BILBAO, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de Catalunya Carles Puigdemont considera l'oferta del coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, d'acordar un "programa de mínims" entre bascos, catalans i gallecs per presentar-se a properes cites electorals una "proposta intel·ligent" perquè "pot ser disruptiva en la fórmula política sobre la qual s'ha assentat l'estat espanyol".
En una entrevista al diari 'Gara', recollida per Europa Press, Puigdemont es refereix a la Crida Nacional per la República, moviment polític per formar un partit independentista català, presentat el juliol del 2018, i precisa que "més que l'unió de les sigles polítiques", el que els interessa és que "gent d'espais polítics diferents entengui que és el moment de cercar una actuació conjunta". Així, subratlla que la Crida "no apel·la a partits, apel·la a ciutadans".
En aquest sentit, valora la proposta d'Arnaldo Otegi de candidatures unitàries entre sobiranistes i afirma que, "tenint en compte que nosaltres defensem la màxima unió política en aquest moment, aquesta és una proposta que entra de ple en aquest esperit". Segons afirma, "sumar el màxim de forces possibles de llocs molt diversos que, encara que en alguns temes podem tenir idees molt distants, coincideim en allò que és fonamental com el dret a l'autodeterminació i les llibertats bàsiques, pot fer escoltar una veu que existeix, que és potent i que té molta capacitat per intervenir en la política europea".
Per això, considera la d'Otegi una proposta "intel·ligent que pot ser realment disruptiva en la fórmula política sobre la qual s'ha assentat l'Estat espanyol".
Després d'afirmar que "avui Espanya no passa els estàndards de qualitat democràtica", considera que cal ser humils, deixar partidismes de banda i entendre que és un moment d'una gran transcendència que demana també decisions transcendentes". "Si no, potser no és veritat que estem disposats a fer-ho tot per implementar la República, perquè hi ha esforços que no costen sang, ni presó, ni exili", adverteix.
D'altra banda, diu que amb el PNB contempla "una aliança en qualsevol dels escenaris", encara que considera necessari veure "com enfoquem el debat de les eleccions europees en un context de gran transcendència històrica per a Catalunya i per a Europa". "Si la proposta que fem als ciutadans és la mateixa que quan no hi havia aquest repte, no sé exactament quin missatge estem donant. Si no som capaços d'anar plegats en un desafiament com el que tenim plantejat, crec que que hem de parlar molt seriosament de com pensem i com expliquem a la gent que podem fer allò que vam dir que faríem el 21 de desembre", remarca.
Preguntat per si la postura del lehendakari, Iñigo Urkullu, plantejant un esquema de 'resistència i d'aguantar l'autonomia que es té' faria difícil portar un programa comú a Europa, Puigdemont afirma que ells també estan en "una lògica de resistència, però davant l'amenaça d'una involució democràtica, quedar-se passiu és recular". "I davant l'autoritarisme, hem de passar a l'ofensiva. Mantenint una posició, entre cometes, conservadora i indolent davant els efectes de la repressió, l'autoritarisme i la regressió democràtica, difícilment desincentivarem als repressors i als antidemòcrates. A l'inrevés, la història ens diu que passa el contrari", adverteix.
En aquest sentit, afirma que "la regressió de drets fonamentals a Catalunya amenaça tota Europa, també la societat basca, naturalment", perquè "una repressió que triomfa a Catalunya és una carta blanca al Govern espanyol per parar qualsevol tipus de demanda ja no d'independència, sinó de millora d'autogovern". Per això, insisteix que "és millor que passem més a l'acció que no dedicar-nos a administrar de manera conservadora una realitat que sabem, i aquí crec que que compartim l'anàlisi, que és una amenaça per als demòcrates".
1 D'OCTUBRE
L'expresident català destaca, com a 'llegat i lliçons' de l'1 d'octubre, "la determinació de la gent i la força del poble de Catalunya quan es mobilitza" i afirma que "només aconseguirem allò que nosaltres ens proposem, que no ens vindrà res des de fora, ni per part de l'Estat espanyol ni per part de la comunitat internacional". A més, diu que Espanya "no està a l'altura ni en un context de crisi transcendental, no entén el desafiament i prefereix el trilerisme".
"No ens podem tornar a creure mai més la intenció de diàleg d'Espanya, si no hi ha una verificació i la participació d'un tercer actor", adverteix, per explicar que va valorar l'opció de les eleccions perquè, "en aquell moment, coneguda ja la literatura del 155, que era un veritable cop d'estat avalat pel Rei, creia que se'ns faria molt difícil poder gestionar el desplegament de la República, sobretot si volíem prevenir una confrontació".
"I creia que unes eleccions ens permetrien capitalitzar aquella suma d'actius acumulats durant el mes d'octubre i augmentar un grau més la nostra fortalesa davant l'Estat. Però per això eren necessàries unes condicions de normalitat i que no s'apliqués el 155, que no existís la intimidació dels milers de policies. S'havia d'aixecar la intervenció financera i s'havien d'alliberar els Jordis. Cap d'aquestes garanties va ser atesa, jo no podia signar el decret", explica, per considerar que "una convocatòria d'eleccions en un context de rendició hagués invalidat el mandat de l'1-O".
Sobre el referèndum, precisa que "no estem parlant de xifres, perquè si estiguéssim parlant de xifres, faria temps que estaríem asseguts en una taula de negociació", i assenyala que "implementar la República és un mandat parlamentari, un mandat electoral de l'1 d'octubre i del 21 de desembre".
"Això és irrenunciable, perquè a més, això és el que expliquem als electors. No puc concebre que cap opció política que s'hagi presentat a les eleccions catalanes demanant el vot per implementar la República renunciï avui a fer-ho. I continuar eixamplant l'espai ciutadà que dóna suport a la independència també és necessari", afirma, per considerar "una gran irresponsabilitat abonar la fragmentació de l'independentisme".
Puigdemont insisteix que "l'1 d'octubre es va fer perquè vam anar plegats" pel que "és inassumible continuar desplegant República des de la divisió", ja que "si volem República i volem continuar sumant gent, només es pot fer des de la unitat". Se'm fa difícil sumar gent des de la divisió.
"El que hem d'entendre és que, si tenim una fortalesa com a poble, aquesta és la unió. Si la política, o una part de la política, vol anar per un camí diferent al que la societat ens demana, té legitimitat per fer-ho, però haurà d'explicar-ho. I haurà d'explicar les conseqüències que té això en el procés d'independència", manté.
JUDICI
En relació al judici per l'1-O, diu que "només fa falta esperar l'absolució" perquè "no hi ha cap altra sortida justa". Al seu entendre, "tota la construcció d'aquest cas, fal·laç i pervers, té l'objectiu d'intimidar, dissuadir, castigar i venjar-se d'una generació de polítics catalans que han gosat desafiar el Rei i l'Estat".
"Això ens obliga a ser molt pessimistes, però veurem com arrenca el judici, perquè l'Estat no podrà quedar impune al judici que farà el món d'aquest procés, ens encarregarem de subratllar les flagrants violacions de drets fonamentals", afegeix, per afirmar que del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no cal esperar res, perquè "15 anys després, va a tornar a proposar un Estatut que no demana ningú i que no té els diputats suficients ni tan sols per iniciar la seva tramitació".
