MADRID, 8 gen. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que suspengui "immediatament" la decisió del jutge Pablo Llarena de mantenir les ordres nacionals de cerca, captura i detenció dictades contra ell i l'exconseller Toni Comín després de ser elegits diputats del Parlament Europeu.
Segons el recurs que va presentar davant el tribunal de garanties el passat 2 de gener, i al qual ha tingut accés Europa Press, la decisió que el magistrat va adoptar el juny de l'any passat, i que va avalar la Sala Penal dos mesos després, quan es va saber que havien estat proclamats eurodiputats és "manifestament arbitrria".
L'advocat Gonzalo Boye destaca en l'escrit que si no s'accepta aquesta mesura cautelaríssima --que s'ha de tramitar amb urgncia-- es perdria l'objecte del recurs perqu els líders independentistes "podrien ser detinguts, mentre es tramita aquest recurs d'empara, per unes ordres nacionals de cerca, detenció i ingrés a presó que no han estat autoritzades pel Parlament Europeu".
Una cosa que, segons el lletrat, seria contrari a la sentncia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va reconixer la immunitat de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras des que va ser proclamat eurodiputat el 13 de juny del 2019 i que podria tenir incidncia en els seus clients.
El recurs d'empara s'ha interposat en contra de la decisió de la Sala Penal del Tribunal Suprem, que presideix el magistrat Manuel Marchena, que va confirmar el criteri de l'instructor del procés de no deixar sense efecte l'ordre de detenció nacional que ja pesava sobre ell. Segons la sala, per aplicar aquest privilegi no n'hi ha prou amb la seva condició d'europarlamentari electe sinó que és obligatori haver adquirit la condició d'eurodiputat.
A causa d'aquesta decisió, l'expresident de la Generalitat i l'exconseller no van poder comparixer davant la Junta Electoral Central per fer els trmits i recollir les actes de diputats. Així, el 20 de juny del 2019, l'rgan supervisor dels processos electorals va dictar el acords en qu va decidir no donar per efectuada la promesa o jurament i declarar vacants els escons corresponents a Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, resolucions que han estat impugnades davant la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem.
