El Parlament s'atomitza en els comicis amb menys participació de la història
BARCELONA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
Les eleccions catalanes han pintant un nou Parlament, en el qual el PSC i ERC ocuparan els mateixos seients --33-- tot i que els socialistes han guanyat els republicans en vots, però l'independentisme ha reforçat la seva majoria al Parlament.
El candidat socialista, Salvador Illa, ha recollit 651.027 vots --el 23,02% dels suports-- amb el 99,79% del vot escrutat fet que suposa un augment de 16 escons i gairebé 10 punts més de suport, tot i que sembla difícil que pugui governar.
Els socialistes tornen a recuperar el cinturó metropolità --que històricament es coneixia com el cinturó vermell-- i s'ha imposat a la circumscripció de Barcelona.
En segon lloc, els republicans han obtingut 602.658 dels vots (el 21,31%), guanyant un escó però perdent un 0,07% dels vots; mentre que el seu soci de govern Junts ha aconseguit 32 diputats, 567.421 vots (un 20,06%): perd dos diputats, 1,6% i el lideratge de l'independentisme en favor d'ERC.
ERC s'ha imposat a la circumscripció de Tarragona, Junts ho ha fet a Lleida, i les dues formacions independentistes han empatat a Girona, tot i que en vots ha guanyat la formació de Puigdemont.
L'ascens de la CUP al Parlament que ha arribat als 9 diputats amb 188.830 dels vots (6,68%), millorant en quatre escons els seus resultats del 2017, han ampliat el suport de l'independentisme que se situa en 74 seients i supera per primer cop el 50% dels vots, sumant les forces que no han aconseguit representació.
Així, si s'inclou el PDeCAT i a Primàries, l'independentisme aconsegueix els 50,98% dels vots, tot i que si es fa el còmput tan sols comptant les que han entrat a la cambra, el resultat és de 48,05%.
Amb tot, la CUP que manté la clau de la majoria independentista, i fins i tot, la candidata Dolors Sabater, ha inclòs els comuns en la seva ronda de contactes per "estudiar una fórmula de govern", tot i que durant la campanya han advertit que no serà barat el seu suport.
Aquesta fórmula és, precisament la que proposa el candidat d'ERC, Pere Aragonès, tot i que els comuns ho rebutgen i la candidata de Junts, Laura Borràs, ha exclòs la formació de Jéssica Albiach d'un possible acord.
De la seva banda, els comuns, que han mantingut els seus 8 escons amb 194.111 vots (6,86%), aposta per un govern d'esquerres i ha demanat a republicans i socialistes que s'avinguin a pactar un executiu progressista.
De fet, aquesta és l'altra majoria alternativa a l'hemicicle, perquè els escons d'aquestes tres forces sumen el mateix que la majoria independentista: 74 --aquesta fórmula ha pujat 17 escons en comparació amb els resultats del 2017--.
De fet, Illa ha avançat que, com a guanyador de les eleccions, se sotmetrà a un ple d'investidura, però sembla difícil que ho aconsegueixi perquè els republicans van signar un acord pel qual es comprometien a no arribar a un pacte amb els socialistes.
LA DRETA CONSTITUCIONALISTA BAIXA
Un altre dels efectes d'aquestes eleccions és el descens del bloc dels partits de dretes contraris a la independència que passen de 40 a 20 escons.
Destaca en primer lloc el descens de Cs que perd fins a 30 escons passant de guanyar les eleccions amb 36 escons a tenir 6 seients, i perdre 952.203 vots, que la resta de forces d'aquest espais no aconsegueixen capitalitzar.
Al capdavant d'aquest bloc se situa Vox que irromp al Parlament amb 11 diputats, 217.371 vots (7,69%) i es converteixen en el referent de l'espai.
Finalment, el PP obté els pitjors resultats de la seva història tornant a quedar sense grup propi a la cambra, amb tres diputats, un menys que en els últims comicis.
BAIXA LA PARTICIPACIÓ
Aquestes eleccions també han projectat la participació més baixa de la història, tan sols hi han acudit el 53,55% dels votants, per sota de la xifra de 1992 quan hi van participar un 54,87%.
Aquesta caiguda de 25 punts pel que fa a les del 2017 --quan es va assolir el màxim històric-- té diverses causes: la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus, el cansament ciutadà després d'una dècada de bloqueig polític i una jornada de pluja tot i que és impossible saber què ha tingut més impacte en la xifra.
