BILBAO 3 gen. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha afirmat que els presos d'ETA pateixen "vulneracions de drets fonamentals" que cap societat "pot admetre" i ha confiat que el 2022 ser l'any en qu es consolidaran les condicions per "poder parlar de reconciliació i normalització de la vida política i social a Euskal Herria".
La xarxa ciutadana Sare de suport als presos d'ETA ha donat a conixer a través de les xarxes socials un vídeo en el qual Puigdemont trasllada el seu suport a les mobilitzacions que es desenvoluparan el prxim 8 de gener a diverses localitats de Biscaia, Guipúscoa, laba i Navarra per reclamar la fi de l'"excepcionalitat" que, en la seva opinió, s'aplica als reclusos de la banda.
"VISIBILITZAR L'INVISIBLE"
Després d'afirmar que la mobilització de Sare manté visible "el que alguns voldrien que fos invisible", l'expresident catal denuncia així la "vulneració de drets fonamentals" que, al seu parer, es dona contra els presos i que, "per un motiu o altre, haurien de gaudir de llibertat, revisió de grau o de simple acostament a casa i a les seves famílies".
"Aix no est passant i són vulneracions de drets fonamentals que cap societat decent pot admetre i callar quan es produeixen", ha afegit.
En aquest context, i després d'agrair a Sare el seu esfor per "conjuminar veus plurals" cap a un missatge internacional en favor dels drets humans i fonamentals, Puigdemont afirma que "Euskal Herria és una nació germana" amb qui Catalunya "comparteix moltes lluites".
"M'agradaria ser-hi present per donar suport a la mobilització, per tristament a Espanya hi ha una cosa persistent que és l'estat de repressió, que res té a veure amb la justícia i res té a veure amb el dret a llibertat democrtica que volem per a la nostra Europa, l'Europa que volem construir des dels pobles", ha insistit, per afegir que quan es "viola, vulnera i amenaa els drets de les persones no es construeix l'Europa de pobles fraternals i lliures".
Finalment, ha confiat que el 2022 ser l'any en qu definitivament es consolidaran totes les condicions "sense excepció" per "poder parlar de reconciliació i de la necessria normalització de la vida política i social a Euskal Herria".
