Publicat 7/8/2019 15:08:03 +02:00CET

El PSC qüestiona el nomenament del nou prior de la capella de la Generalitat

El presidente de la Generalitat de Cataluña, Quim Torra, interviene desde la tribuna en una sesión en el parlamento catalán.
David Zorrakino - Europa Press

Demana destinar el centre de culte a la Memòria Històrica

BARCELONA, 7 ago. (EUROPA PRESS) -

El grup del PSC al Parlament ha impulsat aquest dimecres una proposta de resolució en la qual qüestionen el nou nomenament del prior de la capella de la Generalitat, Josep Maria Turull, perquè consideren que "casa molt malament amb el caràcter aconfessional de l'Estat".

En el text consultat per Europa Press explica que el relleu del prior, que va tenir lloc el passat 2 d'agost a la capella Sant Jordi situada al Palau de la Generalitat, es va produir en el transcurs d'una audiència del president Quim Torra, a la qual van acudir tots dos sacerdots --el sortint i el nou-- i la consellera de Presidència, Meritxell Budó.

"En acabar, es va celebrar una eucaristia a la capella amb presència de tots ells i els familiars dels religiosos", destaquen els socialistes en la resolució en què recorden que l'article 16.3 de la Constitució estableix que cap confessió tindrà caràcter estatal i el 161.2 de l'Estatut concreta que correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa.

Els socialistes analitzen els canvis demogràfics a Catalunya des del restabliment de la Generalitat, i asseguren que a més de l'increment de la pluralitat de confessions i esglésies, s'ha donat una "creixent secularització" de la societat catalana.

Sobre la base d'un informe del 2018 de la Fundació Ferrer i Guàrdia, recorden que un 39% de la societat catalana s'adscriu a opcions de consciència no religioses, mentre que un 58% ho fa en opcions de consciència religiosa; i que el 90,9% dels matrimonis el 2018 es van celebrar pel civil.

"NO RESULTA CONGRUENT"

Per aquest motiu, consideren que "no resulta congruent" el manteniment d'un espai de culte dins de l'edifici més representatiu de les institucions catalanes.

Insisteixen que la ciutadania --tant la catòlica com la d'altres religions com la que no combrega amb cap-- té dret al fet que el caràcter aconfessional de l'Estat "es vegi reflectit en la corresponent separació de poders entre Església i Estat".

Per això demana que el Parlament sol·liciti a la Generalitat un informe a presentar d'aquí a 15 dies sobre el marc legal emprat per al nomenament d'un càrrec propi d'una confessió religiosa per part d'una autoritat civil, "tal com el d'un prior d'una capella per part del president de la Generalitat".

En segon lloc, demana que en el termini d'un mes després de l'aprovació del text a la Cambra es doni un "nou ús" a l'actual capella de Sant Jordi de la Generalitat i proposen que es dediqui a preservar la Memòria Històrica de l'edifici del Palau i la mateixa capella.