Puigdemont va oferir a dos estudiants 500.000 euros per elaborar un projecte de votació electrònica per a l'1-O

Carles Puigdemont press conference in Belgium
Thierry Roge/BELGA/dpa
Publicat 6/3/2019 19:17:09CET

La Generalitat els va dir que el referèndum seria "legal" i que els pagaria "un tercer" perquè tenia els "comptes bloquejats"

MADRID, 6 Març (EUROPA PRESS) -

Dos estudiants informàtics han declarat aquest dimecres en el judici pel procés independentista a Catalunya que l'expresident i l'exvicepresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament, els van oferir 500.000 euros per elaborar un sistema de votació electrònica de cara al referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Així ho han declarat els dos joves, Vicent Nos i Quim Franquesa, en la seva compareixença en qualitat de testimonis durant el judici, on han detallat que van assistir a una reunió a mitjan agost del 2017 amb autoritats del Govern català de llavors en què se'ls va exposar l'objectiu de l'aplicació que els demanaven desenvolupar. Els dos es van pronunciar en els mateixos termes durant la compareixença que van prestar l'any passat davant del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O.

En aquesta reunió, han indicat tots dos, van estar presents Puigdemont, Junqueras, la dirigent d'ERC Marta Rovira, a més d'altres persones que en aquell moment no van reconèixer. Nos ha assenyalat que a la seva declaració posterior davant la Guàrdia Civil li van mostrar unes fotos i en elles hi va reconèixer l'exconseller de Justícia Carles Mundó.

ELS VAN DIR QUE HI HAURIA UNA LLEI QUE EMPARARIA L'1-O

Segons la declaració d'aquests dos testimonis, va ser el militant d'ERC Xavier Vendrell qui va contactar amb Franquesa a principis d'agost del 2017 per proposar-li desenvolupar un sistema de participació electrònica. Han admès que sabien des del primer moment que aquesta aplicació s'utilitzaria per al referèndum independentista, però els van garantir que "seria legal" perquè estaria "emparat" per una llei que s'aprovaria en unes setmanes al Parlament.

Franquesa va cridar a Nos per demanar-li la seva col·laboració i tots dos van assistir a la reunió amb els dirigents catalans, que es va celebrar al Palau de Pedralbes. La trobada va durar poc més d'una hora i es va parlar sobretot de la proposta concreta, la seguretat que han de tenir aquest tipus d'aplicacions i els calendaris que es manejaven per al desenvolupament.

Nos ha explicat que ningú a la reunió no els va demanar confidencialitat sobre el que es va tractar i ha afirmat que pel desenvolupament del projecte els pagarien entre 400.000 o 500.000 euros, encara que la meitat s'invertiria en "recursos" de la mateixa aplicació, com el seu manteniment.

No obstant això, Franquesa no està segur que es parlés de la retribució, encara que sí que ha recalcat que ni ell ni Nos van tenir mai clar com es pagaria la seva feina. Això sí, ha subratllat que li van assegurar que la Generalitat "no pagaria res" perquè tenia els "comptes bloquejats". "Ens van dir que ens pagaria una tercera part", ha apuntat.

EL CTTI NO VA DONAR EL VISTIPLAU

Franquesa ha explicat que després d'aquesta reunió a Pedralbes ell mateix va mantenir trobades amb tècnics del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), però que aquests "no estaven gaire disposats a desenvolupar un projecte d'aquestes característiques" i per això "no van donar el seu vistiplau".

Segons ha relatat, així va anar passant el temps i finalment, a principis de setembre, es van tirar enrere i van decidir no desenvolupar l'aplicació a causa de l'aprovació de les lleis de desconnexió, que "segurament serien anul·lades" pel Tribunal Constitucional, i perquè no sabien encara qui els pagaria. Nos, a més, ha afegit que a aquestes altures ja no donava temps a elaborar l'aplicació i tampoc no se'ls havia pagat els diners necessaris per fer-ho.

Després dels informàtics ha comparegut Teresa Guix, a qui la Generalitat li va encarregar el disseny gràfic de la web 'pactepelreferendum.cat' a causa que ja havia signat contractes menors amb l'administració catalana. La majoria de les respostes d'aquesta testimoni a les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal ha estat "no ho recordo", la qual cosa ha portat al president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, a demanar-li que concreti les seves respostes, fins i tot que justifiqui aquesta "desmemoria".

SOBRE UN REFERÈNDUM PACTAT

Guix ha explicat al tribunal i a la fiscal que ella tan sols es va dedicar a fer el disseny d'aquest lloc web i que no es va detenir en el contingut. Únicament recorda que es "donava la informació de les associacions o individus" que estaven a favor de "realitzar un referèndum pactat", però res a veure amb l'1-O, ha dit.

Així mateix, ha afirmat que desconeix si es va incloure un registre de voluntaris. En aquest sentit, ha qualificat el projecte que va lliurar al llavors responsable de Continguts Digitals de la Generalitat, Roc Fernàndez, de "proposta" perquè el que finalment es va publicar va ser "molt diferent" i que per això es va desentendre per complet d'aquest treball.

Guix també ha explicat que després de ser cridada per la Guàrdia Civil i en el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, en el marc de la investigació de l'organització de l'1-O, va decidir per "prudència" retornar els 2.700 euros que li havien pagat per aquest disseny. No obstant això, ha estat preguntada per un pagament, el destinatari del qual era l'informàtic Ibon Orrantia, a qui ha explicat que ho va acceptar perquè entén que aquesta persona no té un contracte "obert" com ella.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.