BRUSSELLES, 2 maig (EUROPA PRESS) -
L'expresident catal Carles Puigdemont ha anunciat aquest dijous que prepara una campanya de recollida de signatures a la Unió Europea perqu la Comissió Europea es pronunci sobre la situació a Catalunya i prengui mesures contra Espanya per suposada vulneració de l'estat de dret, malgrat que fins ara Brusselles sempre ha expressat la seva confiana en la democrcia espanyola.
El primer pas per engegar aquesta campanya és demanar a l'Executiu comunitari que registri una Iniciativa Europea Ciutadana per demanar l'aplicació de l'article 7 del Tractat de la UE contra Espanya, la qual cosa obligar Brusselles a respondre en el termini de dos mesos si accepta o no el registre de la campanya.
Puigdemont ha assegurat en una roda de premsa que aquesta mesura "no és una estratgia de defensa" en el marc del procés judicial obert contra els líders del desafiament secessionista, sinó una manera d'"interpellar" el conjunt de la ciutadania europea i una "oportunitat" perqu Espanya reforci el seu estat de dret.
A més ha assegurat que si Brusselles no admet el registre administratiu de la iniciativa acudiran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE).
Segons les regles comunitries, en aquesta primera fase, l'Executiu comunitari ha d'acceptar el registre d'una iniciativa si constata que no est fora de l'mbit de les seves competncies i si "no és manifestament abusiva, frívola o temerria", ni contravé els principis i valors de la UE, la qual cosa no implica que accepti la qüestió de fons que es planteja.
Si Brusselles accepta el registre, Puigdemont tindr llavors dotze mesos per obtenir un milió de signatures, arribant als mínims establerts en almenys set estats membre.
"El gruix de la ciutadania catalana, preocupada per la regressió que pateix en els seus drets, s'adrea a la resta de ciutadans europeus perqu ens ajudin amb la seva signatura a defensar, de manera egoista, també la seva democrcia i els seus drets", ha argumentat l'expresident catal.
Complert aquest procés, els promotors de la Iniciativa Europea Ciutadana --l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República-- hauran d'informar a la Comissió del resultat, amb dades dels suports i del finanament que hagin rebut.
L'etapa final fixa un termini mxim de tres mesos perqu la Iniciativa, en cas de complir tots els requisits de registre, sigui exposada detalladament davant l'Executiu comunitari i en una audincia pública al Parlament Europeu. La Comissió no est obligada a proposar mesures concretes com a conclusió, per sí a donar una resposta motivada després de la seva anlisi.
DENUNCIEN VULNERACIÓ SISTEMTICA DE DRETS
En l'acte de presentació, Puigdemont ha estat acompanyat pels exconsellers que van fugir amb ell a Brusselles Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, i per l'exeurodiputat francs Gérard Onesta.
Segons han informat, la Iniciativa est signada per set ciutadans de set estats membre: Finlndia, Sucia, Frana, Eslovnia, Espanya, Alemanya i Blgica. A més han assenyalat que ser finanada únicament amb fons privats donats per ciutadans i entitats sense nim de lucre.
La petició denuncia suposades vulneracions de drets fonamentals a Catalunya per part del Govern espanyol, inclosa la violació de la "dignitat humana, la llibertat, la democrcia, el respecte igualitari dels drets humans i de les minories".
Entre els exemples que s'han exposat per sostenir l'acusació figura la decisió de la Junta Electoral Central d'impedir que ni Puigdemont --com a cap de llista de JxCat-- ni Comín i Ponsatí concorrin en les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig.
També es queixen d'una "utilització espúria" per part d'Espanya de mecanismes de cooperació jurídica entre els pasos de la UE, en referncia a les ordres europees de detenció i entrega (euroordres) dictades contra l'expresident catal i els exconsellers.
BRUSSELLES DEFENSA QUE ESPANYA ÉS UNA DEMOCRCIA PLENA
L'última vegada que la Comissió Europea es va pronunciar sobre la crisi catalana va ser fa amb prou feines dues setmanes, quan el seu primer vicepresident i responsable d'estat de dret, Frans Timmermans, va respondre en un debat al conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, que Espanya és una democrcia "plena" i que si vol enfrontar-s'hi ha de fer-ho "políticament" i no violant les lleis.
"Espanya és un estat membre on s'aplica l'estat de dret, on els drets democrtics es respecten plenament i on els drets humans es respecten plenament", va respondre Timmermans.
Preguntat per si té cap missatge concret per a Timmermans, Puigdemont ha dit que el convida a signar la petició, mentre que l'exeurodiputat francs Gérard Onesta l'ha convidat a contactar amb Oriol Junqueras, cap de llista com ell d'un partit europeu a les eleccions europees del mes de maig.
L'activació de l'article 7 --un llarg procés que fins ara només s'ha explorat per als casos d'Hongria i Polnia-- permet iniciar un procés d'examen per comprovar si existeix un risc democrtic greu en un estat membre. En última instncia, aquest mecanisme pot portar a sancions com suspendre el dret de vot de l'estat membre en el Consell.
