L'expresident descarta optar de nou a càrrecs públics
BARCELONA, 30 des. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Quim Torra esgotarà aquest diumenge, últim dia de l'any, els 15 mesos d'inhabilitació que li va imposar el jutjat penal 6 de Barcelona en la seva segona causa per desobediència per no despenjar una pancarta de la façana de la Generalitat en període electoral.
Així ho han explicat fonts jurídiques consultades per Europa Press, que afegeixen que, a partir de l'1 de gener del 2024, Torra ja podrà optar o presentar-se per ocupar càrrecs públics un cop la justícia constati que ha complert la seva condemna.
Torra va dir que la llei d'amnistia que es tramita ja no li afectarà per la fi de la seva inhabilitació, i que després d'això torna a ser "hàbil", però ja va aclarir recentment que no pretén optar a cap càrrec públic i que ningú n'hi ha ofert cap.
SEGONA CONDEMNA
La pancarta que Torra es va negar a retirar abans de les eleccions del 10 de novembre del 2019 i per la qual se li va obrir aquesta segona causa deia 'Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans'.
En aquesta segona causa, va ser jutjat en absència perquè no es va presentar al judici del març del 2022, que es va saldar amb una sentència que, a més de la inhabilitació, li va imposar una multa de 24.000 euros.
Torra va rebre aquesta segona condemna quan li quedaven menys de dues setmanes per complir la seva primera inhabilitació, també per desobediència.
En el primer cas la inhabilitació va ser d'any i mig per mantenir una pancarta que defensava la llibertat dels presos de l'1-O i un llaç groc a la façana de la Generalitat abans de les eleccions generals del 28 d'abril del 2019 malgrat l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar-los.
SENSE ESCÓ
Aquesta primera sentència va comportar que la JEC ordenés retirar l'escó de Torra com a diputat del Parlament, a la qual cosa la Mesa inicialment es va oposar i que la defensa de l'expresident va intentar evitar amb un recurs al Tribunal Suprem (TS), que no va prosperar, i finalment Torra va perdre el seu escó a inicis del 2020.
En defensar-se, i en els diferents recursos que ha presentat contra la condemna, ha al·legat que la causa suposava una persecució política i que se li han vulnerat els seus drets de representació política, a la llibertat d'expressió i el principi de proporcionalitat.
Representat per l'advocat Gonzalo Boye, Torra va argumentar que estava emparat per una excepció de la llei al delicte de desobediència, que deixa fora del marc penal els casos en què una autoritat pública desoeixi una ordre "per no donar compliment a un mandat que constitueixi una infracció manifesta, clara i terminant" d'una llei.
En concret considerava que l'ordre de retirar la pancarta de la Generalitat --que havia acordat el TSJC com a mesura cautelar arran d'un recurs de l'entitat Impulso Ciudadano-- "es va desviar dels principis constitucionals" per vulnerar drets fonamentals, de manera que, al seu parer, hauria de quedar emmarcada en aquesta excepció del delicte de desobediència, cosa que els tribunals han descartat.
