Publicat 06/03/2019 19:17CET

Puigdemont va oferir a dos estudiants 500.000 euros per elaborar un projecte de votació electrònica per a l'1-O

Carles Puigdemont press conference in Belgium
Thierry Roge/BELGA/dpa

La Generalitat els va dir que el referndum seria "legal" i que els pagaria "un tercer" perqu tenia els "comptes bloquejats"

MADRID, 6 mar� (EUROPA PRESS) -

Dos estudiants informtics han declarat aquest dimecres en el judici pel procés independentista a Catalunya que l'expresident i l'exvicepresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament, els van oferir 500.000 euros per elaborar un sistema de votació electrnica de cara al referndum de l'1 d'octubre del 2017.

Així ho han declarat els dos joves, Vicent Nos i Quim Franquesa, en la seva compareixena en qualitat de testimonis durant el judici, on han detallat que van assistir a una reunió a mitjan agost del 2017 amb autoritats del Govern catal de llavors en qu se'ls va exposar l'objectiu de l'aplicació que els demanaven desenvolupar. Els dos es van pronunciar en els mateixos termes durant la compareixena que van prestar l'any passat davant del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O.

En aquesta reunió, han indicat tots dos, van estar presents Puigdemont, Junqueras, la dirigent d'ERC Marta Rovira, a més d'altres persones que en aquell moment no van reconixer. Nos ha assenyalat que a la seva declaració posterior davant la Gurdia Civil li van mostrar unes fotos i en elles hi va reconixer l'exconseller de Justícia Carles Mundó.

ELS VAN DIR QUE HI HAURIA UNA LLEI QUE EMPARARIA L'1-O

Segons la declaració d'aquests dos testimonis, va ser el militant d'ERC Xavier Vendrell qui va contactar amb Franquesa a principis d'agost del 2017 per proposar-li desenvolupar un sistema de participació electrnica. Han adms que sabien des del primer moment que aquesta aplicació s'utilitzaria per al referndum independentista, per els van garantir que "seria legal" perqu estaria "emparat" per una llei que s'aprovaria en unes setmanes al Parlament.

Franquesa va cridar a Nos per demanar-li la seva collaboració i tots dos van assistir a la reunió amb els dirigents catalans, que es va celebrar al Palau de Pedralbes. La trobada va durar poc més d'una hora i es va parlar sobretot de la proposta concreta, la seguretat que han de tenir aquest tipus d'aplicacions i els calendaris que es manejaven per al desenvolupament.

Nos ha explicat que ningú a la reunió no els va demanar confidencialitat sobre el que es va tractar i ha afirmat que pel desenvolupament del projecte els pagarien entre 400.000 o 500.000 euros, encara que la meitat s'invertiria en "recursos" de la mateixa aplicació, com el seu manteniment.

No obstant aix, Franquesa no est segur que es parlés de la retribució, encara que sí que ha recalcat que ni ell ni Nos van tenir mai clar com es pagaria la seva feina. Aix sí, ha subratllat que li van assegurar que la Generalitat "no pagaria res" perqu tenia els "comptes bloquejats". "Ens van dir que ens pagaria una tercera part", ha apuntat.

EL CTTI NO VA DONAR EL VISTIPLAU

Franquesa ha explicat que després d'aquesta reunió a Pedralbes ell mateix va mantenir trobades amb tcnics del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), per que aquests "no estaven gaire disposats a desenvolupar un projecte d'aquestes característiques" i per aix "no van donar el seu vistiplau".

Segons ha relatat, així va anar passant el temps i finalment, a principis de setembre, es van tirar enrere i van decidir no desenvolupar l'aplicació a causa de l'aprovació de les lleis de desconnexió, que "segurament serien anullades" pel Tribunal Constitucional, i perqu no sabien encara qui els pagaria. Nos, a més, ha afegit que a aquestes altures ja no donava temps a elaborar l'aplicació i tampoc no se'ls havia pagat els diners necessaris per fer-ho.

Després dels informtics ha comparegut Teresa Guix, a qui la Generalitat li va encarregar el disseny grfic de la web 'pactepelreferendum.cat' a causa que ja havia signat contractes menors amb l'administració catalana. La majoria de les respostes d'aquesta testimoni a les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal ha estat "no ho recordo", la qual cosa ha portat al president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, a demanar-li que concreti les seves respostes, fins i tot que justifiqui aquesta "desmemoria".

SOBRE UN REFERNDUM PACTAT

Guix ha explicat al tribunal i a la fiscal que ella tan sols es va dedicar a fer el disseny d'aquest lloc web i que no es va detenir en el contingut. Únicament recorda que es "donava la informació de les associacions o individus" que estaven a favor de "realitzar un referndum pactat", per res a veure amb l'1-O, ha dit.

Així mateix, ha afirmat que desconeix si es va incloure un registre de voluntaris. En aquest sentit, ha qualificat el projecte que va lliurar al llavors responsable de Continguts Digitals de la Generalitat, Roc Fernndez, de "proposta" perqu el que finalment es va publicar va ser "molt diferent" i que per aix es va desentendre per complet d'aquest treball.

Guix també ha explicat que després de ser cridada per la Gurdia Civil i en el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, en el marc de la investigació de l'organització de l'1-O, va decidir per "prudncia" retornar els 2.700 euros que li havien pagat per aquest disseny. No obstant aix, ha estat preguntada per un pagament, el destinatari del qual era l'informtic Ibon Orrantia, a qui ha explicat que ho va acceptar perqu entén que aquesta persona no té un contracte "obert" com ella.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés