Veu "irreversible" el camí iniciat però culpa el PP i l'Estat del fet que encara no s'hagi aprovat
BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha demanat al Govern central litigar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) l'oficialitat del català a les institucions europees "si cal".
En dues anotacions a X recollides per Europa Press, considera que el camí iniciat per assolir aquest objectiu és "irreversible" malgrat que acabi la presidència espanyola del Consell de la UE sense haver-ho aconseguit.
Per això, creu que demanarà més temps i que caldrà fer servir més eines i recursos per defensar la posició i sobreposar-se "a la principal reticència que semblen trobar-hi els serveis jurídics del Consell, si cal fins a les últimes conseqüències".
"Si cal, litigant al Tribunal de Justícia de la UE on l'Estat espanyol ha de defensar sense complexos que no és necessari reformar els tractats de la UE perquè una llengua sigui oficial", ha afegit.
Segons Puigdemont, hi ha informes jurídics independents i de gran solvència que consideren que desmenteixen la posició dels serveis jurídics del Consell de la UE, per la qual cosa "això s'ha de lluitar de manera més desacomplejada i proactiva".
Així, ha instat l'Estat a fer "la feina pendent i a plantar cara" als qui s'hi oposen si vol ser creïble --textualment-- en la reclamació perquè el català sigui llengua oficial de la UE.
I és que, segons Puigdemont, no té cap justificació que una llengua autòctona parlada per milions d'europeus no sigui oficial: "Cap. I això, malgrat la demora, ja ho saben la majoria dels països de la UE. Per no dir tots".
Per això, sosté que l'oficialitat del català a les institucions europees continua a l'agenda i és "una exigència que té recorregut" i a la qual no renunciaran, ha avisat.
OBSTACLES
En la seva opinió, els principals obstacles amb els quals ha topat aquest objectiu han estat, en primer lloc, el PP i que l'Estat ha hagut de "desfer, en molt poc temps, una estratègia de bloqueig que venia de molt lluny i de molts governs, tant del PP com del PSOE".
"No ho han fet per convicció --com tampoc no ho fan amb la llei d'amnistia--, i no sembla que l'estructura política i tècnica de la Representació Permanent davant la UE hagi desbordat entusiasme" per promoure la iniciativa, ha exposat.
Malgrat tot, ha valorat que el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, expliqués les raons per les quals el català ha de ser llengua oficial de la UE: "Un fet inèdit i positiu, però insuficient", ha puntualitzat.
Sobre el PP, l'expresident català els ha acusat, des del primer dia, d'haver volgut que la proposta descarrilés tenint en compte que formava part dels acords polítics que podien facilitar el govern de PSOE i Sumar.
"Han espanyolitzat la política europea més enllà del que ens podíem permetre, i han acabat provocant situacions delirants com la del ministre italià d'Afers Exteriors, Antonio Tajani, liderant l'oposició a la proposta de l'Estat" perquè una llengua que també es parla a Itàlia no pugui ser oficial a la UE, ha resolt.
