MADRID, 18 mar? (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que exerceix l'advocat Gonzalo Boye, ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC) en el qual recusa un dels magistrats, Cándido Conde-Pumpido. El considera parcial per una conferència que va pronunciar el novembre del 2017 en què va qualificar d'"amenaces" a l'ordre democràtic els fets que es produïen a Catalunya, i va afegir que els líders independentistes s'havien "alçat" contra la sobirania nacional amb les anomenades lleis de 'desconnexió'.
En l'escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, aporta jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per justificar la petició, que es presenta perquè aquest magistrat ha estat designat ponent dels recursos que l'expresident ha presentat contra diverses decisions del Tribunal Suprem que van rebutjar anul·lar decisions de Pablo Llarena, que manté el processament per haver participat en el procés.
També recusa el magistrat Antonio Narváez, que pertany al sector progressista de l'òrgan i que fa unes setmanes es va apartar de conèixer els recursos dels ja condemnats en el judici pel procés independentista a Catalunya, després que el recusessin per les manifestacions que va fer en una conferència en les quals qualificava els fets del 2017 de "cop d'estat".
En relació amb la conferència de Conde-Pumpido, que es va pronunciar al Congrés dels Diputats el 23 de novembre del 2017, en què va manifestar "preocupació" pels fets que aleshores es produïen a Catalunya i els va qualificar de "pretensió de subvertir l'estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la mateixa bandera de la democràcia".
"És a dir, em preocupa que s'utilitzi de manera populista la contraposició entre una suposada legitimitat democràtica directament emanada del poble i lliurement interpretada pels qui la invoquen, i la legalitat emanada d'una Constitució que --aquesta sí que-- ha estat majoritàriament aprovada", va manifestar el magistrat i ex-fiscal general de l'Estat.
Entre aquesta preocupació va apuntar assumptes com la possibilitat que les autoritats autonòmiques facilitessin "la disposició de quantitats rellevants de diners públics o fins i tot la disposició d'armes proporcionades a les forces de seguretat per garantir el compliment de la legalitat".
