Els juristes estudien com i qui farà la querella i dubten que pugui recórrer-se l'encàrrec de fer-la
BARCELONA, 19 abr. (EUROPA PRESS) -
La querella per prevaricació contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena encarregada per la Mesa del Parlament ha generat una situació inèdita i ha encès discrepàncies internes entre els lletrats de la Cambra.
Segons fonts parlamentàries, mai abans el Parlament no havia hagut d'afrontar una querella penal contra un jutge i els lletrats estan ara estudiant com fer-ho, perquè cap d'ells no és expert penalista.
La Mesa va decidir divendres passat, a petició del president Roger Torrent i amb els vots de la majoria independentista, encarregar als lletrats una querella contra Llarena per impedir la investidura dels tres candidats proposats fins ara: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull (JxCat).
Els juristes de la Cambra analitzen ara com fer-ho i a qui encarregar-la: molts es neguen a assumir aquest encàrrec i ja han manifestat que no participaran en una iniciativa d'aquest tipus.
En tot cas, no prendran una decisió fins que la Mesa no resolgui el recurs que Cs ha presentat aquest dimecres contra la decisió d'interposar la querella.
Aquest recurs de Cs, segons diverses fonts consultades, s'analitzarà en la propera reunió de la Mesa prevista dimarts vinent però té poques possibilitats de prosperar perquè el reglament del Parlament no deixa clar si es pot recórrer una iniciativa així.
Concretament, el reglament, en el seu article 38, especifica que els grups poden sol·licitar a la Mesa que reconsideri una decisió "d'índole parlamentària", com és el cas d'escrits, iniciatives i acords, però no querelles.
Com mai abans s'havia presentat una situació així, es podria demanar que el reglament s'interpretés considerant que una querella és una iniciativa "d'índole parlamentària", però els juristes s'inclinen per descartar-ho.
ELS LLETRATS ESTAN "INCÒMODES"
Segons diverses fonts, els lletrats del Parlament estan "incòmodes" amb aquesta situació i haguessin preferit que la querella s'encarregués a experts penalistes externs a la Cambra o, com a mínim, se'ls ho hagués consultat.
No és la primera vegada que a causa del procés sobiranista els lletrats estan en el punt de mira, i l'última vegada va ser quan se'ls va encarregar que diguessin si els terminis per a unes eleccions automàtiques estaven corrent després de no poder investir Carles Puigdemont.
L'informe es va encarregar llavors al lletrat major, Antoni Bayona, però es va considerar que tenia massa càrrega política i es va refer amb la rúbrica del secretari general, Xavier Muro --el primer jurista es va negar a signar la nova versió--.
Als lletrats també se'ls va demanar que es pronunciessin sobre la legalitat d'una investidura telemàtica de Puigdemont i aquell tema també va generar diferències internes entre el cos jurídic: finalment, van indicar que no podia fer-se.
