Acusa Arnaldo i Espejel de tenir una "estreta relació" amb el PP, al qual atribueix la seva "promoció" al Constitucional
MADRID, 8 set. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recusat els magistrats Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías, emmarcats en l'ala conservadora del Tribunal Constitucional (TC), de les deliberacions sobre el recurs d'empara que va presentar contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no amnistiar-li la malversació del procés.
En un escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, Puigdemont es dirigeix contra aquests tres magistrats pel que considera una "pèrdua d'aparença d'imparcialitat".
Pel que fa a Arnaldo, argumenta que ha pres una "posició prèvia sobre els assumptes que són objecte d'aquest recurs d'empara" en referència al seu llibre 'Tiempo de Constitución. Límites, controles y contrapesos del poder', publicat aquest mateix any.
L'expresident de la Generalitat assegura que en aquest llibre Arnaldo "mostra la seva animadversió" cap a ell, a més de "la seva tristesa per l'esdevenir constitucionalista a Catalunya".
L'escrit també esmenta un article del 17 de setembre del 2017 en què assegura que Arnaldo va indicar que Puigdemont "hauria procedit a una deliberada perversió de l'estat de dret".
Pel líder de Junts, "les circumstàncies són substancialment les mateixes" que van servir perquè els aleshores magistrats del TC Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido --ara president de la cort de garanties-- s'apartessin dels assumptes relatius al procés.
A més a més, assenyala altres articles i addueix una suposada relació d'amistat d'Arnaldo amb alguns dels magistrats del Suprem que van jutjar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Finalment, l'escrit --signat per l'advocat Gonzalo Boye-- retreu a Arnaldo "la seva estreta relació amb el Partit Popular, responsable de la seva promoció al càrrec de magistrat del Tribunal Constitucional".
UN VOT PARTICULAR I PUBLICACIONS EN PREMSA
Sobre Espejel, Puigdemont també argüeix la seva "estreta relació amb el PP" com a "responsable de la seva promoció" al TC, i afegeix que quan era presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional va emetre un vot particular contra l'absolució el 2020 del major dels Mossos d'Equadra Josep Lluís Trapero per l'1-O.
Per Boye, Espejel va donar "la seva opinió personal que l'organització del referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat l'1 d'octubre del 2017 va ser un fet delictiu".
Destaca així mateix que Espejel és afiliada de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), la majoritària de la carrera judicial. "La va proposar en el seu moment com a vocal del Consell General del Poder Judicial" i "s'ha caracteritzat, en els últims anys, per una bel·ligerància desmesurada" contra Puigdemont", diu Boye de l'APM.
Finalment, recrimina a Macías que "al llarg d'aquests anys s'ha anat pronunciant en contra dels interessos" de Puigdemont i el seu entorn "de manera manifesta", citant diverses publicacions en premsa, la seva "guerra frontal" contra la llei d'amnistia i la seva amistat amb l'instructor del procés, el magistrat del TS Pablo Llarena.
"Quina garantia d'imparcialitat hi ha quan qui està cridat a decidir en un assumpte va qualificar de nazis el demandant i d'amic qui va dictar la resolució impugnada?", planteja Boye.
Està previst que en el ple d'aquesta setmana el TC resolgui l'admissió a tràmit del recurs d'empara de Puigdemont, en el qual sol·licitava com a mesura urgent que s'aixequés l'ordre de detenció nacional que pesa en contra seu.
Fonts jurídiques consultades per Europa Press avancen que el més previsible és que s'admeti però es rebutgin les mesures cautelaríssimes per tramitar la seva petició per la via ordinària de les mesures cautelars.
