Publicat 11/11/2020 21:44

Puigdemont descarta presentar-se a les primries de JxCat com a presidenciable per anir a les llistes

L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puidgemont -12 de gener de 2016-28 d'octubre de 2017, ofereix una roda de premsa conjunta amb els expresidents de la Generalitat, Artur Mas -27 de desembre de 2010-12 de gener de 2016-; i Quim Torra
Glria Sánchez - Europa Press - Archivo

Argumenta que estar en les llistes perqu no renuncia a "liderar" el projecte

BARCELONA, 11 nov. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de la Generalitat i líder de JxCat, Carles Puigdemont, ha descartat presentar-se a les primries del partit per encapalar la candidatura de JxCat a les eleccions catalanes previstes el 14 de febrer, per estar a les llistes.

Ho han explicat fonts coneixedores a Europa Press, poques hores abans que finalitzi el termini fixat pel reglament de JxCat per presentar les candidatures a les primries.

En un vídeo posterior penjat al seu compte de Twitter, Puigdemont ha assegurat que "la repressió espanyola" li impedeix ser el candidat efectiu a la Presidncia de la Generalitat, i que per aix no ho ser.

"Per no renuncio a liderar el projecte. Estaré a la candidatura de JxCat, treballaré a fons en la campanya per garantir que en aquesta legislativa puguem avanar cap a l'objectiu que compartim amb el referndum del 1-O", ha afegit.

Puigdemont reflexionava des de feia mesos la decisió a prendre, i sempre insistia que no la tenia clara, així com que no podia planificar més enll d'una setmana vista tenint en compte la seva situació personal i judicial.

Així, des de l'aprovació del reglament de les primries, els contactes des de Waterloo amb els presos independentistes de Lledoners i la direcció de JxCat s'han intensificat durant els últims dies, han explicat altres fonts consultades per Europa Press.

Al vídeo, Puigdemont argumenta que ha decidit participar en les eleccions per "liderar i acabar el treball" acompanyat d'un equip de persones que, ha sostingut, estan preparades per culminar el procés independentista, per també ha emfatitzat la necessitat de seguir la feina que fan des de Brusselles.

"És un treball que no és fcil i que ha donat resultats positius, i encara pot donar més malgrat els intents de l'Estat d'impedir-ho, com l'intent de retirar la nostra immunitat", ha apuntat.

EL CANDIDAT TINDR EL SEU "SUPORT"

També ha explicat que dóna aquest pas perqu JxCat trobi a un candidat que pugui participar en una hipottica investidura i ocupar la Presidncia de la Generalitat: "Aquesta persona, acompanyada d'un equip, tindr tot el meu suport".

Fins al moment, dos noms han oficialitzat públicament la seva decisió de concórrer a les primries per ser el candidat a les eleccions: la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borrs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami Calvet, mentre que el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha descartat finalment aquesta possibilitat.

Després de les eleccions, previstes pel 14 de febrer, l'expresident ha defensat la necessitat que JxCat aconsegueixi un molt bon resultat, així com d'articular "un govern fort i cohesionat a l'interior, que asseguri els drets de tots els catalans, i de disposar d'una fora exterior que segueixi acreditant" que els catalans estan preparats per culminar el procés iniciat al 2017.

Per al també eurodiputat, la "repressió" no ha parat i el Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no ha respost les expectatives de dileg que s'havien generat ni ha donat passos per avanar cap a una amnistia.

En la seva opinió, la via del dileg no ha donat cap fruit "per una absoluta falta de voluntat política del Govern, que ha estat incapa de formular una proposta palpable i realista" per resoldre el conflicte catal.

PANDMIA

També s'ha referit a les conseqüncies econmiques i socials derivades de la pandmia del coronavirus, destacant que és una crisi mundial que Catalunya "afronta amb xit des del punt de vista sanitari per evidencia les manques del marc autonmic" a l'hora d'accedir a les ajudes que es necessiten per afrontar aquesta situació.

"L'asfíxia financera que sofrim no ens permet tenir un Govern que pugui donar una resposta de deb a les demandes d'una societat que ens reclamen ser decidits, que arribem més lluny i a més gent. Aix provoca que, en alguns casos, tampoc puguem fer bé les coses, com ens agradaria", ha adms.