Comenaran a treballar en "la superació dels dficits i limitacions de l'autogovern" i "el reconeixement nacional de Catalunya"
MADRID, 16 març (EUROPA PRESS) -
El PSOE ha informat aquest dissabte que ha mantingut una nova reunió amb Junts a Sussa, la quarta des que tots dos partits van subscriure el seu acord per a la investidura del president del Govern central, Pedro Sánchez. Durant la trobada es va analitzar la recentment aprovada llei d'amnistia, una trmit que, segons apunta el PSOE, permetr posar en marxa una fase de la negociació amb l'activació de dos nous equips de treball: un sobre els dficits i limitacions de l'autogovern i un altre sobre el reconeixement nacional de Catalunya.
En el mateix comunicat amb el qual totes dues formacions han informat de la trobada no s'especifica qui hi ha participat, quan ha tingut lloc exactament ni si hi havia present l'ambaixador salvadorenc Francisco Galindo, que exerceix de mediador segons l'acord de tots dos partits.
La nota només assenyala que la trobada s'ha produt a Sussa i que s'hi ha "valorat l'aprovació de la llei d'amnistia, que era una de les condicions pactades per poder abordar la resolució del conflicte polític" catal.
Va ser dijous passat, un dia després que s'anunciés l'avanament de les eleccions catalanes al 12 de maig, quan el ple del Congrés va aprovar la llei d'amnistia i la va remetre al Senat, on el PP, que té majoria absoluta a la Cambra alta, la podr retenir, com mxim fins el 15 de maig.
"L'aprovació de la llei permetr a les parts posar en marxa els equips de treball en els dos grans mbits acordats, que s'afegiran als que ja existeixen en l'mbit de la llengua catalana i de la llei de delegació de competncies en immigració, i assegurar el compliment de l'acord de Brusselles", conclou el comunicat, difós, respectivament, per PSOE i Junts.
DOS MBITS PERMANENTS DE TREBALL
Aquests dos "grans mbits permanents" de treball recollits en el document prenen com a base les "aspiracions de la societat catalana i les demandes de les seves institucions". Segons cita, en concret, les relacionades amb "la superació dels dficits i limitacions de l'autogovern i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya".
En aquest sentit, es va acordar que pel que fa al reconeixement nacional, Junts proposar la celebració d'un referndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l'article 92 de la Constitució, mentre que el PSOE defensar l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut del 2006, a banda del ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística d'aquesta comunitat.
En l'mbit dels dficits i limitacions de l'autogovern, Junts proposar d'entrada una modificació de la llei organica de finanament de les Comunitats Autnomes (LOFCA), que estableixi una "clusula d'excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en la qual s'organitza el sistema institucional de la Generalitat" i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya.
Per la seva banda, el PSOE "apostar per mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat" de Catalunya, a més d'un dileg singular sobre l'impacte de l'actual model de finanament sobre Catalunya. En aquest mbit, el pacte també preveu abordar els elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que van canviar d'ubicació a altres territoris durant els últims anys.
Mitjanant aquest pacte d'investidura, Junts condiciona el seu suport per garantir l'"estabilitat de la legislatura" als "avanos i compliment dels acords" que vagi aconseguint amb els de Pedro Sánchez en els dos "mbits permanents" de negociació acordats per totes dues parts.
SEGONA REUNIÓ DE LA QUAL S'INFORMA
Aquesta quarta reunió entre el PSOE i Junts és la segona de la qual s'informa oficialment. La primera que es va comunicar va tenir lloc, també a Sussa, el 2 de desembre. Fonts del partit de Carles Puigdemont sí que havien traslladat que s'estaven complint els pactes i s'estaven produint reunions mensuals amb els socialistes, donant a entendre que s'havien vist tant al gener com al febrer, la qual cosa es confirma aquest dissabte.
El passat 17 de gener sí que havia transcendit una reunió entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, per va tenir lloc al Congrés i, que se spiga, sense verificador.
En qualsevol cas, totes dues parts han mantingut obertes negociacions sobre diverses qüestions parlamentries, com la mateixa llei d'amnistia, i també sobre altres assumptes com els pressupostos generals de l'Estat, un projecte al qual el Govern ha renunciat després de l'avanament de les eleccions catalanes.
Precisament, la vigília que el Parlament tombés els pressupostos de la Generalitat per a aquest any i el president Pere Aragons anunciés que els comicis seran el 12 de maig, el Ministeri d'Hisenda, a través de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) va complir el compromís al qual havia arribat amb Junts publicant les dades brutes que permetran a administracions i investigadors elaborar les seves prpies balances fiscals, ats que no hi ha consens sobre la metodologia a seguir.
El passat 10 de gener Junts va amenaar amb tombar tres decrets del Govern central, per finalment va pactar l'abstenció amb el PSOE a canvi del compromís de suprimir l'article 43 bis de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim), de reformar la llei de societats de capital per facilitar la tornada a Catalunya d'empreses que se'n van anar pel procés i de traspassar a la Generalitat competncies en immigració.
Els de Míriam Nogueras han incls en les seves esmenes al projecte de llei derivat d'un d'aquells decrets una proposta per eliminar ja el citat article de la LECrim, que permet treure l'escó a crrecs electes processats per rebellió, el mateix que es va aplicar amb els líders del procés.
COMISSIONS D'INVESTIGACIÓ
A més, ja s'han creat al Congrés les comissions d'investigació que el PSOE va prometre a Junts i ERC a l'agost a canvi del seu suport per aconseguir una majoria progressista a la Mesa de la Cambra.
Es tracta de tres investigacions relatives a la denominada 'Operació Catalunya', l'espionatge a independentistes conegut com a 'cas Pegasus' i els atemptats jihadistes que van tenir lloc a Catalunya el 2017. Aquests tres rgans ja s'han constitut, els grups han avanat qui volen que comparegui, per encara no s'ha arribat a un llistat pactat de compareixents.
Segons l'acord de PSOE i Junts, el resultat d'aquestes investigacions s'haur de tenir en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia "en la mesura que es poguessin derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüncies que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives".
El PSOE ja ha deixat clar que no donar suport al fet que el Congrés citi a comparixer membres de la judicatura com el jutge Manuel García-Castellón, la presncia del qual, al Congrés, sí que reclamen els partits independentistes catalans i Podem. No obstant aix, est per veure si l'avanament electoral a Catalunya altera el calendari previst per a les tasques d'aquestes comissions d'investigació.
