Assegura que no ha tingut "mai la voluntat" d'entregar-se voluntàriament ni de facilitar la seva detenció
BARCELONA, 9 ago. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assenyalat que està en Waterloo (Bèlgica) "després d'uns dies extremadament difícils", després de fugir aquest dijous després de tornar per pronunciar un discurs a Barcelona abans de la sessió d'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, a la qual finalment no va assistir.
En una anotació a 'X' aquest divendres a les 21.05 hores recollida per Europa Press, ha dit que "cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer" aquest dijous.
En aquest sentit, ha assenyalat que "són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar", per la qual cosa, ha dit, confia que s'entengui que necessita encara unes hores per reposar i agafar aire.
"CAÇA DE BRUIXES"
Ha destacat que la roda de premsa d'aquest divendres per part de la "inefable" Conselleria d'Interior ha estat, en les seves paraules, una de les més deplorables que recorda.
"No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes simplement perquè les han vist al seu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva", ha asseverat.
Ha equiparat l'"onada repressora" del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i del comissari cap de Mossos, Eduard Sallent, amb el ministre d'Interior, Fernando Marlaska, i l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido.
Així mateix, ha negat que portés un barret de palla, que hagi estat en un maleter i que hagi residit a Hamburg (Alemanya), "coses que s'inventen en els atestats policials".
Ha destacat una "rebequeria" per part d'Elena i Sallent, en veure, textualment, que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans i gastar, inútilment, diners públics.
"NO HE TINGUT MAI LA VOLUNTAT DE LLIURAR-ME"
"Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat de lliurar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció", ha subratllat, argumentant que li sembla inacceptable, en les seves paraules, que se'l persegueixi per raons polítiques i que no se li estigui aplicant la Llei d'Amnistia.
Puigdemont entén les raons per les quals el Tribunal Suprem "té l'obsessió" de tenir-lo entre les seves mans, textualment, però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable, en les seves paraules.
Ha defensat que als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques, "això ho fan els espanyols amb el seu Policia i Guàrdia Civil".
SOBRE EL 'PLA GÀBIA'
S'ha mostrat orgullós del paper dels Mossos en els atemptats del 17A de Barcelona i Cambrils, "i tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern, però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat".
"I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú", ha reivindicat.
"NO ELS CAU LA CARA DE VERGONYA?"
"No els cau la cara de vergonya?", ha preguntat retòricament, i ha afirmat que la degradació dels compareixents per la roda de premsa d'aquest divendres serà molt difícil de revertir.
Ha afegit que la via cap a la seva espanyolització, "principalment en el sentit de model policial", va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible, en les seves paraules.
Puigdemont ha conclòs la publicació amb, ha dit, una consideració final: "Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya".
En aquest sentit, ha assenyalat que no els hauria fet falta "la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament".
