Alberto Paredes - Europa Press
BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha defensat que el catal és "l'única llengua prpia" de Catalunya davant el castell, malgrat reconixer que és la primera llengua de molts dels seus ciutadans.
En el llibre 'L'última conversa (Trobada a Queralbs)', de l'editorial Lapisltzuli, en el qual parla amb el japons catalanoparlant Ko Tazawa, argumenta que el castell "és i ha estat una llengua d'imposició, de vegades amb voluntat fins i tot de residualització del catal", alhora que admet que és la llengua personal i familiar de bona part de la població catalana.
Per aix, creu que el castell no es pot considerar "llengua estranya" a Catalunya, i aix --afegeix-- configura una situació complexa i ambigua que obliga a trobar una solució equilibrada.
Aquesta solució equilibrada, segons Pujol, ha de tenir en compte que el catal "és l'única llengua prpia de Catalunya, l'única que en el passat i ara li ha donat una personalitat collectiva, diferent i efica, i per tant, el catal ha de tenir un estatus preeminent a Catalunya, amb unes normes de compliment i coneixement".
"Segon, que el castell no és considerada llengua prpia de Catalunya, per com a primera llengua de molts ciutadans d'aquest país, ha de tenir en l'Administració un reconeixement i un tracte en certs aspectes equivalent al del catal", afegeix en el llibre.
Per Pujol, no est ben acceptat que el catal sigui llengua oficial a Catalunya, per la qual cosa veu prioritari avanar en la qüestió lingüística i en la de la identitat davant el risc que es perdi.
"Avui la llengua torna a estar amenaada", ha sostingut l'expresident catal, que creu que la legislació per preservar la llengua en tots els nivells, des de la immersió lingüística fins a l'ús en documents públics, ha contribut al fet que es mantingui davant un Estat que, al seu parer, l'ha intentat laminar.
També veu decisiu per al futur del catal que els joves de la nova immigració, que veu "molt nombrosa i culturalment molt diferent", aprenguin bé la llengua.
I és que, segons Pujol, els catalans poden acabar "minoritzats" tenint en compte que Catalunya té una baixa natalitat, molta immigració i perqu, al seu parer, han de defensar la llengua davant l'Estat.
"NO SER ABSORBITS"
Després de constatar que Catalunya forma part d'Espanya, assegura que en molts aspectes la convivncia ha estat positiva, tot i que creu que "cal fer esforos per no ser absorbits".
En la seva opinió, en un futur bastant immediat caldr definir posicions clau, com defensar la consolidació de l'estat del benestar o com defensar la qüestió cultural i lingüística: "Sense aix, la continutat de Catalunya com a nació capa de ser útil a la seva gent estar molt greument amenaada", avisa.
"GRAN GREUGE"
Segons Pujol, en la política catalana s'ha installat una situació de "gran greuge i de desconcert", i no veu que existeixin unes prioritats definides.
"Tenim la línia del front desordenada. Aquesta és la realitat, dita de manera rudimentria. M'inquieta molt", i ha reivindicat la identitat com a condició bsica per poder ser efica.
Després de definir-se com a nacionalista catal, ha demanat no deixar-se "impressionar per les llions de gent molt creguda, de gent com Macron o de certs sectors illustrats del país que qualifiquen de populisme qualsevol reclamació d'identitat que es pugui fer".
"És curiós que ara a Frana ens diguin que no són nacionalistes. Ho han estat i ho són tant que, encara avui, quan es vol dir que algú és molt nacionalista se l'anomena 'xovinista'", ha ressaltat.
RÚSSIA I UCRANA
Sobre la guerra a Ucrana, ha explicat que simpatitza amb la reivindicació d'independncia del país, que considera justa, per opina que no ha tingut en compte alguns fets com ara que "una part important de la població i del territori d'Ucrana és de parla i cultura russa".
"Fer de l'ucrans l'única llengua oficial del nou Estat va ser molt imprudent. I molt provocador", ha avisat Pujol, que assegura que estava cantat que Rússia faria tot el necessari per recuperar la península de Crimea i que era imprudent no tenir-ho en compte.
ENERGIA
Malgrat considerar sa el moviment ecologista, ha qüestionat el fet que quan es planteja la possibilitat de posar molins de vent i eliminar l'energia nuclear "no els vulgui ningú".
En conseqüncia, ha observat que Catalunya té més dficit energtic que altres llocs d'Espanya, on sí que s'han installat molins de vent, per la qual cosa ha apellat els governs a explicar als ciutadans que es necessita energia i evitar la demaggia.
"No volem carbó, fora el carbó. No volem gas, fora el gas. No volem centrals nuclears, fora les centrals. Al final, si no volem ni aix ni all ens trobarem que només podrem ser un país de pastors", ha asseverat.
HONOR, RELIGIÓ, VERGONYA
En un capítol sobre honor, religió i vergonya, considera que ell mateix, en la seva manera de pensar, li ha fallat al jove que va ser llavors.
"No em refereixo per res a tantes i tantes coses publicades contra mi i la meva família, sinó al fet que jo, en part, he fallat al jove que era. Aquest 'jo m'he fallat' seria la meva forma d'honor", ha reflexionat.
