MADRID 28 oct. (EUROPA PRESS) -
El PSOE, CiU i ERC han presentat esmenes de totalitat contra el projecte de Llei Orgànica de Control del Deute Comercial al sector públic argumentant que vulnera l'autonomia financera de les comunitats autònomes i criticant, en el cas de les dues formacions catalanes, que l'Estat no s'apliqui a si mateix les exigències de pagament que reclama a les administracions territorials.
En l'esmena socialista, que recull Europa Press, es valora l'objectiu del projecte de garantir el compliment de la directiva de lluita contra la morositat, que fixa un termini màxim de 30 dies perquè les administracions públiques paguin els seus proveïdors, de tal manera que no es financiïn a través del sector comercial, amb les conseqüències negatives que té aquest fenomen per a tota l'economia en estendre's els retards per tota la cadena productiva.
Tot i això, el PSOE creu que el projecte del Govern espanyol "no compleix les tres regles" que han de caracteritzar el marc regulador, que són respectar les competències autonòmiques i implicar totes les administracions a l'equilibri de les finances públiques, preservar el finançament de l'estat del Benestar, i dissenyar instruments eficaços i de possible compliment pràctic.
MÉS BUROCRÀCIA I MENYS EFICIÈNCIA
Els nacionalistes de CiU també comparteixen l'objectiu de controlar l'endeutament públic i lluitar contra la morositat, particularment la que afecta el sector comercial, i qualifiquen de "positiu" que s'articuli un mecanisme de liquiditat que permeti a les comunitats autònomes complir amb els 30 dies de pagament.
Tot i això, creuen que el text proposat per l'executiu suposa "incrementar la burocratització" en imposar un control i intervencionisme més grans de l'Administració General de l'Estat sobre comunitats autònomes i ajuntaments, aprofitant la seva dependència financera.
"Així, un mecanisme que hauria de ser bo per al funcionament de l'economia està articulat sota la desconfiança, ignorant el principi d'eficiència i simplificació", critica CiU.
A més, creu que la imposició d'aquest "control polític" sobre les administracions territorials aprofundeix en les desigualtats jeràrquiques, que ja existien segons la seva opinió en la fixació dels objectius de reducció de dèficit i de deute, cosa que finalment comporta "erosionar l'autonomia" de les comunitats autònomes i les corporacions locals.
Finalment, la formació critica que l'Estat no hagi tingut la valentia d'exigir les mateixes condicions de transparència informativa i publicitat que aquesta llei requereix als governs autonòmics --que hauran de fer públic el seu període mitjà de pagaments i quedaran vinculats a un mecanisme automàtic de correcció i mesures coercitives per complir l'objectiu dels 30 dies--, quan, a més, l'executiu central ni tan sols "mostra prestesa per pagar deutes ferms" com els que manté amb Catalunya en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut (759 milions, segons CiU).
RECENTRALITZA I VULNERA COMPETÈNCIES
En la mateixa línia, els diputats d'ERC rebutgen un projecte de llei que desborda les competències de l'Estat en imposar mesures per controlar el deute comercial de les administracions territorials en lloc d'atendre els problemes que segons la seva opinió causen els retards en els pagaments a proveïdors, com ara "la centrifugació del dèficit, l'espoliació fiscal i la falta de lleialtat institucional".
"Moltes comunitats no poden afrontar el pagament als proveïdors, i això no es deu a la falta de controls", recorda Esquerra, que retreu al Govern central que no s'apliqui les mateixes exigències perquè el seu objectiu real és la "defunció de l'autonomia financera" de les comunitats i donar un "pas més en el procés centralitzador" per crear un "marc homogeni en una realitat autonòmica heterogènia".
Finalment, ERC també critica que amb aquesta llei es pretengui "continuar amb el desenvolupament" dels principis que van portar a modificar l'article 135 de la Constitució i a aprovar la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, fet que afecta greument les polítiques socials en causar una falta de recursos que "serveix com a coartada per a la privatització" dels serveis públics.
