Publicat 11/11/2020 21:44CET

Puigdemont descarta presentar-se a les primàries de JxCat com a presidenciable però anirà a les llistes

L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puidgemont -12 de gener de 2016-28 d'octubre de 2017, ofereix una roda de premsa conjunta amb els expresidents de la Generalitat, Artur Mas -27 de desembre de 2010-12 de gener de 2016-; i Quim Torra
Glòria Sánchez - Europa Press - Archivo

Argumenta que estarà en les llistes perquè no renuncia a "liderar" el projecte

BARCELONA, 11 nov. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de la Generalitat i líder de JxCat, Carles Puigdemont, ha descartat presentar-se a les primàries del partit per encapçalar la candidatura de JxCat a les eleccions catalanes previstes el 14 de febrer, però estarà a les llistes.

Ho han explicat fonts coneixedores a Europa Press, poques hores abans que finalitzi el termini fixat pel reglament de JxCat per presentar les candidatures a les primàries.

En un vídeo posterior penjat al seu compte de Twitter, Puigdemont ha assegurat que "la repressió espanyola" li impedeix ser el candidat efectiu a la Presidència de la Generalitat, i que per això no ho serà.

"Però no renuncio a liderar el projecte. Estaré a la candidatura de JxCat, treballaré a fons en la campanya per garantir que en aquesta legislativa puguem avançar cap a l'objectiu que compartim amb el referèndum del 1-O", ha afegit.

Puigdemont reflexionava des de feia mesos la decisió a prendre, i sempre insistia que no la tenia clara, així com que no podia planificar més enllà d'una setmana vista tenint en compte la seva situació personal i judicial.

Així, des de l'aprovació del reglament de les primàries, els contactes des de Waterloo amb els presos independentistes de Lledoners i la direcció de JxCat s'han intensificat durant els últims dies, han explicat altres fonts consultades per Europa Press.

Al vídeo, Puigdemont argumenta que ha decidit participar en les eleccions per "liderar i acabar el treball" acompanyat d'un equip de persones que, ha sostingut, estan preparades per culminar el procés independentista, però també ha emfatitzat la necessitat de seguir la feina que fan des de Brussel·les.

"És un treball que no és fàcil i que ha donat resultats positius, i encara pot donar més malgrat els intents de l'Estat d'impedir-ho, com l'intent de retirar la nostra immunitat", ha apuntat.

EL CANDIDAT TINDRÀ EL SEU "SUPORT"

També ha explicat que dóna aquest pas perquè JxCat trobi a un candidat que pugui participar en una hipotètica investidura i ocupar la Presidència de la Generalitat: "Aquesta persona, acompanyada d'un equip, tindrà tot el meu suport".

Fins al moment, dos noms han oficialitzat públicament la seva decisió de concórrer a les primàries per ser el candidat a les eleccions: la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, mentre que el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha descartat finalment aquesta possibilitat.

Després de les eleccions, previstes pel 14 de febrer, l'expresident ha defensat la necessitat que JxCat aconsegueixi un molt bon resultat, així com d'articular "un govern fort i cohesionat a l'interior, que asseguri els drets de tots els catalans, i de disposar d'una força exterior que segueixi acreditant" que els catalans estan preparats per culminar el procés iniciat al 2017.

Per al també eurodiputat, la "repressió" no ha parat i el Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no ha respost les expectatives de diàleg que s'havien generat ni ha donat passos per avançar cap a una amnistia.

En la seva opinió, la via del diàleg no ha donat cap fruit "per una absoluta falta de voluntat política del Govern, que ha estat incapaç de formular una proposta palpable i realista" per resoldre el conflicte català.

PANDÈMIA

També s'ha referit a les conseqüències econòmiques i socials derivades de la pandèmia del coronavirus, destacant que és una crisi mundial que Catalunya "afronta amb èxit des del punt de vista sanitari però evidencia les manques del marc autonòmic" a l'hora d'accedir a les ajudes que es necessiten per afrontar aquesta situació.

"L'asfíxia financera que sofrim no ens permet tenir un Govern que pugui donar una resposta de debò a les demandes d'una societat que ens reclamen ser decidits, que arribem més lluny i a més gent. Això provoca que, en alguns casos, tampoc puguem fer bé les coses, com ens agradaria", ha admès.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés