BARCELONA, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no es planteja ara com ara convocar unes eleccions catalanes anticipades i es manté en l'oferta de diàleg al Govern central sense renunciar a aplicar el resultat del referèndum de l'1 d'octubre.
Així ho han explicat a Europa Press fonts governamentals, després que hagi transcendit la possibilitat que el Govern central estigui disposat a no aplicar l'article 155 si el president català renúncia a la declaració unilateral d'independència i avança els comicis.
"De moment no", resumeixen les mateixes fonts sobre unes eleccions anticipades, que recorden que el mateix president així ho va manifestar en la roda de premsa que va concedir després del referèndum, quan va dir que la prioritat era aplicar el mandat de la votació de l'1 d'octubre.
El president català té de termini fins a aquest dijous per respondre a la segona part del requeriment que li va enviar el president del Govern espanyol, i no té previst prendre cap decisió fins a veure com li respon l'Estat "oficialment".
El Govern espanyol li reclama que aclareixi si va declarar la independència i l'avisa que si la resposta és 'sí' o és ambigua, aplicarà el 155, mentre que el Govern ja ha avançat que "no es mourà" de la posició que va exhibir el dilluns: diàleg sense renunciar a aplicar el mandat de l'1 d'octubre.
ERC, LA CUP I EL PDECAT
ERC i la CUP s'han mostrat obertament contràries a la celebració d'unes eleccions anticipades, ja que creuen que suposaria diluir la força que consideren que el sobiranisme va aconseguir amb el referèndum de l'1 d'octubre, i el portaveu republicà, Sergi Sabrià, ho resumeix així: "Un escenari perdedor per al país".
La CUP advoca directament per declarar la independència des de la Cambra catalana i a mitjà termini convocar el que denomina unes "eleccions constituents", les quals definirien el primer Parlament d'una república catalana que hauria de redactar una constitució pròpia.
El PDeCAT té previst celebrar un Consell Nacional aquest dimecres a la tarda per abordar l'escenari polític, i la seva líder, Marta Pascal, va demanar aquest dimarts a l'independentisme "unitat" i confiança en el que decideixi el president de la Generalitat.
POSSIBLE CALENDARI
Si Puigdemont decidís convocar a curt termini eleccions com a resposta a l'aplicació del 155 s'obririen dos escenaris: convocar-les segons el termini de 54 dies que estableix la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg), o fer-ho en el termini d'entre "40 i 60 dies" que fixa l'Estatut.
Si compleix el termini de la Loreg, les eleccions no podrien ser abans del diumenge 17 de desembre i difícilment ho podrien ser després, ja que les tres finalitats de setmanes són festes nadalenques assenyalades: la nit de Nadal, Cap d'Any i el dia de Reis.
Per contra, si s'acollís els 40 dies de termini que fixa l'Estatut, podria convocar-les per al diumenge 3 de desembre.
La Llei de Transitorietat Jurídica que va aprovar el Parlament estableix en el seu article 75 que el president ha de convocar les eleccions en el termini que fixa l'Estatut.
Les convoqui segons la Loreg o segons l'Estatut, Puigdemont té fins al 25 d'octubre de límit si vol que siguin al desembre: aquella data és 40 dies abans del 3 de desembre i 54 dies abans del 17 de desembre.
Les últimes eleccions al Parlament de setembre del 2015 van ser convocades pel llavors president Artur Mas el 3 d'agost d'aquest any, respectant els 54 dies que marca la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg).
