BARCELONA, 8 maig (EUROPA PRESS) -
Els partits catalans comenaran la mitjanit d'aquest dijous al divendres la campanya electoral de les europees, que en gran part serviran per mesurar la correlació de forces de l'independentisme entre JxCat, que lidera Carles Puigdemont, i ERC, que lidera Oriol Junqueras.
En les recents eleccions generals, ERC va doblar en suports JxCat --15 a 7 escons--, va guanyar per primera vegada uns comicis al Congrés i al Senat a Catalunya i va assumir en les urnes el lideratge de l'independentisme.
ERC surt així amb una posició reforada i una tendncia a l'ala, per JxCat confia en un 'efecte Puigdemont' --en les generals el candidat era Jordi Snchez i no l'expresident-- que reequilibri el mapa de suports del soberanisme catal.
És la primera vegada que Junqueras i Puigdemont mesuren les seves forces des de les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017: llavors totes les enquestes apuntaven a una victria del primer, per les urnes van deixar Puigdemont al capdavant per 34 escons a 32 --encara que va guanyar Cs amb 36--.
JxCat té una basa amb la qual no comptava: la Junta Electoral Central (JEC) va vetar en un inici la candidatura de Puigdemont i la justícia la va corregir, i l'expresident provar en campanya que vagi a favor seu.
Els primers debats dels candidats han evidenciat que ser difícil que les qüestions de la política europea marquin l'agenda de la campanya, per dos motius: el procés sobiranista continua monopolitzant gran part del debat i, a més, les europees coincideixen amb les municipals.
PROTAGONISME CATAL
Les europees són uns comicis de circumscripció única, és a dir, que els escons es repartiran a nivell de tot Espanya i que partits com el PSC, el PP catal, Cs a Catalunya i els comuns no presenten llista prpia, sinó que els seus candidats estan inserits en les llistes de les seves formacions estatals de referncia.
No obstant aix, hi haur diverses candidatures amb més protagonisme catal que mai: el PSOE concorre amb el ministre lleidat Josep Borrell com a cap de files; el PP té de número u l'exministra catalana Dolors Montserrat, i Vox, l'advocat barceloní Jorge Buxadé.
Aquesta també ser la campanya en qu els presos independentistes miraran de tornar a estar presents: ERC ja ha anunciat que ha demanat a la JEC que Junqueras torni a protagonitzar actes des de la presó malgrat estar en presó preventiva.
PUNTS DE PARTIDA DIFERENTS
Amb Javi López de candidat --quart en la llista del PSOE--, el PSC mirar de confirmar la tendncia a l'ala de les generals: precisament el seu mal resultat de les europees de fa 5 anys va suposar la dimissió de Pere Navarro com a primer secretari, i des de llavors a poc a poc han redreat el rumb.
Les europees suposaran el retorn a la primera línia política de Jordi Cañas --sis en la llista de Cs--, qui el 2014 va deixar el seu escó al Parlament per una investigació judicial que es va saldar amb la seva innocncia, i ara provar de recuperar les bones sensacions per al seu partit, que, després de guanyar les catalanes del 2017, ha quedat cinqu en les generals.
Els comuns han tornat a apostar per l'experincia de l'eurodiputat Ernest Urtasun --número tres de la llista estatal d'Unides Podem-- i confien a revertir la seva tendncia a la baixa de les generals: per a aix compten que l'embranzida de la candidatura d'Ada Colau a Barcelona els permeti recuperar votants que han optat per altres partits el 28 d'abril.
El PP, en els seus nivells més baixos de suport a Catalunya de les darreres dcades, s'aferra a Dolors Montserrat amb l'esperana que aquesta sigui, per fi, la cita electoral que marqui un punt d'inflexió per a la seva recuperació.
Sense la presncia de la CUP en les urnes, que histricament ha renunciat a presentar-se en les europees, aquestes eleccions serviran també per mesurar els suports catalans a Vox: en les generals van aconseguir irrompre amb un escó per Barcelona, per lluny dels tres que els va augurar el CIS.
La majoria de les campanyes que els partits preveuen fer a Catalunya responen a un mateix patró: el candidat de les europees compartir --si no cedir-- protagonisme als candidats a les municipals, especialment als qui es disputen l'Alcaldia de Barcelona.
