Publicat 4/4/2019 12:24:12 +02:00CET

Puigdemont va parlar de declarar la independència si hi havia "cap desgràcia" l'1-O

Procés.- Un altre cap dels Mossos diu que Puigdemont va parlar de declarar la in
Señal de TV del Tribunal Supremo

MADRID, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

El comissari dels Mossos d'Esquadra Joan Carles Molinero ha confirmat aquest dijous davant del tribunal que jutja el procés al Tribunal Suprem que l'expresident Carles Puigdemont va afirmar al final de la reunió celebrada el 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat entre la cúpula de la policia autonmica i els membres del seu exgovern que "si es produa cap desgrcia" que "calgués lamentar" durant la celebració de l'1-O procediria a declarar la independncia de Catalunya.

El testimoniatge d'aquest comandament policial, que en aquest moment era comissari en cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial dels Mossos --actualment comissari en cap de la Comissaria General de Mobilitat-- confirma el que va assenyalar en el mateix sentit un altre dels comandaments del cos, Ferran López, durant la sessió del judici d'aquest dimecres. Es tracta d'una revelació fins ara indita, a la qual no s'havien referit els altres comandaments presents en la reunió de sessions precedents del judici ni cap dels testimonis en les seves declaracions durant la instrucció del procés.

A preguntes de l'advocat Javier Ortega Smith, que exerceix l'acusació popular en representació de Vox, Molinero ha explicat que Puigdemont va fer el seu advertiment quan la reunió s'havia donat per acabada i ja s'estaven tots aixecant de la taula, en resposta a una última reflexió que va manifestar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero. "Va fer una última reflexió i va dir 'espero que diumenge no hi hagi cap desgrcia que calgui lamentar" i el president va respondre que si es produa cap desgrcia "procediré a declarar la independncia", ha relatat el testimoni.

En la reunió es trobaven, a més de la prctica totalitat de la cúpula dels Mossos i Puigdemont, l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, tots dos asseguts al banc dels acusats per delictes de rebellió i malversació de fons públics.

"CONFLICTIVITAT" PER L'ENFRONTAMENT DE DUES VOLUNTATS

En ella els comandaments dels Mossos advertien per segona vegada --ja ho van fer en una reunió anterior amb Puigdemont i Forn celebrada el dia 26-- de les situacions de "conflictivitat social" que es produirien de mantenir-se la convocatria del referndum per l'"enfrontament" de dues voluntats diferents, la de dos milions de persones que segons els informes d'Intelligncia sortirien aquell dia al carrer per votar davant de la dels agents autonmics i de la Policia Nacional i la Gurdia Civil, que complirien ordres per impedir-ho.

Segons aquest testimoni, Forn ja era coneixedor de la preocupació que hi havia a la cúpula dels Mossos per aquest assumpte abans de la primera reunió amb Puigdemont el 26 de setembre, una trobada en la qual, segons Molinero, tant Trapero com Ferran López i ell mateix van estar més d'una hora per transmetre la seva preocupació a l'expresident i a l'exconseller d'Interior.

Aquesta vegada, Puigdemont es va limitar a prendre nota i a afirmar que "hi havia un mandat que s'havia de complir" encara que "entenia" que els Mossos haguessin de complir amb les ordres de la Fiscalia, segons el testimoni.

DECLARACIONS PÚBLIQUES DE FORN

Durant el seu torn, Javier Zaragoza ha preguntat al testimoni si l'exconseller Forn va fer declaracions públiques sobre el paper dels Mossos per al dia del referndum, a la qual cosa Molinero ha contestat que en recordava algunes i que van ser rebudes amb preocupació a la cúpula del Cos perqu ells sabien "perfectament" com seria el seu paper tant els dies previs com el mateix dia del referndum d'independncia, que era el de "complir amb la legalitat vigent".

"Així li vam fer saber a Forn, especialment els dies 26 i 28 de setembre", ha afegit Molinero, per apuntar seguidament que el cap de setmana anterior a aquestes reunions va coincidir casualment amb l'exconseller i també van comentar l'assumpte de manera distesa. "Em va manifestar que entenia quin era el nostre paper i que sense cap dubte la Conselleria no ens posaria en la situació de triar entre una cosa i una altra", ha afirmat el comandament policial davant de la Sala que jutja el procés.

Durant el torn de defenses, i a preguntes de l'advocat Javier Melero, que defensa Forn, el testimoni ha assenyalat que durant la setmana anterior a l'1-O els informes de la comissaria d'Intelligncia que duien a terme una anlisi sobre els escenaris socials que eren setmanals, van augmentar-ne la freqüncia fins a arribar a ser diaris.

"Es parla de grans concentracions pacífiques i festives en aquests informes"?, ha preguntat l'advocat, davant del qual el comissari Molinero ha contestat afirmativament i ha afegit que la majoria apuntaven a aquesta direcció i que eren uns criteris compartits també en els informes de la Policia Nacional i la Gurdia Civil.

Es passava també revista en aquests documents del paper que podrien tenir en la jornada del referndum els grups d'extrema esquerra i extrema dreta, així com els incidents que podrien produir-se en el cas d'una desconvocatria, segons el testimoni, que qüestionat per l'advocada del president d'mnium, Marina Roig, ha reconegut que els informes no assenyalaven cap entitat concreta com a organitzadora de les possibles actuacions violentes.

Finalment, ha indicat que després de la reunió del dia 28 els comandaments dels Mossos es van plantejar fer una roda de premsa per informar la ciutadania del seu posicionament, que passava per "mantenir la voluntat inequívoca de complir amb l'acte" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordenava impedir la votació i requisar el material de la consulta. "Per finalment per un cúmul de circumstncies i per la intensitat de l'activitat d'aquells dies finalment no ho vam fer", ha concls.