Philipp von Ditfurth/dpa - Arxiu
La norma permetria als votants elegir el president de la Comissió
BARCELONA, 26 juny (EUROPA PRESS) -
L'eurodiputat socialista del PSOE Domnec Ruiz espera que durant la presidncia espanyola del Consell Europeu, que comenar l'1 de juliol, s'obri el debat entre els 27 sobre reformar la llei electoral europea i que comencin les negociacions entre el Consell i el Parlament Europeu.
Així ho ha explicat en una trobada amb els periodistes aquest dilluns, en qu l'eurodiputat socialista, que és el ponent de la nova llei electoral de la UE, ha reconegut que la possibilitat que aquesta llei prosperi per a les prximes eleccions europees, el juny del 2024, "és petita", per ha defensat que es podria aconseguir per a les del 2029.
El maig del 2022, per primera vegada el ple del Parlament Europeu va votar a favor de revisar la llei electoral europea i permetre que els ciutadans puguin elegir qui presidir la Comissió Europea i una llista transnacional d'eurodiputats.
Amb la nova norma, els votants triarien dues llistes: una nacional, que es regiria pels sistemes electorals de cada país, a la qual s'assignarien els escons en funció de la població, i una altra llista transnacional, de 28 eurodiputats i el cap de llista dels quals seria el candidat a presidir la Comissió Europea.
L'objectiu d'aquesta proposta és generar un debat europeu transnacional, ja que els candidats haurien de fer campanya per tota la UE; i també permetria donar "més visibilitat" als partits europeus, que hauran de presentar llistes conjuntes europees a més de les llistes nacionals de cada país.
Per elaborar les llistes transnacionals, els partits haurien d'incloure candidats de diversos estats membres --no es podr repetir nacionalitat fins al lloc 14--, i les llistes es dividirien per seccions de tres candidats, de manera que el primer lloc correspondria a un país gran, el segon a un de mitj i el tercer a un de petit, i així successivament amb el quart, cinqu i sis lloc, etctera.
A més a més, estaria perms que els candidats puguin ser alhora a la llista nacional i a l'europea, i si resulten elegits per les dues llistes hauran de triar quedar-se amb un escó; i també es podrien presentar coalicions de petits partits a les llistes transnacionals.
UNANIMITAT DEL CONSELL
Perqu la proposta socialista prosperés i es tornessin a debatre els canvis legals proposats al Parlament Europeu, el Consell Europeu s'hi hauria de pronunciar per unanimitat a favor.
L'eurodiputat socialista ha concretat que actualment els 27 estan dividits: un ter hi estan a favor --entre els quals Espanya, Frana, Alemanya, Blgica i Luxemburg--, un altre ter hi est en contra --principalment els pasos nrdics i els bltics-- i l'altre ter no s'ha posicionat encara.
La proposta d'incorporar aquesta llista de 28 eurodiputats sorgeix després del Brexit, ja que el Regne Unit deixar lliures 46 escons; els socialistes inicialment volien que la llista transnacional cobrís aquests 46 seients, per els populars europeus creien que eren "massa" i finalment es van rebaixar a 28.
Altres de les idees de la proposta socialista serien les d'incloure llistes cremallera o quotes, per evitar la discriminació de gnere, obrir el debat sobre el vot a partir dels 16 anys i el vot per correu.
