Vol atreure el votant que ha deixat orfe la deriva independentista del PDeCAT
MADRID/BARCELONA, 6 nov. (EUROPA PRESS) -
El PSC ha sondejat representants de l'extinta CiU per integrar-los a les llistes electorals que presentarà els comicis al Parlament del proper 21 de desembre, han revelat a Europa Press fonts socialistes.
L'objectiu que persegueix la formació que lidera Miquel Iceta és confeccionar unes llistes "transversals", capaces d'atreure el votant catalanista moderat, que se sent "orfe" després de la deriva sobiranista del PDeCAT, la formació que va succeir a CiU després que Unióabandonés la federació, expliquen els mateixes fonts.
Les converses, que segueixen en curs, encara no s'han concretat en cap acord, precisen. El PSC te previst tancar les seves llistes entre aquest dimecres i dijous per ratificar-les aquest divendres en un Consell Nacional, abans que acabi el termini oficial de presentació de llistes el 17 de novembre.
Els enquestes d'estimació de vot que tenen els socialistes reflecteixen una licitada del PSC que procedeix en part del votant tradicionalment abstencionista, però també de l'entorn d'Unió, el partit que liderava Josep Antoni Duran, segons les fonts consultades.
D'aquí l'interès del PSC d'integrar a les seves llistes algun nom amb el qual és puguin identificar bona part dels votants que en el passat van apostar per aquesta formació democristiana ja desapareguda.
ATREURE A 'COMUNS' DECEBUTS
Però els esforços per elaborar unes llistes transversals no miren només a l'entorn d'Unió. El PSC vol atreure així mateix sectors dels 'comuns' d'Ada Colau que se senten decebuts amb la deriva sobiranista de la formació, així com representants del món sindical i empresarial.
Els socialistes catalans presentaran en els propers dies un manifest que resumirà el contingut principal de l'extens programa electoral que estan elaborant, i que conté més de 100 pàgines.
Part dels seves propostes és basen en la Declaració de Barcelona que el PSOE va pactar amb el PSC l'estiu passat i que a posta per recuperar alguns dels elements que el Tribunal Constitucional va anul·lar en la seva sentència sobre l'Estatut, com la creació del Consell de Justícia de Catalunya, un òrgan propi de govern dels jutges en aquesta comunitat.
