Actualitzat 22/09/2021 17:14 CET

Radden Keefe, "escèptic" amb les farmacèutiques després del seu nou llibre però no amb les vacunes

L'escriptor i periodista Patrick Radden Keefe a Barcelona per presentar 'L'imperi del dolor'
EUROPA PRESS

A 'L'imperi del dolor' indaga en la dinastia Sackler, vinculada amb la crisi dels opiacis

BARCELONA, 22 set. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor i periodista nord-americà Patrick Radden Keefe ha assegurat després de publicar el llibre 'L'imperi del dolor' (Periscopi) que és "important ser escèptic" amb les grans farmacèutiques, però no ser-ho tant com per no posar-se la vacuna contra la covid-19.

En una roda de premsa a Barcelona, l'autor del volum que s'endinsa en la dinastia de farmacèutics Sackler ha sostingut que és una indústria "moguda pel benefici més que per la preocupació per la salut pública".

"Alhora, crec que no hauríem de ser tan escèptics com molta gent al meu país que rebutja posar-se la vacuna, creure en la veritat científica o escoltar els metges. Reconec lliurement la incomoditat de publicar aquest llibre el 2021", ha contraposat.

De fet, l'autor de 'No diguis res' ha afirmat que s'ha posat el vaccí de Pfizer, una de les empreses que surten en el llibre per la vinculació que hi va tenir el patriarca dels Sackler, Arthur.

'L'imperi del dolor' ressegueix tres generacions dels Sackler, començant per Arthur i els seus dos germans, que després de néixer en el Brooklyn del Crac del 29 van amassar una fortuna multimilionària a partir dels anys 50 dedicant-se a la farmàcia, la comunicació mèdica, la filantropia i el col·leccionisme.

Després d'interessar-se pels analgèsics --Arthur va contribuir a l'èxit del Valium amb una campanya de màrqueting adreçada als metges-- i comprar Purdue Pharma, la següent generació del clan, comandada per Richard Sackler, va presentar al mercat l'OxyContin, un fàrmac opiaci d'absorció lenta però que contenia dosis elevades d'oxicodona.

Molts consumidors van descobrir, segons narra Radden Keefe, que si esmicolaven les pastilles o les esnifaven es podien col·locar, i a més la companyia havia omès informar sobre el risc d'addicció a l'oxicodona, amb la connivència d'un funcionari de l'agència regulatòria del medicament.

"ACUSACIÓ AL SISTEMA"

Així, tot descrivint la implicació governamental, empresarial i dels metges que van receptar l'OxyContin, l'autor ha dit sentir-se còmode amb la idea que el llibre constitueix una "acusació a tot un sistema que ha descarrilat pels diners, el poder i el capitalisme de lliure mercat, que s'hin ha barrejat amb conseqüències devastadores".

Ha narrat que la crisi dels opiacis als Estats Units ha comportat la mort de mig milió de persones els darrers 25 anys i es calcula que hi ha més de dos milions d'addictes.

Keefe ha assegurat que els Sackler "se n'han sortit amb la seva", perquè malgrat haver estat condemnats a pagar una multa de 4.500 milions de dòlars, ho faran durant els pròxims deu anys i, segons ell, la fortuna familiar, estimada en 11.000 milions, serà encara més gran quan acabin d'abonar el que deuen, pels interessos dels seus negocis.

EL LLEGAT D'UN COGNOM

Així, ha apuntat que "l'única manera de retre comptes" serà el perjudici que ha causat al cognom familiar, si bé no serà un consol, ha dit, per a les mares que van perdre els seus fills per sobredosi de medicaments i que ell ha entrevistat per documentar-se.

Aquesta és una qüestió nuclear del llibre, perquè els Sackler es van dedicar a patrocinar el màxim d'institucions culturals i científiques possible --com el Metropolitan de Nova York o el Louvre de París--, algunes de les quals l'han començat a retirar després de l'escàndol de la crisi dels opiacis.

Radden Keefe ha dit que ha rebut moltes amenaces legals, fins i tot abans de publicar el llibre, i que va descobrir que el vigilaven mentre complia la quarantena per la pandèmia al seu domicili.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés