MADRID, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
El PSOE ha anat moderant gradualment les seves expectatives en les eleccions generals d'aquest diumenge. De donar prcticament per segura una millora respecte els 123 escons al Congrés aconseguits a l'abril, al partit parlen ara de mantenir-se estables, sumar uns pocs escons més o fins i tot perdre'ls.
La principal por que hi ha entre els socialistes és que els aldarulls a Catalunya puguin empnyer el votant indecís d'última hora a decantar-se per la m dura amb l'independentisme que defensen PP, Ciutadans o Vox, segons ha constatat Europa Press en cercles socialistes. I la seva principal esperana, que la por a Vox actu com a catalitzadora d'una reacció progressista.
A pesar que enquestes privades publicades en els últims dies atorguin al PSOE menys escons que a l'abril, a la cúpula del partit encara hi ha qui confia que aquests sondejos fallin de forma estrepitosa com va passar a la repetició electoral de 2016, quan van subestimar el PP i van engrandir Podem, a qui posicionaven per sobre del PSOE. Només la macroenquesta preelectoral del CIS vaticina entre 133 i 150 escons per a la formació de Pedro Sánchez.
Ni els clculs més optimistes del PSOE arriben a aquests 150 escons que contempla l'institut dirigit per José Félix Tezanos i que, amb 18.000 entrevistes, és l'enquesta preelectoral feta amb una mostra més gran, si bé aquestes entrevistes es van fer abans dels aldarulls a Catalunya després de la sentncia del 'procés' i l'exhumació de Franco.
Si hi hagués una pujada considerable, que avui s'assumeix com altament improbable, ningú al PSOE pensa a situar-se més enll dels 138 diputats.
Les possibilitats de creixement es concentren, segons fonts del partit, a Andalusia, on podrien guanyar entre dos i quatre diputats més (en províncies com Sevilla i Cadis); Catalunya (un per Tarragona), Comunitat Valenciana (un més per Castelló i potser un altre a Valncia, depenent de quant baixi Més Compromís-Més País), Extremadura (un més per Cceres o Badajoz) i Castella-la Manxa (poden obtenir un més a Guadalajara i a Ciudad Real, si bé existeix el risc de perdre un a Conca a favor de Vox).
En comunitats com Galícia, Astúries, Navarra, País Basc, Castella i Lleó, Múrcia i Balears es tracta més aviat de retenir all que es va aconseguir a l'abril i no cedir representació a favor d'altres forces, un risc que est present a la Comunitat de Madrid, on els socialistes podrien perdre entre un o dos diputats a causa de la irrupció del partit d'Íñigo Errejón, Més País, que és a Madrid on té una major implantació.
EN RISC LA MAJORIA ABSOLUTA DEL SENAT
A diferncia del Congrés, els socialistes temen perdre la majoria absoluta al Senat, si bé podrien continuar dominant la Cambra alta recolzant-se en el PNB o ERC, ja que es precisaria una bolcada electoral perqu la institució tornés a estar controlada per la dreta.
Més que a una alta abstenció, el PSOE tem que les accions que els independentistes radicals planegen per alterar la jornada electoral derivin en aldarulls i donin la imatge que el Govern central perd el control de la situació.
Un escenari com aquest podria empnyer a votants indecisos a decantar-se pels partits de la dreta, que competeixen entre si per veure qui planteja més m dura amb l'independentisme a Catalunya.
De fet, des del segon aniversari del referndum de l'1 d'octubre, el Govern d'Espanya ha anat enviant reforos policials (agents antiavalots de Policia Nacional i la Gurdia Civil) a Catalunya, perqu ajudin els Mossos d'Esquadra a contenir els violents, tot sota una recentment estrenada coordinació entre els tres cossos policials.
