MADRID 4 maig (EUROPA PRESS) -
El PSOE vol que el ple del Congrés condemni el "bibliocaust" franquista, la crema de llibres duta a terme durant la Guerra Civil per ser considerats subversius pels insurrectes, que aquests episodis s'investiguin i ensenyin a les escoles i que es reconegui el compromís amb la cultura de les persones responsables de llibreries, biblioteques i editorials que van ser represaliades.
Amb aquest objectiu, i en el marc de la commemoració el pròxim mes de novembre dels 50 anys de la defunció del dictador Francisco Franco, els socialistes han registrat una proposició no de llei a la cambra baixa.
Els socialistes recorden que, després del cop d'estat del 1936 i fins a la fi de la Guerra Civil, a Espanya es van produir cremes públiques de llibres com les que havien tingut lloc tres anys abans a Alemanya encoratjades pels nazis.
La investigació sobre la destrucció del patrimoni bibliogràfic és complicada perquè el règim franquista es va encarregar d'esborrar aquest "capítol negre de la història", per això, el PSOE considera fonamental impulsar-la.
Segons expliquen en la seva iniciativa, recollida per Europa Press, des dels primers dies del cop militar els insurrectes es van centrar en la confiscació i destrucció de llibres i la depuració de biblioteques públiques i privades, i molts mestres, bibliotecaris, editors i llibreters van ser afusellats.
PRIMERA GRAN CREMA, A LA CORUNYA
Amb l'objectiu de "netejar i purificar el país de les idees subversives", a més d'eliminar i recloure els quE les publicaven o professaven, la Falange i l'exèrcit franquista, no només van protagonitzar accions de cremes de llibres, sinó que van encoratjar els seus seguidors que les fessin, com queda plasmat en els diaris franquistes.
La primera gran crema pública documentada es va produir a la Corunya, el 19 d'agost del 1936, on van cremar més de 1.000 llibres d'autors com Ortega i Gasset, Pío Baroja, Miguel de Unamuno o Blasco Ibáñez, juntament amb la biblioteca personal del diputat d'Esquerra Republicana i president del Consell, Santiago Casares Ouiroga. A més, es va assaltar l'editorial gallega Nós i el director, Anxel Gasol, va ser afusellat.
A mesura que avançava la guerra, es van anar dictant decrets i bàndols que obligaven a entregar o requisar els llibres considerats prohibits. Així va passar a Sevilla, on Queipo de Llano va donar 48 hores a la població perquè entregués els seus llibres i va habilitar falangistes per recórrer llibreries i editorials per requisar tot el material considerat "pornogràfic, marxista, àcrata i dissolvent".
També hi va haver fogueres a localitats petites on van cremar els fons de biblioteques municipals, de cases del poble, ateneus o seus sindicals, mentre que la primera biblioteca universitària purgada va ser la de Valladolid el 1937 i després la de Santiago de Compostel·la. Les últimes cremes es van produir el 1939, després de la caiguda de Madrid, on amb motiu del Dia del Llibre el Sindicat Espanyol Universitari (SEU) va convocar un acte en què joves estudiants, braç en alt, van cremar diferents exemplars.
MESTRES I PEDAGOGUES
A més, les comissionis depuradores classificaven els fons de biblioteques i sales de lectures i, els llibres que no eren destruïts es quedarien guardats en espais restringits denominats "inferns", que no van ser oberts fins al 1975.
Entre els llibreters i bibliotecaris que van pagar amb la vida el seu compromís amb la cultura, el PSOE esmenta Miguel d'Lom de Ceuta; Rogelio Luque, de Còrdova; la mestra de Zaragoza Pilar Salvo, responsable d'una biblioteca infantil; la pedagoga i bibliotecària, Juana María Capdeviele.
Els professionals que s'havien quedat a la zona governamental van ser sancionats a posteriori, com va passar amb l'autora del Pla de Biblioteques Públiques del 1938, María Moliner; o amb Carmen Caamaño, que va ser separada del Cos d'Arxius i Biblioteques.
