Les víctimes, amb la sensació que el discurs ha passat de ser el del maquinista com a únic responsable a Europa avalant la seva lluita
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA, 24 jul. (EUROPA PRESS) -
Quatre anys farà aquest 24 de juliol des que un tren Alvia en el qual viatjaven 218 persones va descarrilar a la corba de Grandeira, a escassos quilòmetres de l'estació de Santiago.
Allà, viatgers, veïns del barri d'Angrois i més ciutadans que juntament amb els serveis d'emergències es van llançar a socórrer les víctimes, van viure moments de gran tragèdia, amb el resultat final de 80 morts i 144 ferits.
Una catàstrofe que es produïa a poques hores de la celebració del dia gran de la ciutat, el del seu patró, l'Apòstol, que fet i fet és el Dia de Galícia.
El comboi procedia de Madrid-Chamartín i es dirigia a Ferrol, però tenia prevista la seva parada a Compostela minuts abans de les nou de la nit.
Passades les 20:40 hores, l'excés de velocitat amb el qual circulava el maquinista després d'atendre una trucada de l'interventor --que li indicava per on entrar a Pontedeume perquè hi pogués baixar una família-- va provocar el descarrilament.
LA INCÒGNITA DE CORTABITARTE
Aquest dilluns, la comunitat gallega commemorarà el quart aniversari del sinistre ferroviari més greu de la democràcia espanyola, que es produeix en un context marcat per dos fronts més clars ara que mai en aquests darrers quatre anys: el judicial i el polític.
Als jutjats, el conductor, Francisco Garzón, se li ha unit l'exdirector de seguretat en la circulació d'Adif, Andrés Cortabitarte, al qual el jutge també atribueix 80 suposats delictes d'homicidi i 144 de lesions per imprudència professional greu.
Cortabitarte va obtenir la qualitat d'investigat en la causa el març d'aquest any, encara que anteriorment ja havia estat imputat pel primer instructor, Luís Aláez, el setembre del 2013 i el maig del 2014.
Aquells dos cops va quedar exempt del que Aláez atribuïa a ell i a unes 21 i 11 persones més, respectivament --tots ells alts càrrecs o excàrrecs d'Adif--, per la decisió de l'Audiència Provincial.
Els mateixos magistrats que, no obstant això, el passat 28 de juny van confirmar la investigació a Cortabitarte pel nou jutge, Andrés Lago, en veure "indicis d'una actuació deficient, per incompleta i parcial, en l'avaluació de riscs".
El passat 4 d'abril, l'home al qual Adif ha resituat en una sotsdirecció de nova creació --i al qual les víctimes de l'accident del Metro de València qüestionen pel seu paper com a perit en aquell cas-- es va acollir al seu dret a no declarar en el Jutjat d'Instrucció número 3 de Santiago.
Aquest 27 de juliol, tres dies després de l'aniversari, torna a estar citat en seu judicial. Algunes fonts consultades per Europa Press donen per fet que una altra vegada optarà per no declarar o que, si ho fa, només respondrà al seu advocat.
D'altres fonts, no obstant això, tenen la impressió que sí intervindrà, cosa que creuen que preocupa al seu lletrat, per la qual cosa pugui dir sobre les implicacions d'altres dirigents o empreses públiques com Renfe.
Amb tot, hi ha coincidència en què la seva actuació és una incògnita, i la plataforma d'afectats ja li ha reclamat a través dels mitjans de comunicació que parli, així com que cessi del càrrec públic que ocupa.
PSOE I PODEM, PER LA INVESTIGACIÓ
La commemoració aquest 24 de juliol arriba, a més, amb un canvi fonamental sobre el tauler polític: el PSOE, que en el seu moment va votar que no, dona suport ara i de fet ja ha registrat una petició de comissió d'investigació política al Congrés dels Diputats.
La reivindicació, justament, per la qual clama la plataforma de víctimes des d'un primer moment, per conèixer "la veritat" i que es faci "justícia", i que el va portar al carrer ja el 17 de desembre del 2013, precisament davant les Corts.
Podem i en concret En Marea --el partit instrumental en el qual s'integren Anova, Izquierda Unida i la formació morada, que va impulsar la iniciativa la passada legislatura i també aquesta, però va topar amb el veto de la Mesa del Congrés-- ja ha mostrat la seva disposició a votar a favor de la iniciativa socialista, i ni tan sols descarta una actuació conjunta.
La pilota es troba sobre el terrat de Ciutadans, del qual els afectats volen saber si tornarà a afavorir el veto a aquesta sol·licitud en la Mesa, que controla el Partit Popular juntament amb aquesta organització. Tot això es resoldrà al setembre, després de les vacances dels parlamentaris.
SENTIMENTS OPOSATS
Si el primer aniversari serà recordat per la polèmica de les Medalles de Galícia a les víctimes i el canvi del dia del seu lliurament al 24 --moviment en el qual aquestes van veure una utilització política--, el segon es va commemorar poc abans que el jutge tanqués la causa amb el maquinista com a únic imputat (l'octubre del 2015) i el tercer va coincidir amb la reobertura del cas (el maig del 2016) i l'impuls que va suposar l'informe de l'Agència Ferroviària Europea, crítica amb la investigació que va fer Espanya del sinistre.
Aquest quart any des de l'accident d'Angrois serà el primer amb un càrrec d'Adif investigat al qual va ratificar l'Audiència, i també el més proper a una eventual comissió d'investigació en la Cambra Baixa.
Per al president de la plataforma, Jesús Domínguez, és un moment de "sentiments oposats": "La gent està d'una banda molt il·lusionada i esperançada, perquè sembla que ja es comença a destapar tot; però, alhora, aquest dia, per qui ha perdut a un familiar...", reflexiona.
Exposa, en declaracions a Europa Press, que la sensació entre els afectats és "que s'està canviant el discurs", ja que "abans" estava centrat en la responsabilitat del maquinista i els diners per indemnitzar les víctimes i "ara Europa avala" la seva "lluita" per la "veritat".
Així, després de "tant de patiment", Domínguez indica que "ja era hora" de tenir "una bona notícia", com el gir dels socialistes, o la carta que acaben d'adreçar a la CIAF (comissió d'investigació d'accidents ferroviaris).
"Que es posin vermells" els responsables de la seguretat ferroviària als quals acusen de posar "traves" a la Justícia és una cosa que, reconeix, també provoca "satisfacció", i fins i tot veure que la defensa d'Adif és ara fins a basta, en al·legar que els Estats membre van tenir "dificultats" a aplicar les normes.
ELS ACTES
Aquest diumenge 23, els membres de la plataforma de víctimes celebraran una assemblea i ja el 24 la jornada començarà les 11:00 hores, amb una manifestació que recorrerà els carrers de la capital gallega des de l'estació de Renfe --per visualitzar aquesta empresa pública i també l'administrador d'infraestructures ferroviàries-- fins a la plaça de l'Obradoiro, on es concentraran un any més.
A aquesta mobilització hi han convidat polítics de tots els grups, en un intent per provocar un consens al qual aspiren perquè, subratllen, "la seguretat és un tema de tots".
A les 18:00 hores hi haurà una missa en la Colegiata de Sar i a les 19:00 hores l'acte d'homenatge als morts a l'antic camp da festa d'Angrois.
