Rebutja que es plantegi el debat migratori "en els termes 'immigració sí', 'immigració no'"
GIRONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha plantejat aquest dissabte que les polítiques en migració assegurin "l'ascensor social" a Catalunya en contraposició a una simple gestoria administrativa, textualment, una característica que, en les seves paraules, la catalanitat sempre ha garantit.
Ho ha dit en un col·loqui celebrat a Girona pel 2.100è aniversari des de la fundació de la ciutat pels romans, en el qual han participat l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i exalcades de la ciutat des del restabliment de la democràcia: Joaquim Nadal, que va ser alcalde entre 1979 i 2002, Anna Pagans (2002-2011) i Marta Madrenas (2016-2023).
Puigdemont, que va ser alcalde de Girona entre 2011 i 2016, ha dit que la immigració és un fet històric que ha existit en el passat i continuarà en el futur, i ha rebutjat plantejar el debat "en els termes 'immigració sí', 'immigració no'".
Per a l'expresident català, els debats reals passen per analitzar les causes que generen els fluxos migratoris o l'impacte que tenen "en les societats d'acolliment, en el seu sistema públic, en els seus transports, en l'habitatge, la llengua, la cultura".
Parafrasejant l'expresident del Parlament Joan Rigol, Puigdemont ha destacat que "una nació és un relleu ben fet", i ha remarcat que les generacions actuals asseguraran la nació, textualment, en la mesura en què siguin capaces de fer un bon relleu a les generacions següents perquè puguin vestir els seus projectes de vida.
PENSAR EN LA GIRONA DEL 2100
El col·loqui d'aquest dissabte és el primer acte d'un programa que ha preparat l'Ajuntament de Girona per celebrar els 2.100 anys des de la fundació de la ciutat, que ha reunit els màxims responsables del consistori en les últimes dècades per pensar sobre els reptes que té Girona de cara al pròxim segle.
Com a responsable actual, Salellas ha opinat que un dels reptes per a les properes dècades serà com configurar l'entorn de Girona, comprès per la mateixa ciutat i els municipis que ho envolten, una àrea que arriba fins als 200.000 habitants i que ha de respondre, apunta, en àmbits com a habitatge, mobilitat o serveis públics.
L'alcalde ha instat els municipis del voltant de Girona a la cooperació, ha destacat la necessitat de preparar la ciutat davant de l'emergència climàtica i l'envelliment de la població, i ha proposat connectar amb tren la ciutat amb la Costa Grava i amb l'interior de la demarcació de Girona.
NADAL, PAGANS I MADRENAS
Per la seva banda, Nadal ha demanat completar els grans projectes que té la ciutat, com són el campus de salut de Trueta o la reactivació dels arxius i els museus, i ha proposat, entre altres mesures, redefinir la política fluvial de Girona en coordinació amb l'Agència Catalana de l'Aigua.
Sobre l'emergència climàtica, Nadal ha advertit que la decisió del president dels EUA, Donald Trump, de sortir de l'acord de París té conseqüències que les accions de les petites ciutats no són capaces de compensar, tot i que ha defensat continuar desplegant mesures que ajudin a reduir els efectes del canvi climàtic.
Pagans ha prioritzat "materialitzar la igualtat a cada racó de la ciutat, a cada barri" com una manera per fomentar la convivència ciutadana i enfortir la democràcia malgrat les seves imperfeccions, apunta.
També ha dit que la demografia marcarà com ha de ser el sistema d'habitatge a la ciutat el 2100, per la qual cosa ha demanat pensar sobre les necessitats que tindrà la població: "Aquesta anàlisi ha de determinar les tipologies d'habitatge que es facin, que potser no seran les actuals".
Finalment, Madrenas ha considerat que el turisme ha aconseguit un "equilibri" a la ciutat, tot i que quedin, segons ella, petits detalls que quedin per polir per millorar la convivència entre els visitants i els veïns.
Al final de l'acte, Madrenas ha qualificat, textualment, d'anormal el fet que Puigdemont hagi hagut de participar a l'acte des d'una pantalla, per les conseqüències judicials que implicaria que entrés a Espanya, i ha desitjat que d'aquí a 75 anys Girona sigui una ciutat "de drets i llibertats".
