MADRID, 18 juny (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha enviat un escrit al Tribunal de Comptes en el qual indica que "no té competència per plantejar directament una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)" sobre la llei d'amnistia perquè no compleix amb el requisit d'independència que exigeix la norma europea per considerar que és un òrgan jurisdiccional.
Respon així a la providència que el passat 11 de juny va emetre la consellera del departament segon de la Secció d'Enjudiciament en la qual preguntava a la Fiscalia, a Societat Civil Catalana i a les defenses dels 35 encausats si consideraven que havia de plantejar una qüestió prejudicial al TJUE un cop la llei d'amnistia es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, explica en un escrit al qual ha tingut accés Europa Press que la possibilitat de plantejar qüestions prejudicials "està reservada als òrgans jurisdiccionals dels estats membres, conforme a l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE)".
I recorda que, si bé el Tribunal de Comptes espanyol és un òrgan constitucional i té funcions tant administratives com jurisdiccionals, "això no li confereix automàticament la condició d'òrgan jurisdiccional".
Apunta que els requisits que imposa el TFUE per ser considerat òrgan jurisdiccional és que sigui creat per llei, que tingui caràcter permanent, que tingui jurisdicció obligatòria, que hi hagi un procediment contradictori, que apliqui normes de dret i que sigui independent.
La defensa indica que el seu caràcter jurisdiccional "està fonamentalment qüestionat o condicionat" i recorda que el mateix Suprem en una sentència del 2019 va indicar que s'havia posat de manifest "que les persones que ocupen llocs de feina proveïts pel sistema de lliure designació en la Unitat d'Actuacions Prèvies no tenen inamovibilitat, que és imprescindible per a l'exercici de la potestat jurisdiccional".
"El sistema de nomenament de la delegada instructora, igual que el dels consellers del Tribunal de Comptes, no ofereix les més mínimes garanties d'independència i imparcialitat", subratlla el lletrat.
Afegeix que el nomenament de la delegada instructora el duu a terme la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes, "composta exclusivament per persones designades per les Corts Generals", cosa que "vulnera el dret a la tutela judicial efectiva".
Indica que aquesta manca de caràcter jurisdiccional del Tribunal de Comptes ha estat afirmada pel mateix òrgan fiscalitzador "en diverses ocasions al llarg d'aquest procediment". "Aquesta disparitat o ambivalència de criteris, d'un mateix organisme 'jurisdiccional' i 'no jurisdiccional' segons convingui, ens situa (com ja hem denunciat repetidament) davant una clara situació d'indefensió", afegeix.
Així, la defensa recupera les declaracions de l'exministra de Justícia Pilar Llop i del president del Govern central, Pedro Sánchez, en què sostenien que aquest òrgan no era poder judicial. "No només s'admet que el Tribunal de Comptes no forma part del poder judicial, sinó que a més es detecta la irregularitat que suposa que un òrgan elegit pels partits en seu parlamentària tingui funcions jurisdiccionals", afegeix.
