Bolaños diu que la llei est pactada i només queda algun "detall tcnic" per tancar
MADRID, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
El PSOE espera registrar aquest dilluns, 13 de novembre, la llei d'amnistia pactada amb els partits independentistes, i el seu objectiu és que la proposició de llei estigui signada pels seus socis d'investidura que s'han mostrat a favor de la mesura, segons fonts de la direcció socialista.
Per tant, esperen que la iniciativa la presentin conjuntament amb Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG, tots els socis d'investidura a excepció de Coalició Canria, que ja ha tancat un acord per fer president al candidat socialista, Pedro Sánchez, encara que no est a favor de l'amnistia.
Des de Ferraz assenyalen que no tenen "pressa" per presentar la norma i apunten com a data probable aquest dilluns, la vespra de la reunió setmanal de la Mesa del Congrés, que és l'rgan on la iniciativa ha de passar el seu primer filtre. La llei d'amnistia que van promoure els independentistes en 2021 va morir en aquesta reunió de la Mesa perqu els lletrats i el PSOE consideraven el text com a inconstitucional.
D'aquesta manera, la proposició de llei estaria ja al Congrés abans de la sessió d'investidura, tal com han vingut plantejant els socialistes en les últimes setmanes. L'inici d'aquest debat parlamentari per a la reelecció de Pedro Sánchez es calcula per intervinguts de la setmana que ve.
Els socialistes ja tenen aclarit el camí, després de tancar en els últims dies els suports que els restaven. Aquest dijous van signar un acord amb Junts, des de Brusselles, que inclou una llei d'amnistia, el reconeixement de 'lawfare', és a dir d'abús judicial contra independentistes, així com un relator internacional i una negociació per traspassar el 100% dels impostos recaptats a Catalunya.
Aquest divendres també han tancat l'acord amb el PNB en el qual Sánchez garanteix traspassar totes les competncies pendents recollides en l'Estatut de Gernika a Euskadi. A més obre la porta a parlar del "reconeixement nacional" d'aquesta comunitat autnoma, entre altres qüestions.
El mateix dia ha tancat el pacte d'investidura amb Coalició Canria a canvi del desenvolupament de la coneguda com a 'agenda canria' i l'execució de la totalitat dels acords que ambdues formacions van pactar en el marc dels Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any.
D'aquesta manera Sánchez s'assegura 179 vots favorables, tres per sobre de la majoria absoluta i per tant hauria de treure endavant la investidura en la primera votació, sense necessitat d'esperar 48 hores per a una segona votació en la qual solament requeriria de majoria simple , és a dir més 'sís' que 'nos'.
CAUSES PENALS, ADMINISTRATIVES O COMPTABLES
Aquest divendres el ministre de Presidncia, Relacions amb les Corts i Memria Democrtica en funcions, Félix Bolaños, també s'ha pronunciat sobre l'estat de la llei d'amnistia. Ha afirmat que ja la tenen "pactada" i només queda "algun detall tcnic" que resoldran prximament, segons ha explicat.
Tot i que no ha donat dates concretes, afirma que "tan aviat com estigui el text definitiu" parlaran amb la resta de grups parlamentaris que donen suport la llei i en aquest moment la presentaran en el Congrés per a la seva tramitació. Respecte a la data de la investidura, no ha donat un dia concret, per ha lliscat que ser la setmana que ve.
Segons ha indicat en declaracions a la Cadena SER, recollides per Europa Press, la idea del PSOE és que l'amnistia benefici "a totes les persones que tenen causes penals, administratives, o comptables que estiguin derivades o vinculades al procés sobiranista", en la mateixa línia del que va avanar el dijous l'expresident catal Carles Puigdemont en una compareixena des de Brusselles.
EL FUTUR DE BORRS EL DECIDIR EL JUTGE
Bolaños ha indicat que hi ha dos moments substancials, la consulta de l'any 2014 i el referndum de 2017, tots dos declarats inconstitucionals, segons ha esmentat. No obstant aix, abans d'aquestes dates va haver-hi "actes preparatoris" d'aquestes consultes i per aix han decidit establir un termini des de l'any 2012 fins al 2023.
El ministre no ha aclarit si aquesta llei beneficiar a la presidenta de Junts, Laura Borrs, que va ser condemnada a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació per delictes de prevaricació i falsedat documental.
En ser qüestionat sobre este tema, ha indicat que la llei no est feta "per beneficiar o no beneficiar a cap persona" en concret, encara que ha remarcat que han de ser causes vinculades o relacionades amb l'1-O. "El que estigui dins del procés sobiranista ser amnistiat i el que estigui fos doncs no ho ser", encara que ha deixat clar que aix l'ha de decidir un jutge.
