El jutjat de Brusselles decidir "com a mxim" el 24 d'abril
BRUSSELLES, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
Els advocats de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont han sollicitat aquest dijous a la justícia belga que presenti una qüestió prejudicial davant el TJUE per aclarir si el jutge que l'ha investigat per rebellió al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i Espanya tenen immunitat de jurisdicció o pot ser jutjat a Blgica per la seva suposada falta d'imparcialitat.
Així ho han sollicitat els advocats durant una vista de gairebé cinc hores en un jutjat civil del Tribunal francfon de Brusselles format per tres jutges. La presidenta de la sala ha informat al final de la sessió que prendran una decisió "en un termini de dos mesos, com a mxim el 24 d'abril".
El tribunal haur de decidir si es considera competent per jutjar Llarena i per tant fixa una vista sobre el fons de la demanda, si creu que no té jurisdicció en aquest cas i el sobreseu o, com a tercera possibilitat, accepta enviar una qüestió prejudicial al TJUE i ajorna el seu pronunciament fins que tingui una resposta.
El cas l'examina un jutjat del tribunal francfon de primera instncia de Brusselles que est format per tres jutges, el qual s'assigna als casos més complexos, per la qual cosa la seva decisió final encara podria ser recorreguda davant el Tribunal de Cassació, última instncia en el sistema belga.
Puigdemont no ha assistit a la vista, per sí dos dels quatre exconsellers que van fugir amb ell a Blgica i signen la demanda civil que es va presentar contra Llarena davant la justícia brusellesa: Clara Ponsatí i Toni Comín. També són demandants Lluís Puig i Meritxell Serret.
L'equip legal dels polítics independentistes ha denunciat "objectius polítics" en la causa del procés i ha acusat Espanya d'ignorar dictmens internacionals i "posar-se del costat de pasos que violen els drets humans", en paraules d'un dels seus advocats, Christophe Marchand.
Un altre dels lletrats, Marc Snoeck, ha argumentat que en aquest cas evocar la immunitat de jurisdicció és "totalment contrari al dret europeu", perqu els estats membres assumeixen davant els ciutadans una responsabilitat civil quan vulneren el dret comunitari i per tant ha de ser possible portar-los a Luxemburg per respondre per aquesta responsabilitat.
Per aix, han sollicitat que el tribunal consulti al TJUE si la immunitat d'estat "és conforme amb l'ordre jurídic especial i autnom europeu", ha exposat Snoeck, i ha deixat oberta la redacció definitiva del dubte, si finalment es cursés.
Els advocats que defensen Llarena i Espanya no obstant aix, han rebutjat que la justícia belga hagi d'elevar l'afer al Tribunal europeu, primer perqu creuen que no competeix al dret europeu i, segon, perqu el procés no es troba encara en l'última instncia (Tribunal de Cassació a Blgica).
A més, la defensa de Llarena insisteix que la immunitat d'estat és una qüestió que depn del dret internacional públic i no de l'europeu, que no seria per tant competent per pronunciar-se sobre la seva definició o validesa.
L'advocat belga de Llarena, Hakim Boularbah, ha advertit el Tribunal que la demanda contra el jutge instructor espanyol és un "intent evident de desestabilitzar" Llarena, el qual "volen obligar a defensar-se en un ordre jurídic que no coneix, en un idioma que no controla", amb l'objectiu final de "recusar" el magistrat. També, ha recalcat, és un intent d'"exportar" el desafiament independentista a l'exterior i obligar la justícia belga a prendre-hi partit.
La defensa d'Espanya i Llarena també han cridat l'atenció del tribunal belga sobre el fet que Puigdemont i la resta de demandants han evitat anar a la justícia espanyola per denunciar aquest cas, tot i que hi ha procediments específics si temen parcialitat del jutge i vies per presentar demandes civils, per que no ho han fet i han preferit adrear-se directament a les instncies belgues.
"Avui som aquí perqu els demandants han decidit assistir als Tribunals belgues tot i que van renunciar anar davant dels espanyols", ha reblat l'advocat.
DEMANDA PER UN EURO
El cas es remunta al juny del 2018, quan Puigdemont i quatre dels seus exconsellers van denunciar davant els tribunals belgues que la instrucció que va dur a terme Llarena va suposar una vulneració flagrant de la seva presumpció d'innocncia i de la llibertat d'acció política i van demanar una compensació d'un euro simblic.
El mar de l'any següent, la defensa dels polítics independentistes va ampliar la demanda per incloure Espanya, un moviment amb el qual aspiren a impulsar que el cas arribi al TJUE.
En les vistes preliminars del cas, la defensa de Llarena va qüestionar la jurisdicció de les corts i tribunals belgues i va sollicitar a més que Espanya pogués personar-se en la causa, una petició que va prosperar i que els advocats de Puigdemont i dels altres quatre polítics catalans a Blgica han interpretat com una oportunitat per demandar també Espanya i invocar el dret europeu.
Els demandants acusen també el Regne d'Espanya de cometre "violacions sistmiques" del dret europeu contra la "minoria catalana, els moviments polítics que impulsen la independncia i els seus representants, en violació dels principis que resideixen en l'estat de dret".
També qüestionen la immunitat de jurisdicció que allega Espanya per demanar que el fons d'aquest cas no s'examini als tribunals belgues i sostenen que s'han violat diverses directives europees que afecten els processos penals, a més d'atemptat als drets fonamentals dels líders independentistes.
