Contempla sancionar l'exaltació pública del franquisme i crear un registre únic de víctimes
BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
El grup parlamentari PSC-Units ha registrat al Parlament una proposició de llei que unifica els diferents textos legislatius existents en matèria de memòria històrica i els "completa" amb noves propostes.
El portaveu adjunt del grup, Ferran Pedret, ha destacat que la seva proposta incorpora la creació d'una Comissió de la Veritat, previsions sobre els nadons robats i "la possibilitat que hi hagi una execució d'ofici en matèria de retirada de símbols" franquistes.
"La llei contempla una sèrie d'articles previstos contra l'exhibició de símbols d'exaltació de la rebel·lió militar o del franquisme, o d'actes que en general suposin una humiliació i denigració de les víctimes", ha aprofundit, la qual cosa permetria prohibir manifestacions en les quals s'exhibeixi aquest tipus de simbologia.
El socialista ha justificat la presentació de la proposició de llei en què "hi ha hagut una eclosió del moviment memorialista que reclama, per tancar bé les ferides que es van obrir amb la Guerra Civil i la dictadura, fer un exercici de memòria complet".
"Les societats necessiten un cert temps per fer les paus amb el seu passat", ha assegurat, i ha defensat que la seva iniciativa permetria tenir un únic text complet que agrupi a la legislació ja aprovada en la matèria, com la Llei del Memorial Democràtic del 2007 i la de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme del 2017, aprovada fa tot just un any aquest divendres.
S'amplia la condició de víctima a desapareguts, torturats, assassinats, afusellats o executats de qualsevol manera durant la guerra i la dictadura, els exiliats, els obligats a fer treballs forçats o destinats a camps de concentració franquistes, així com les persones que van ser traslladades a camps nazis.
També als membres de la guerrilla antifranquista; als represaliats per les seves idees polítiques o religioses, situació familiar, diversitat funcional o identitat de gènere i sexual; els funcionaris i càrrecs públics purgats pel règim; els empresonats per la seva resistència o oposició; els perseguits per defensar o utilitzar la llengua catalana, i els nadons sostrets en adopció sense autorització.
Així mateix, es destaca especialment el paper de les dones, que "van patir una específica humiliació, persecució, violació o càstig per haver exercit la seva llibertat personal o professional" durant la Segona República o bé per haver tingut de parella, fill o pare una figura pública o coneguda abans de la revolta militar del 1936.
A tots ells se'ls vol incloure en un únic registre de víctimes que centralitzi les diferents classificacions, perquè fins avui no hi ha una dada definitiva de víctimes del franquisme, ha assenyalat Pedret, que també ha explicat que han informat les entitats del sector de la seva iniciativa.
SIMBOLOGIA I EXALTACIÓ
La proposició de llei inclou quins elements es consideren commemoratius del règim franquista i contraris a la memòria democràtica: escuts, ensenyes, plaques i objectes semblants, el nomenclátor dels carrers i inscripcions a la via pública o edificis en commemoració o exaltació de la dictadura o la revolta militar.
Igualment, obliga les administracions a evitar actes en públic "que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions" a participants o col·laboradors, la qual cosa podria traduir-se en la prohibició de manifestacions i actes públics en els quals s'exhibís simbologia franquista o es fessin parlaments o salutaciones feixistes.
S'obliga als propietaris d'edificis privats que tinguin elements considerats contraris a la memòria democràtica visibles des d'un espai públic a retirar-los o eliminar-los i, de no fer-ho, la llei preveu crear una comissió tècnica depenent del Memorial Democràtic que estudiarà la seva possible retirada i que la podrà incoar d'ofici si no es fa voluntàriament.
RÈGIM SANCIONADOR
En cas d'incompliment de la llei, es preveu un règim sancionador inexistent fins ara que qualifica les infraccions entre lleus, greus i molt greus, entre les quals figuren excavar a fosses o altres llocs de memòria sense autorització, construir o remoure terres sense autorització on se sàpiga que hi ha restes humanes de desapareguts, destruir fosses, ometre el deure conservació de béns considerats de memòria democràtica i incomplir l'ordre de retirada d'elements.
També es considera una infracció molt greu la celebració d'actes públics que comportin "descrèdit, menyspreu o humiliació" de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, i fer homenatges o concessions de distintius a persones que el van defensar, per la qual cosa es preveuen multes de 10.001 a 150.000 euros.
