estiu ha reconegut haver tingut diners a l'estranger durant anys i, tot i que hi ha querelles contra ell als jutjats, de moment només ha declarat davant de l'Agència Tributària. Sí estan imputats tres dels seus fills: Jordi (presumpte blanqueig i delicte fiscal), Oriol (cas de les ITV) i Oleguer (blanqueig i delicte fiscal).

Tampoc està imputat l'històric dirigent del sindicat miner SOMA-UGT José Àngel Fernández Villa, que va regularitzar 1,4 milions d'euros en l'amnistia fiscal. Per les suposades 'targetes B' de Caja Madrid i Bankia només estan imputades tres persones (Blesa i Rato i l'exdirector general Ildefonso Sánchez-Barcoj). El jutge els atribueix a ells el disseny de les targetes, però no als més de 80 usuaris.

MACROCAUSES

Aquestes xifres procedeixen d'un recompte de més de 135 casos de corrupció a Espanya --alguns d'ells són macrocauses i altres afecten només un alcalde d'una població-- que o bé segueixen oberts o bé s'han tancat amb condemnes en aquesta legislatura.

Entre els més voluminosos per nombre d'imputats està el dels suposats ERO irregulars andalusos, amb més de 200, a part de la petició d'imputació als expresidents de la Junta Manuel Chaves i José Antonio Griñán, que estan aforats, per la qual cosa haurà de pronunciar-se el Tribunal Suprem.

També la trama Gürtel (amb 140 imputats, als quals se sumen els al voltant de 30 de la seva derivada, els 'papers de Bárcenas') i altres casos com Astapa (a l'ajuntament d'Estepona, Màlaga), el gallec Pokémon' i l'Unió, de Lanzarote, amb un centenar cadascun. La trama d'adjudicacions d'escombraries a Alacant, Brugal, està a l'entorn dels 50, igual que en l'operació Púnica.

En el cas Gürtel, que complirà sis anys el pròxim febrer, només han estat condemnats dos alts càrrecs de l'expresident valencià Francisco Camps, l'exvicepresident Víctor Campos i l'excap de gabinet de Turisme Rafael Betoret, que van confessar haver rebut suborns. Ha estat l'anomenat 'cas dels Vestits', en què Camps i l'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa van ser absolts del delicte de suborn impropi.

En l'Audiència Nacional, el jutge Pablo Ruz té tancada la instrucció d'una primera part per jutjar els primers 45. A València, està tancada la instrucció de dos de les sis peces, amb més de 40 imputats.

En les últimes setmanes també s'ha tancat la instrucció del 'cas Campió', --en què la jutge de Lugo va voler imputar l'exministre José Blanco però el Suprem va arxivar el seu cas-- i ha començat el judici del cas Unió.

Sí hi ha sentències condemnatòries en els casos Pallerols, Hisenda, Palau i Caixa Penedès a Catalunya, el cas Cooperació a la Comunitat Valenciana i els casos que han afectat els ajuntaments de Marbella, Plasència i Cudillero. Alhora, s'han imposat penes en un mínim de set casos que afecten Balears, una de les comunitats on es tramiten assumptes de corrupció de major pes, juntament amb Catalunya, Andalusia, Madrid, Comunitat Valenciana, Canàries i Galícia.

Els casos de corrupció afecten sobretot el PP i el PSOE, però també formacions regionals com CiU, UM o Coalició Canària. Alguns dels implicats han evitat dimitir al·legant que encara no havia finalitzat la instrucció de la causa, però arran dels resultats de les eleccions europees del 25 de maig --que han revelat l'auge de Podem-- els partits s'estan veient obligats a exigir dimissions més ràpid.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés