BARCELONA, 16 oct. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no ha precisat en la seva carta de resposta al Govern espanyol si va proclamar o no la independència al Parlament el 10 d'octubre i ha instat el president de l'Executiu central, Mariano Rajoy, a concretar una reunió "al més aviat possible per explorar els primers acords" per resoldre el conflicte a Catalunya.
En la carta, consultada per Europa Press, Puigdemont es limita a informar de la "suspensió del mandat polític de la urnes de l'1 d'octubre" --la declaració d'independència--, i reivindica que ho va fer amb la voluntat de trobar una solució i evitar l'enfrontament.
Així, Puigdemont evita concretar la principal petició que li formulava el Govern central: si va declarar la independència encara que fos per uns segons; i posa damunt la taula dues demandes: una reunió Generalitat-Estat i la fi de la "repressió contra el poble i el Govern de Catalunya".
Sobre la reunió, el president català fixa un termini de dos mesos per concretar aquest diàleg amb el Govern central i proposa que, en aquests contactes, "totes aquelles institucions i personalitats internacionals, espanyoles i catalanes que han expressat la seva voluntat d'obrir un camí de negociació tinguin una oportunitat d'explorar-lo".
"La prioritat del meu govern és buscar amb tota la intensitat la via del diàleg. Volem parlar, com ho fan les democràcies consolidades, sobre el problema que li planteja la majoria del poble català que vol emprendre el seu camí com a país independent en el marc europeu".
Sobre la segona petició, la de revertir el que defineix com a repressió contra Catalunya, el president català ha posat com a exemple la compareixença davant l'Audiència Nacional aquest dilluns dels líders de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.
Defensa que Òmnium i l'ANC són els responsables de les marxes pacífiques que han tret els catalans al carrer des del 2010, i de Trapero assegura que és "un dels quadres policials amb més prestigi de la Policia europea i que compleix la seva tasca de manera rigorosa i garantista".
"BRUTAL VIOLÈNCIA POLICIAL"
Puigdemont també sosté que existeixen més tipus de repressió: la vulneració de drets fonamentals; la congelació de comptes bancaris del Govern; la censura d'internet i mitjans de comunicació; les detencions de servidors públics, i la "brutal violència policial" exercida contra la gent que va anar als col·legis electorals l'1 d'octubre.
En definitiva, el president català reclama aixecar la intervenció de les finances de la Generalitat per part de l'Estat, a més de posar fi a diversos processos judicials oberts contra els responsables de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
"NO DEIXEM QUE ES DETERIORI MÉS"
Puigdemont expressa la seva confiança a poder abordar aquesta via de diàleg amb el Govern central: "No deixem que es deteriori més la situació. Amb bona voluntat, reconeixent el problema i mirant-lo a la cara, estic segur que podem trobar el camí de la solució".
També expressa la seva sorpresa perquè el Govern central es plantegi aplicar l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya, i avisa que ell va suspendre la independència no com a "mostra de feblesa", sinó com a gest per trobar una solució al problema que existeix.
Finalment, el president reivindica diverses dades que considera que avalen les seves tesis: els més de dos milions de persones que van votar l'1-O; el 47,7% de catalans que van votar forces independentistes en les eleccions del 2015, i el 80% que, al seu parer, avalen un "referèndum acordat".
DOCUMENTS ADJUNTS
Puigdemont adjunta en la carta diversos documents; entre ells, la seva compareixença al Parlament del 10 d'octubre, on no va quedar clar si va arribar a proclamar la independència tampoc entre les files sobiranistes, que tenen posicions dispars.
Inclou també la llei del referèndum que va aprovar el Parlament i va suspendre el Tribunal Constitucional; els resultats definitius de la consulta; informes d'observadors internacionals; informes crítics amb l'actuació policial contra l'1-O i reaccions de polítics internacionals.
A més, s'adjunten posicions favorables al diàleg, com la carta oberta de premis Nobel de la Pau; la petició de mediació del primer ministre belga, Charles Michel, i resolucions sobre l'autodeterminació de Catalunya, com la del Parlament d'Eslovènia.
