Advocat i editor, va liderar Òmnium, és de l'ANC i un dels independents de JxCat
BARCELONA, 14 maig (EUROPA PRESS) -
L'escriptor, editor i diputat Quim Torra (Blanes, Girona, 28 de desembre de 1962), que va ser president interí d'Òmnium Cultural el 2015, ha estat investit aquest dilluns 131è president de la Generalitat i succeirà així Carles Puigdemont, destituït a l'octubre després de la intervenció de l'autonomia.
Torras ha recalcat al ple d'investidura que vol governar per a tothom els catalans siguin o no independentistes, sense oblidar que el seu rumb és la independència, per la qual cosa treballarà cap a "una república per a tothom", i ha assumit que l'independentisme ha comès errors.
El seu objectiu és que Catalunya es converteixi en Estat independent en forma de república, i al ple del Parlament, Torra ha deixat clar que es considera un president provisional a l'espera d'investir el que veu president legítim: "El nostre president és Puigdemont".
Des de Berlín, Puigdemont ha seguit al minut la seva investidura i ha agraït "el compromís i la dignitat" del seu successor al capdavant de la Generalitat".
La seva elecció com a candidat de JxCat certifica de nou que haver dirigit alguna de les dues principals entitats sobiranistes de Catalunya, l'ANC i Òmnium Cultural, s'ha convertit en els últims anys en un trampolí per passar a la política activa en càrrecs d'especial rellevància.
L'expresidenta d'Òmnium Muriel Casals va ser diputada de JxSí --fins la seva mort al febrer de 2016--, l'expresidenta de l'ANC Carme Forcadell va ser presidenta del Parlament, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez és líder de JxCat a la Cambra i ha optat a la investidura en dues ocasions --tots dos són a la presó--.
Llicenciat en Dret per la UAB, Quim Torra va treballar durant anys en l'empresa privada abans de traslladar-se a Suïssa, on va ser executiu d'una companyia asseguradora dos anys, i va tornar a Catalunya per dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític.
Ha publicat una desena de llibres sobre història de Catalunya, el periodisme i biografies, i el 2009 va rebre el Premi Carles Rahola d'assaig per 'Viatge involuntari a la Catalunya impossible', un recorregut per la història del periodisme català que barreja història i ficció per narrar la vida de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid.
El 2008 va fundar l'editorial A Contravent, especialitzada en el periodisme literari i d'humor, que s'ha centrat en la publicació d'assajos i en la recuperació de l'obra periodística catalana de les dècades de 1920 i 1930.
Membre d'Òmnium i de l'ANC, va ser impulsor d'una demanda contra el Tribunal Constitucional (TC) al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg per la sentència de la cort espanyola sobre l'Estatut, encara que les instàncies europees van rebutjar la iniciativa.
També va ser gerent de Foment del districte barceloní de Ciutat Vella durant el mandat de Xavier Trias (PDeCAT), i al juny de 2012 va assumir l'adreça del Born Centre Cultural --actual Born Centre de Cultura i Memòria--, càrrec que va deixar el setembre de 2015, poc després de les eleccions municipals que va guanyar Ada Colau (BComú).
Quan la presidenta d'Òmnium Muriel Casals es va incorporar el 2015 a la llista electoral de JxSí com a número 3 per Barcelona, ell va ser designat president interí --ja era vicepresident de l'entitat--, fins que el desembre de 2015 es va escollir Jordi Cuixart com a líder.
"NI UN MIL·LÍMETRE"
Quan el president del Govern espanyol va dissoldre el Parlament, va decidir incorporar-se com a independent a la llista liderada per Puigdemont, JxCat, com a número 11 per Barcelona, i ara presideix la Comissió de l'Estatut dels Diputats.
Va ser precisament Torra qui va defensar l'1 de març la resolució del Parlament que buscava legitimar el Govern cessat i Puigdemont com a president de la Generalitat, i va avisar llavors que JxCat no retrocediria "ni un mil·límetre" a defensar la República.
"Hem de dir més que mai, de forma clara i serena, que ningú ens farà callar ni abdicar dels principis i idees que vam defensar ahir, defensem avui i defensarem demà. La causa de la independència és legítima", va sentenciar.
Els seus detractors li retreuen tenir una visió etnicista del procés sobiranista i al·leguen que, abans de saltar a la primera línia de l'exposició mediàtica, va fer tuits despectius "contra els espanyols", i dels quals s'ha disculpat en els dos discursos d'investidura --el de primera volta i el de la segona votació d'aquest dilluns--.
