Ho farà en una conferència des de l'Ajuntament, acompanyat de la plana major del partit
BARCELONA, 21 març (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, anunciarà aquest dijous a Elna (França) si és el candidat de Junts a les eleccions al Parlament del 12 de maig.
Ho farà en una conferència des de l'Ajuntament a les 19 hores, acompanyat de la plana major de la formació, i aclareix així el cartell electoral de Junts mancant un mes i mig pels comicis.
El seu partit havia alimentat aquests últims dies la possibilitat que Puigdemont encapçalés la candidatura, i ell mateix es va mostrar convençut que podria ser a Catalunya pel debat d'investidura.
Encara que Puigdemont tenia clar que encapçalaria el cartell de les europees, ha hagut d'avançar un fet que planejava entre les diferents famílies de Junts: la possibilitat de liderar la candidatura a les catalanes i abandonar previsiblement la seva idea inicial.
Malgrat que la Llei d'Amnistia encara no està en vigor, l'expresident pot concórrer als comicis com ja va fer a les del 2021, quan va liderar la llista de Junts acompanyat de la presidenta del partit, Laura Borràs, --número dos-- que va ser finalment la candidata efectiva.
Així, Puigdemont pot repetir com a candidat, però l'aprovació de la Llei d'Amnistia pot obrir l'escenari de la possible tornada de l'expresident a Catalunya una vegada entri en vigor, la qual cosa diverses veus apunten que podria produir-se al juny o al juliol.
Això és el que ha portat a l'expresident de la Generalitat a manifestar que li faria il·lusió ser al ple d'investidura després de les eleccions catalanes, flirtejant així amb la seva possible tornada com ja van fer al 2017 i a les eleccions posteriors.
El seu advocat, Gonzalo Boye, preguntat per la possibilitat que al guanyar els comicis i pugui ser investit creua la frontera sigui detingut, va reconèixer que "és una possibilitat, però el que no es podrà impedir és que sigui president de la Generalitat".
Els partits de l'oposició ja han començat a acusar a Junts de presentar la opció de la possible tornada de Puigdemont com a l'única que tenen per intentar guanyar les eleccions, conscients que això condiciona les seves estratègies electorals.
Des de Junts reneguen d'això i volen plantejar les eleccions com un plebiscit entre la seva figura i la del candidat del PSC, Salvador Illa, deixant en un tercer plànol al candidat d'ERC, el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
ESTRATÈGIA
De fet, l'estratègia de Junts passa per esprémer el denominat 'efecte Puigdemont' amb l'objectiu de recol·lectar el màxim de vots i superar així a un PSC al que les enquestes situen en primer lloc i a una ERC que va per darrere.
A l'espera que el partit expliqui la campanya que duran a terme, difícilment l'expresident de la Generalitat podrà fer campanya de forma presencial perquè encara no haurà entrat en vigor la Llei d'Amnistia.
En cas que l'expresident català tornés abans de la seva aplicació, la seva possible detenció pot sacsejar la campanya electoral i tergiversar el resultat electoral.
Després que Junts sortís del Govern la tardor del 2022, el partit també vol treure pit dels rèdits assolits a Madrid, tals com el català al Congrés, les reunions a l'estranger amb el PSOE per resoldre el conflicte i la Llei d'Amnistia, entre d'altres.
La formació, a més, vol reivindicar el treball que ha dut a terme el grup parlamentari en àmbits com el de la sequera i l'educació, i demandes que han fet en el marc de la negociació pressupostària, com l'eliminació de l'impost de Successions.
SIMBOLISME D'ELNA
Elna, el municipi en el qual Puigdemont desvetllarà la seva decisió, traspua un simbolisme especial per a l'independentisme per la seva vinculació amb l'1-O, atès que allà es van imprimir milions de paperetes i les urnes es van amagar en un magatzem d'una localitat propera.
A més, el municipi ha albergat actes del Consell de la República (CdRep), que lidera l'expresident català, així com el que va organitzar Òmnium Cultural per commemorar els 60 anys de l'entitat.
Des d'un punt de vista històric, al final de la Guerra Civil, centenars de dones republicanes exiliades van donar a llum a la Maternitat d'Elna, un centre impulsat per la infermera suïssa Elizabeth Eidenbenz.
