Publicat 9/7/2020 12:02:18 +02:00CET

Puigneró traça en 'El 5è poder' el camí per fer de Catalunya una nació digital

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Diu que el Govern espanyol s'ha autoproclamat jutge i part amb el decret digital

BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha publicat el llibre 'El 5è poder. La República Digital a les teves mans' (La Campana), en el qual aborda la via per fer de Catalunya una nació digital i que passa precisament per la 'República Digital Catalana'.

El llibre compta amb un pròleg de Toomas Hendrik Ilves, que va ser president d'Estònia entre els anys 2006 i 2016 i va apostar per la tecnologia per fer d'aquest país una de les societats digitals més avançades, i l'epíleg va a càrrec de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

"Quan fa dos anys vaig començar a parlar de la República Digital, la majoria dels que m'escoltaven em miraven amb cara d'incrèduls: il·luminat, 'friqui', somiador o 'flipat' són alguns dels comentaris que he hagut de sentir o que fins i tot han quedat recollits en el diari de sessions del mateix Parlament de Catalunya", explica Puigneró, que defineix la República Digital com la voluntat política d'empoderar la ciutadania.

La 'República Digital de Catalunya' va néixer quan Puigneró va visitar Puigdemont a Waterloo el novembre del 2017 i li va dir: "President, tenim motius per a l'esperança. Aquest serà un segle digital i ciutadà".

"Em va somriure. Va ser la meva manera de dir-li que, malgrat el 155, l'exili i la presó, el camí que ell havia iniciat cap a una Catalunya independent era imparable en un segle de ciutadans empoderats digitalment", afegeix.

Puigneró va explicar a Puigdemont la iniciativa e-Estonia i com Catalunya podia plantejar una via digital cap a l'estat propi: "Li va entusiasmar tant la idea que, en acabar, em va demanar que li fes una proposta executiva del projecte d'estat digital per incloure-la en el programa de JxCat per a les eleccions del 21 de desembre".

No obstant això, la 'República Digital de Catalunya' es va haver d'aturar pel decret del Govern de Pedro Sánchez: "Tinc la sensació que la societat --també l'espanyola-- no n'és conscient de la vulneració de les seves llibertats a internet. Quan se n'adonin ja serà massa tard".

Puigneró qualifica el decret de mordassa digital i lamenta que permeti, segons diu, intervenir comunicacions i tancar internet sense ordre judicial, així com prohibir que les administracions públiques --a excepció de l'Estat-- puguin desenvolupar projectes en tecnologies digitals de registre distribuït, com el 'blockchain', en les seves paraules.

"Amb aquest decret aprovat sense debat parlamentari, sense possibilitat d'esmenes i en campanya electoral, el Govern espanyol s'ha autoproclamat jutge i part: a partir de supòsits generals (de seguretat, ordre públic, afectació de l'economia) pot decidir, sense el permís de cap jutge, intervenir comunicacions, tancar webs i apps i fins i tot tallar internet. No és cap exageració. A Espanya, això ara és llei. Com a Turquia. Com a la Xina. O com a l'Iran. Un club selecte de grans democràcies", assegura.

I és que Puigneró té clar que sense internet, ni el referèndum de l'1 d'octubre s'hauria pogut planificar ni executar, ni els catalans haurien "sobreviscut" al 155, ni haurien pogut aixecar la veu al món davant la repressió, en les seves paraules, i com un exemple de la importància del món digital també cita la clausura de les seus digitals de l'ANC i Òmnium, però no de les seves oficines físiques.

"Sense connectivitat, sense internet, no hi ha 'República Digital', i per tant, no hi ha ciutadania digital ni ciutadans empoderats", afirma Puigneró, que defensa una democràcia coparticipada i el desplegament del vot electrònic.

A més, el conseller erigeix l'Agència de la Ciberseguretat de Catalunya com "un acte en legítima ciberdefensa" per assegurar el futur de Catalunya com a nació de benestar.

"Garantir els tres drets digitals fonamentals (la connectivitat, la ciberseguretat i la identitat digital) ens permetrà ser subjectes digitals de ple dret, és a dir, que puguem ser éssers humans en versió digital. Això obriria la porta a fer el següent pas, que és la construcció d'una República Digital Catalana de la seva societat digital".

Sobre si Catalunya com a nació, es pot convertir en una república digital sense ser encara una república, Puigneró ha defensat que precisament perquè a internet deixa de tenir sentit la variable territorial, "constituir una república digital per a algú com Catalunya, que ja és nació però no és un estat, és factible".

EPÍLEG DE PUIGDEMONT

En l'epíleg del llibre, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, defensa que una societat tecnològicament empoderada i autogovernada és imparable: "I és lliure. Una Catalunya digital en forma de república", afegeix.

"La batalla l'haurem de lliurar nosaltres, perquè, en cas contrari, uns altres ho faran per nosaltres. I és aquí on la tecnologia té un paper fonamental", avisa.

També assegura que la política és dels sectors que encara es resisteixen a l'adaptació digital, però és "qüestió de temps" que s'acabi transformant, i ha cridat a preguntar-se si Catalunya vol estar entre els que lideren canvis o resignar-se al fet que els facin uns altres.

Sobre la pandèmia del coronavirus, ha acusat el Govern del PSOE i Unides Podem de deixar l'autogovern català "amb les competències més minvades des de la Mancomunitat i amb el mateix nivell d'amenaces i persecució que el Govern de Rajoy".

"Una de les moltes coses per les quals haurà servit aquesta crisi sanitària serà per despullar falsos progressistes de tota classe i mostrar-los tal com són. És la fi de l'equidistància", conclou.