La preocupació del Govern espanyol sobre com discorri la jornada electoral a Catalunya portar al fet que el president, el mateix dia de la jornada de reflexió, presideixi una reunió del Comit de Seguiment que va activar l'Executiu per seguir l'evolució dels aldarulls a Catalunya. Clar que també hi ha qui veu en aquest moviment una maniobra més de propaganda electoral per explotar la imatge presidencial del candidat del PSOE.
Sigui com sigui, la veritat és que l'evolució dels esdeveniments a Catalunya no ha discorregut de la manera que inicialment va preveure el Govern, que confiava --abans dels aldarulls a Catalunya-- que el clima de tensió política beneficiés electoralment el PSOE, partit al que premiaria l'electorat per no contribuir a vessar més gasolina al foc.
En canvi, admeten fonts socialistes, el Govern d'Espanya ha trobat dificultats a l'hora de defensar la seva gestió de les protestes a Catalunya, amb una oposició que qüestiona la seva tasca i exigeix una major duresa en les mesures.
Si bé l'Executiu reivindica que la resposta "proporcional" que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat han donat a la violncia dels independentistes radicals va servir precisament per no generar més violncia, la pressió de l'oposició va obligar Sánchez a improvisar alguns anuncis que no estaven inclosos en el seu programa electoral, com la promesa de recuperar en el Codi Penal la prohibició d'organitzar referndums illegals.
LA SOBREEXPOSICIÓ DE SÁNCHEZ
La campanya que el PSOE ha desenvolupat --reduda a una setmana per tractar-se d'una repetició electoral-- s'ha caracteritzat per una sobreexposició del candidat, Pedro Sánchez, que s'ha prodigat en multitud d'entrevistes en mitjans de comunicació amb l'objectiu d'aconseguir la major difusió possible dels seus missatges electorals.
Per les entrevistes sempre comporten riscos. En la que li va fer Íñigo Alfonso a RNE dimecres passat, Sánchez va insinuar que la Fiscalia actuava sota les ordres del Govern central per aconseguir el retorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, cosa que va motivar les queixes immediates de les associacions de fiscals.
Un dia després, Sánchez triava la Sexta per rectificar i reconixer que s'havia equivocat i va atribuir el seu error al cansament de portar "moltes hores" davant un micrfon.
Un altre dels errors més comentats del candidat el va cometre a l'únic debat electoral, quan no va ser capa de descartar, com li exigia el líder del PP, Pablo Casado, un pacte amb els independentistes per governar.
PSOE O BLOQUEIG
El missatge entorn del qual ha girat la campanya del PSOE ha estat el de presentar el vot a aquesta formació com l'únic que servir perqu Espanya tingui per fi un nou Govern. La idea se sosté en la tendncia que mostren tots els sondejos, que coincideixen a situar el PSOE com a fora més votada sense que hi hagi una summa alternativa de dretes.
Sánchez té el seu favor el fet que, si es compleixen els pronstics, l'única possibilitat de formar govern passa per ell, i per aquest motiu ha llanat la proposta que, si després del 10N els partits continuen sense ser capaos de pactar la formació de govern, es deixi governar a la llista més votada.
El líder socialista arriba al 10N sense desvetllar les seves preferncies de pactes electorals i torna a parlar de la possibilitat de governar en minoria amb suports puntuals tant a esquerra com a dreta. Amb un matís respecte d'abril, Sánchez ha deixat de referir-se a Unides Podem com a "soci preferent", cosa que respon a la convicció del PSOE que tenen més capacitat de créixer pel centre que per l'esquerra.
Dins del catleg de propostes que Sánchez ha presentat en la precampanya i campanya, est el seu compromís de presentar PP, Ciutadans i Unides Podem una proposta de desbloqueig en les 48 hores següents al 10 de novembre, si el PSOE confirma la seva posició de primera fora.
Els plans de Sánchez passen per intentar una investidura en la segona quinzena de desembre i que es constitueixi un nou Govern d'Espanya que no depengui dels independentistes abans que acabi l'any.
