El Tribunal de Comptes cita Puigdemont i Junqueras per les despeses de l'1-O

Actualitzat 28/11/2019 16:53:44 CET
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
@KRLS - Archivo

Tot i que la Fiscalia no concreta en la denúncia la quantitat exacta malversada, el Suprem la xifra en 2,35 milions i SCC, en 1,9 milions

MADRID, 28 nov. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont podria enfrontar-se el proper 28 de gener del 2020 a l'embargament d'almenys dos milions d'euros per respondre per les despeses de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. El Tribunal de Comptes l'ha citat aquest dia per comunicar-li la quantia que considera que es va destinar dels fons públics a l'1-O, per la qual cosa fixarà previsiblement una fiança per respondre a una possible condemna.

El Tribunal de Comptes ha notificat aquesta citació a Puigdemont, a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras (condemnat a 13 anys de presó pel procés independentista) i a una quinzena de responsables de la Generalitat, entre ells exconsellers, una vegada que ha conclòs la instrucció de les denúncies presentades l'any passat per la Fiscalia i Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats Catalans per la Constitució.

La denúncia del ministeri públic no fixa una xifra concreta dels diners que presumptament s'hauria malversat l'1-O i que, al seu parer, s'ha de reclamar. Si que cita factures relacionades amb els locals de votació (900.906,70 euros), despeses publicitàries que s'apropen al milió d'euros en diferents apartats, una despesa de 979.666,96 euros en paperetes i 38.431,20 euros en cartelleria.

També destaca que l'"acció de la presidència catalana" a l'exterior va absorbir 2,3 milions d'euros, als qual afegeixen diferents despeses en viatges d'observadors que superarien els 100.000 euros en diferents conceptes.

Per la seva banda, els altres dos demandants, SCC i Advocats Catalans per la Constitució consideren que el Govern de Carles Puigdemont va destinar 1.971.601,20 euros procedents de fons públics de la Generalitat.

EL SUPREM VA REMETRE LA SENTÈNCIA

Així mateix, a aquest procediment se li ha incorporat la sentència del Tribunal Suprem que es va donar a conèixer el passat 14 d'octubre pel procés independentista, que va xifrar en més de 2,35 milions la despesa de la Generalitat en la consulta independentista. L'alt tribunal va condemnar per malversació de capitals públics Junqueras i els exconsellers catalans Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, també investigats en el Tribunal de Comptes, però a causa que no pot reclamar aquests diners, va traslladar la seva resolució a l'òrgan fiscalizador, perquè és la instància competent per a això.

Amb això, la instructora del cas al Tribunal de Comptes des de l'estiu investiga els fets, estudia les seves respectives denúncies i tots els indicis de responsabilitat comptable per fer un càlcul del presumpte dany causat a l'erari públic.

D'aquesta manera, per concretar la quantitat que es comunicarà als investigats a finals de gener del 2020 en la denominada acta de liquidació provisional, la instructora ha analitzat les despeses vinculades a l'actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pàgines webs, aplicacions, plataformes i programes informàtics que donarien suport digital a la votació; l'ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació o publicitat institucional, com la denominada campanya 'Civisme'.

Igualment, ha hagut d'indagar si es van destinar fons públics per al subministrament de paperetes, cens electoral, cartelleria i cartes certificades, que van ser confiscades a les naus de l'empresa Unipost, així com l'acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.

MATEIX PROCEDIMENT QUE PER ARTUR MAS

Aquest mateix procediment es va seguir contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i diversos membres del seu govern, als quals el Tribunal de Comptes va condemnar el 2018 a retornar gairebé cinc milions d'euros per l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. La investigació, que es va iniciar el juliol del 2017, va partir també d'una denúncia de SCC i Advocats Catalans per la Constitució, amb el suport de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

Per l'1-O, a més de Puigdemont i Junqueras, s'han convocat els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull (tots ells en presó provisional pel procés); Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila (condemnats per desobediència per la mateixa causa); i Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig i Meritxell Serret (fugits).

També s'ha citat l'exconsellera cessada l'estiu del 2017 Neus Munté; i ex-alts càrrecs de la Generalitat Antoni Molons, Joaquim Nin i Amadeu Altafaj (processats pel jutjat de Barcelona que investiga l'organització del referèndum).

NO TENEN OBLIGACIÓ DE COMPARÈIXER

Cap d'ells tenen l'obligació de comparèixer personalment a la seu del Tribunal de Comptes, sinó que poden estar representats pels seus advocats, als quals se'ls informarà del detall de la reclamació de les quantitats presumptament desviades. Així, se'ls concretarà també la fiança provisional conjunta i solidària a la qual previsiblement hauran de fer front cadascun dels investigats per garantir el reintegrament a les arques públiques dels diners gastats en cas que siguin condemnats.

Si no consignen aquesta quantitat en el termini que el Tribunal de Comptes assenyali --en el cas de Mas van ser dues setmanes-- es procedirà a embargar-li els bens de manera preventiva. Serà després quan comenci el procediment jurisdiccional, que és diferent al penal, i la Sala de Justícia d'aquest òrgan celebri la vista per jutjar Puigdemont, els seus exconsellers i alts càrrecs.

En aquest cas, els interrogatoris dels investigats es durien a terme per les acusacions si així ho demanen, perquè no és a càrrec del Tribunal de Comptes. És a dir, la declaració en aquesta vista tindria lloc si algun dels demandants ho creu oportú i traslladen la seva petició al tribunal que jutgi aquests fets.

Contador