Publicat 20/3/2019 19:22:34 +01:00CET

Puigdemont va convocar Sànchez quatre vegades entre el 2016 i el 2017, segons l'anàlisi dels correus electrònics

Junqueras va rebre un correu electrnic de Turull demanant una aportació de 3,43 milions per a la campanya 'Civisme'

MADRID, 20 mar� (EUROPA PRESS) -

Un gurdia civil ha afirmat aquest dimecres en el judici pel procés independentista que s'est celebrant al Tribunal Suprem que entre els correus electrnics analitzats de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez es van trobar "fins a quatre convocatries" que li va enviar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, entre el 2016 i el setembre del 2017, perqu es reunís amb ell juntament amb altres persones.

Així ho ha dit aquest agent que ha declarat com a testimoni en la vista oral, en qu ha explicat que va analitzar uns 3.000 correus que es trobaven en el compte de la Presidncia de l'ANC. Segons ha precisat, 2.500 eren rebuts i els restants eren enviats, alguns d'ells reexpedits al compte personal de Snchez i que finalment va seleccionar més de 30 missatges que tinguessin relació amb "mobilitzacions, reunions, assumptes econmics, qualsevol cosa que tingués a veure amb frau o malversació o d'inters per a la investigació".

A les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, el gurdia civil ha assegurat que en aquesta bústia es van trobar missatges remesos per Puigdemont en qu es convocava a Snchez i al president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart; i creu recordar que també els exconsellers d'Interior i Exterior, Joaquim Forn i Raül Romeva, respectivament, i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independncia (AMI) Neus Lloveras. Posteriorment ha reconegut que no recorda bé les persones citades, de tal manera que a preguntes de Javier Melero, advocat de Forn, ha arribat a disculpar-se per si s'ha equivocat esmentant els que van poder assistir a aquestes trobades.

Ja a les preguntes de l'advocat Jordi Pina, que defensa Snchez, el testimoni ha assenyalat que la convocatria de juny del 2016 anava amb una carta adjunta, per no ha concretat si s'adreava a més de 80 persones i entitats, tal com ha apuntat el lletrat. Així, sobre la citació que va tenir lloc el 7 de setembre del 2017, ha dit que no sap si la reunió finalment es va celebrar ni tampoc el seu motiu, només que es va oferir el 13 o 14 d'aquest mes per realitzar la trobada.

D'altra banda, l'agent ha afirmat que Snchez sí que va enviar un correu en referncia a aquestes reunions, concretament a altres crrecs de l'ANC. En ells avisava de les precaucions i "seguretat extraordinria" que s'havia de tenir, a causa del "moment polític" que s'estava vivint, ha dit.

ANLISI DE TRES LLOCS WEB

El mateix agent, pertanyent a la unitat a Catalunya contra la delinqüncia econmica de la Gurdia Civil, ha relatat també, a preguntes de Fiscalia, l'anlisi que va dur a terme de diferents llocs web relacionats amb la convocatria del referndum. En concret, n'ha esmentat tres: 'pactenacionalpelreferendum.cat', 'referendum.cat', i 'cridaperlademocracia.cat'.

Sobre la primera, ha explicat que la va crear un informtic anomenat Ibon Orrantia per al gener del 2017 va passar a ser de titularitat del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i un mes després el propietari ja era l'entitat sobiranista mnium Cultural. Quant a la segona, ha explicat que es va crear el 2006 per va estar inactiva fins al 7 de setembre del 2017, quan es va tornar a posar en marxa amb motiu de la convocatria de l'1-O.

Entre els seus continguts, ha destacat l'anunci conegut com 'les vies del tren' i ha assegurat que no pertocava a dubtes que es tractava d'un lloc "oficial de la Generalitat" pels logos de l'administració que hi apareixien. A més, "tots els enllaos anaven a diferents dominis de la Generalitat", ha apuntat.

Sobre 'cridaperlademocracia.cat', que va ser clausurada per la Gurdia Civil el 27 de setembre del 2017, el testimoni ha indicat que va fer una anlisi de l'enlla del lloc web que servia per adherir-se a un grup de whatsapp els usuaris que s'havien apuntat amb l'objectiu d'"estar pendents de tot". El titular d'aquest grup era Oleguer Serra, director d'mnium.

CRIDES A "DEFENSAR LES ESCOLES"

Segons ha manifestat el gurdia civil, entre el 15 de setembre i l'1 d'octubre es van enviar nombrosos missatges de whatsapp a través d'aquest grup. Al setembre, per "cridar a la mobilització" all on s'estaven fent escorcolls judicials, fent veure als usuaris que "la Gurdia Civil estava atacant les institucions catalanes.

Els dos dies previs al referndum, ha explicat, també van mobilitzar a través del grup la gent perqu acudís als centres de votació per arribar de matinada i així evitar que els Mossos poguessin tancar-los a primera hora del matí de l'1-O. "Defensarem les escoles", ha dit l'agent que informaven des del grup de whatsapp, en qu també es parlava de "fer barreres" per impedir l'entrada de les forces de seguretat.

Durant el dia 1, aquest grup va anar revelant les notícies que anaven passant, com la clausura dels llocs web per registrar la votació o el cens universal, alhora que es cridava a qu "no marxés ningú" encara que ja haguessin votat per seguir impedint el pas a les forces de seguretat i així "poder fer el recompte" al final de la jornada.

Abans d'aquest testimoni han comparegut dos gurdies civils més que van analitzar els correus electrnics de la Presidncia d'mnium Cultural i quatre correus electrnics del líder d'aquesta entitat. En aquest cas en concret, els agents han dit que tots ells van ser localitzats a la safata d'entrada, encara que no se n'ha pogut determinar els remitents.

CORREUS DE JUNQUERAS I MUNDÓ

La sessió d'aquest dimecres l'ha tancada l'agent de la Gurdia Civil que va analitzar els correus electrnics dels servidors de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller de Justícia Carles Mundó. Ha assenyalat que després d'analitzar el seu compte de correu de vicepresidncia i també el personal, només va seleccionar els cinc correus del primer dels servidors com a interessants per a la investigació.

En un d'ells s'emplaava Junqueras, juntament amb el seu número dos Josep Maria Jové i altres persones per a una reunió de la "comissió interdepartamental per al desenvolupament de l'autogovern".

En tres correus més es reprodua una carta remesa a l'exvicepresident per l'exconseller de Presidncia Jordi Turull, que li sollicitava una aportació de 3.430.000 euros per a la campanya en premsa denominada 'Civisme', que segons la instrucció es va utilitzar per cridar els ciutadans a votar l'1-O.

En ser repreguntat pel fiscal Javier Zaragoza sobre aquest assumpte en particular, el testimoni --que igual que tots els agents de la gurdia civil que han comparegut des d'aquest dimarts ha evitat que la seva imatge s'emeti per la televisió-- ha alludit a una carta posterior que vinculava la petició econmica de Turull amb els fons de contingncia, si bé no figura un correu de Junqueras acceptant aquesta transferncia en concret.

Quant als correus de Mundó analitzats, l'agent ha resumit que tenien a veure amb les inquietuds dels jutges degans sobre la seguretat dels seus rgans judicials durant el referndum de l'1 d'octubre del 2017. Davant les seves peticions se'ls va respondre amb evasives, a través de la secretria de relacions amb l'Administració de Justícia, Patricia Gom, segons aquest testimoni, en el sentit de considerar les mesures adoptades com a suficients i que "si tinguessin problemes havien de trucar a emergncies".