La Fiscalia de Brussel·les citarà previsiblement la setmana vinent els tres exconsellers que segueixen a Bèlgica després de reactivar-se les euroordres
BRUSSEL·LES, 29 març (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín han presentat una querella contra Ana Rosa Quintana i els dos càmeres de Telecinco que van captar els missatges que es van intercanviar a finals de gener en un acte a Brussel·les en els quals Puigdemont li assegurava que estava "sacrificat", "això s'ha acabat", que "el pla Moncloa triomfa" i que vivien "els últims dies de la Catalunya republicana".
"Hem presentat una querella davant un jutge d'instrucció de Lovaina en nom de Carles Puigdemont i Toni Comín per violació de la vida privada contra els dos càmeres i Ana Rosa per filmar i difondre missatges del seu smartphone el 31 de gener", ha explicat a Europa Press l'advocat Christophe Marchand, que forma part de l'equip jurídic que representa l'expresident i exconsellers catalans a Bèlgica.
"Es van filmar durant 50 minuts missatges privats que el president ha intercanviat amb Toni Comín", ha denunciat l'advocat, que ha recordat que captar i difondre "comunicacions privades" sense "autorització" de les parts constitueix "un delicte segons el Dret belga" d'"atemptat de la vida privada", castigat amb "penes de presó d'entre sis mesos a un màxim de tres anys".
Marchand ha assegurat que "l'objectiu no és ficar periodistes a la presó" sinó "subratllar la importància de la vida privada", al mateix temps que ha retret que a causa de la gran atenció mediàtica entorn del cas de Puigdemont "els mitjans espanyols de vegades han actuat en violació dels principis bàsics de la deontologia periodística".
"Tenim persones que estan a Bèlgica com a refugiats, en l'exili, que estan en situació força vulnerable, que són objecte d'una pressió mediàtica molt important", ha incidit.
El lletrat belga, que no ha pogut anticipar quan el Tribunal de Lovaina citarà les parts demandades, quelcom "en mans del jutge d'instrucció", ha deixat clar que "els periodistes tenen dret d'informar com volen, però dins dels límits marcats" i ha insistit que "robar informacions" constitueix "una violació de la llei penal".
"Es necessita un consentiment lliure, clar i evident. No va ser el cas aquí", ha recordat.
Respecte a la presumpta balisa que hauria estat instal·lada en un vehicle utilitzat habitualment per l'expresident Puigdemont a Bèlgica per permetre el seu seguiment, Marchand ha explicat que no han interposat una demanda davant la justícia belga per aquesta qüestió: "No hem posat una querella", ha assegurat.
"La balisa no l'han posat ni la Policia belga ni els serveis d'intel·ligència belgues. Està prohibit, això és un delicte. És un atemptat contra la vida privada, podria comportar una pena de presó", ha explicat l'advocat, que no ha pogut precisar si les autoritats belgues han obert una investigació referent a ofici.
"No estic al tant de si s'ha obert una investigació sobre aquest tema", ha admès.
A L'ESPERA QUE LA FISCALIA CITI ELS EXCONSELLERS
El lletrat belga també ha explicat que segueixen a l'espera que la Fiscalia de Brussel·les citi a declarar els exconsellers de la Generalitat Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig, que segueixen a Bèlgica després de la decisió del magistrat del Tribunal Suprem que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista, Pablo Llarena, de reactivar les ordres de detenció contra els polítics catalans fugits.
"Seguim a l'espera de la citació del jutge. No serà abans de la setmana que vevinent", ha explicat Marchand, que ha precisat que "cal trobar un traductor" per a documentació remesa i "el problema" és que és "una mica difícil" fer-ho aquests dies per "les festes de Pasqua", encara que no ha precisat si la traducció que falta és de les euroordres o la informació addicional sol·licitada per la Fiscalia de Brussel·les a Espanya.
El lletrat ha explicat que des de la Fiscalia de Brussel·les els han avançat que la citació podria ser "el dimarts, dimecres o dijous" encara que no ha pogut precisar si els tres exconsellers es presentaran a la mateixa comissaria de Policia de Brussel·les a la qual van acudir al novembre arran de les euroordres dictades per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.
"No tinc informació d'això", ha explicat el lletrat.
La detenció prèvia dels exconsellers, moment en el qual tindran accés al contingut de les euroordres i estaran acompanyats pels seus lletrats, és un pas previ necessari per poder comparèixer davant un jutge d'instrucció i iniciar el procés per admetre a tràmit o no les euroordres i eventualment executar-les.
Si la justícia belga seguís les mateixes etapes després de la reactivació de les euroordres, es designaria un jutge d'instrucció que s'encarregaria de decidir en un termini de 24 hores si l'ordre de detenció és conforme a la llei o si hi ha alguna causa de rebuig d'aquesta i si escau dictar presó provisional o els deixa en llibertat amb mesures cautelars per evitar la fugida de les persones implicades.
La Fiscalia de Brussel·les va assegurar el dissabte passat per la seva banda que no veu risc de fugida en aquest cas.
Marchand ha confiat que el jutge d'instrucció designat del cas els deixi en llibertat a l'espera de resoldre el fons de l'assumpte, com va passar l'última vegada, quan un jutge d'instrucció va deixar en llibertat Puigdemont i els exconsellers amb mesures cautelars, és a dir, els va prohibir sortir del territori belga sense consentiment d'un jutge, els va exigir una residència fixa i personar-se davant la Justícia i Policia quan se'ls demanés.
"No ho imagino, ho espero", ha explicat el lletrat belga.
"És un jutge d'instrucció el que prendrà la decisió de forma independent. Avaluarà la situació i prendrà una decisió", ha explicat.
Comín és l'únic al qual Llarena ha processat per un delicte de rebel·lió, al qual se suma el de malversació de cabals públics.
Serret i Puig, per la seva banda, han estat processats per delictes de desobediència i malversació.
Atès que s'espera que les defenses dels exconsellers no acceptaran l'extradició davant el jutge d'instrucció, el procés passarà a la Cambra del Consell (tribunal de primera instància), on el jutge tindrà un termini de 15 dies per determinar si l'ordre és executable o no.
En cas que fos recorreguda, les parts podrien acudir primer al Tribunal d'Apel·lació i posteriorment al Tribunal de Cassació.
En els dos casos, la sala té 24 hores per decidir si admet a tràmit el recurs i 15 dies més per prendre una decisió i concloure si l'ordre d'extradició pot ser executada o no.
La legislació comunitària sobre les euroordres preveu que l'extradició d'un ciutadà reclamat per un altre Estat membre es resolgui en 10 dies si l'afectat accepta l'ordre.
No obstant això, els terminis s'allarguen fins als 60 dies si les persones requerides es neguen a l'extradició.
Aquest temps pot allargar-se 30 dies més en casos excepcionals.
