David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
BARCELONA, 8 ago. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat i president de Junts, Carles Puigdemont, ha recordat que es compleixen 2 anys de la seva visita a Barcelona per intentar assistir al ple d'investidura de Salvador Illa, el 8 d'agost del 2024, i lamenta l"actitud de rebel·lia del Tribunal Suprem espanyol que es negava i encara es nega a aplicar la Llei d'Amnistia".
Així ho ha expressat aquest dissabte en un article a 'X', recollit per Europa Press, en el que narra el seu viatge per arribar fins a Barcelona aquell dia, i on assegura que la seva voluntat era dirigir-se "a la institució que representa la sobirania" de Catalunya i poder expressar-se amb la tranquil·litat i immunitat que en democràcia confereixen les sessions parlamentàries, assegura.
"Volia recordar d'on venim, i des d'aquesta experiència i perspectiva, advertir de la deriva que emprendria el país a partir de la presidència del govern més espanyolista de la història. Sabíem que ens faria entrar en una etapa de gran dependència i s'engegaria una agenda de voraç deconstrucció nacional --des dels elements simbòlics fins als pilars sobre els quals s'ha bastit la prosperitat de Catalunya des de la recuperació de l'autogovern-- que ens faria entrar en una era de decadència", diu.
Explica que va arribar a Barcelona el 6 d'agost travessant la frontera de la Jonquera (Girona) per l'autopista i assegut al seient de darrere d'un cotxe, i ho fa acompanyant el text d'una foto d'aquell moment junt amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, i afegeix: "Com podeu comprovar, ni anem en el maleter, ni anem disfressats, ni entrem camuflats en la foscor de la nit".
Puigdemont lamenta que "un feroç dispositiu de seguretat va blindar tot el perímetre que permetia l'accés al Parc de la Ciutadella; els mateixos diputats van ser tractats com ramat i el públic que volia assistir seria objecte, com es comprovaria poc després d'una vergonyosa repressió policial", i critica que, a causa d'això, tres persones van ser enviades a judici a petició de la Fiscalia.
"POSAR-LOS EN EVIDÈNCIA"
Encara que diu que sabien que no podria parlar des del Parlament, creu que "era important eixir en persona per posar en evidència el que dos anys després és encara més escandalós: l'actitud de rebel·lia del Tribunal Suprem que es negava i encara es nega a aplicar la Llei d'Amnistia. Una llei que ja estava vigent aleshores i que, dos anys després, té també l'aval del Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea".
"Posar-los en evidència davant de tot el món forma part de la lluita que podem fer des de l'exili, malgrat que els mitjans de què disposem són insignificants comparats amb els que hi destina l'Estat espanyol", indica.
Conclou l'article assegurant que el propòsit principal era poder parlar i, si això era possible, tornar a Waterloo (Bèlgica): "Res no va ser fàcil ni exempt de risc i tensió. Tampoc no ho és ara, de fàcil. I tanmateix encara hi som, i sempre hi serem".
