MADRID 14 oct. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha emplaçat al Tribunal Suprem (TS) a aplicar-li "sense més demora" la llei d'amnistia i ha assegurat que fer-ho serveix a la "fi" de la mesura de gràcia, la "normalització" de Catalunya.
En un escrit d'al·legacions aquest dimecres a què ha tingut accés Europa Press, demana al tribunal que acordi ja "iniciar els tràmits legalment previstos" per a l'aplicació de l'amnistia al delicte de malversació pel qual està processat, després de l'aval del Constitucional (TC).
També demana una resolució que declari acabat el sumari en contra seu, que segueix obert perquè no va ser jutjat després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
I reclama que acordi l'alçament definitiu de les ordres estatals de detenció i ingrés a la presó deixades provisionalment sense efecte pel magistrat instructor, Pablo Llarena, en saber-se la decisió del TC a principis d'aquest mes, "així com de qualsevol altres mesures cautelars, personals o reals acordades".
Segons ell, el Suprem ho ha de fer "amb el caràcter preferent i urgent que el contingut de la llei atribueix a l'aplicació de l'amnistia.
"La llei persegueix la normalització institucional, política i social a Catalunya, finalitat la legitimitat de la qual ha reconegut el Tribunal Constitucional; la seva aplicació serena i sense dilacions a qui va presidir la Generalitat serveix també a aquesta fi", sosté Puigdemont.
Ha presentat aquest escrit dins del termini de cinc dies que el Suprem va donar a les parts perquè puguin presentar al·legacions després de rebre la sentència la cort de garanties que li ordena amnistiar el delicte de malversació.
I ho ha fet el mateix dia que el Tribunal de Comptes ha decidit aplicar-li l'amnistia en la causa que tenia oberta contra ell i una trentena d'encausats més per les despeses del procés, en no haver-se demostrat que es fessin amb fons públics provinents del pressupost de la UE.
A més d'ell, la malversació encara pesa com a processats sobre els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que tampoc van ser jutjats, i sobre l'exvicepresident Oriol Junqueras i els també exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull.
