Actualitzat 19/2/2020 16:25:06 +00:00 CET

Puigdemont afirma a l'Eurocambra que és víctima d'una "persecució jurídica"

El líder català a l'exili Carles Puigdemont a dalt al Palau de Justícia per l'ordre d'arrest contra ell, Bèlgica, Brussel·els, 3 de febrer del 2020. Foto: Thierry Roge/BELGA/dpa
Thierry Roge/BELGA/dpa

BRUSSEL·ELS, 19 febr. (EUROPA PRESS) -

L'eurodiputat i expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu advocat Gonzalo Boye han afirmat aquest dimecres que són víctimes d'una "persecució jurídica" de les institucions espanyoles, i han assegurat que els delictes que se'ls imputa "no passen els Pirineus", en un acte que han organitzat Bildu i ERC a l'Eurocambra.

Puigdemont ha aprofitat aquesta jornada centrada en el 'lawfare', o guerra judicial, per denunciar l'ús d'aquesta estratègia que pretén "laminar els democràcies i drets fonamentals" dels rivals polítics i que, a parer seu, també és produeix a diversos països d'Europa.

Així, Gonzalo Boye, advocat de l'expresident ha assenyalat que l'ús d'aquestes tècniques és rellevant perquè "un mateix fet no passa el filtri dels Pirineus", en referència al fet que el cas no hagi tingut recorregut a Alemanya, Bèlgica o el Regne Unit.

En aquest sentit, ha alertat que un fet sigui considerat delicte en un país i no en un altre afecta els mateixos fonaments d'Europa i ha lligat el cas de Puigdemont a la "persecució d'una minoria" nacional.

"Ens trobem davant una situació que hauria de fer-ens pensar", ha assegurat, i ha afegit que aquestes pràctiques de 'lawfare' és produeixen perquè no hi ha un "contrapoder" als altes instàncies judicials que desenvolupen la seva "pròpia agenda política".

De la seva banda, Andreu van donin Eyden, advocat de l'exvicepresident Oriol Junqueras i de l'exconseller, Raül Romeva, ha exposat el cas dels seus clients, i ha apuntat que se'ls ha qualificat d'"enemics de l'Estat" i no de ciutadans.

A parer seu, el "control de la narrativa" és fonamental en casos de persecució política i això s'ha produït en l'escenari català amb la circulació de "fake news" i la introducció de "termes legals en l'opinió pública".

"Els manifestacions és relacionaven amb violència i els mitjans repetien que és tractava d'un cop d'estat. Amb això és vol dur a terme un judici mediàtic abans que és dicti sentència", ha subratllat, i ha afegit que els mateixos advocats han estat assetjats pels mitjans.

Finalment ha denunciat una reinterpretació de la llei en el judici pel procés, que ha "mantingut els càrrecs de rebel·lia per una qüestió estratègica" i ha avançat que "la falta de proporcionalitat" serà un dels arguments principals de la seva denúncia davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

"MALAMENT ÚS DE L'EUROORDRE"

El debat també ha tractat de l'ús de l'euroordre. Segons Boye, el mecanisme en si mateix no és el problema sinó el seu ús i, en aquest punt, s'ha referit al jutge Pablo Llarena quan ha assegurat que "no existeix cap precedent que s'hagin activat tres ordres d'un jutge contra la mateixa persona".

Per l'advocat i diputat de Bildu al Parlament basc, Julen Arzuaga, l'anterior sistema d'lliura internacional permetia un "litigi" i llaura és basa en una confiança entre tribunals, fet que, segons ell, perjudica casos com el de David Pla, dirigent d'ETA que serà extradit a Espanya.

En el debat hi han parlat l'expresident d'Hondures Manuel Zelaya, l'expresident de l'el Perú Ollanta Humala, l'advocat belga Christophe Marchand, el dirigent de Bildu Pernando Barrena, i l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que han tractat donis de diferents angles la qüestió de la persecució judicial.

La presentació ha comptat amb la presència de mitja dotzena d'eurodiputats, entre ells els parlamentaris independentistes Toni Comín i Clara Ponsatí. Quan ha acabat l'acte dues personis del públic han increpat Puigdemont.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés