MADRID, 30 oct. (EUROPA PRESS) -
El Protocol 24, més conegut a Europa com el 'Protocol Aznar' perquè va ser l'expresident espanyol qui el va impulsar a la Unió Europea, és un annex al Tractat d'Ámsterdam que restringeix, encara que no elimina, la possibilitat que un Estat membre proporcioni asil polític a un nacional d'un altre Estat membre, com seria el cas de l'expresident de la Generalitat de Catalunya a Bèlgica, si hi demanés protecció.
El text, aprovat el 1999, part de la base que tots els Estats membres de la UE ho són perquè compleixen uns estàndards molt alts de democràcia i respecte als drets fonamentals, que farien incompatible que un dels seus ciutadans es convertís en refugiat: per ser-ho cal patir el temor fundat de ser perseguit per raons com l'ètnia, la raça, la religió o les idees polítiques sense que l'Estat ni el sistema judicial puguin o vulguin fer alguna cosa sobre aquest tema.
En concret, el 'Protocol Aznar' té només un article en el qual estableix que "donat el grau de protecció dels drets i llibertats fonamentals per part dels Estats membres de la Unió Europea, es considerarà que els Estats membres constitueixen recíprocament països d'origen segurs amb caràcter general jurídics i pràctics en relació amb assumptes d'asil".
No obstant això i malgrat l'expresident espanyol, que aspirava al fet que la Unió Europea prohibís els seus membres asilar nacionals d'altres membres perquè en cap cas hi hagués terroristes d'ETA o afins amb protecció en territori comunitari, el Protocol 24 va acabar recollint quatre excepcions sota les quals ara Bèlgica podria donar tràmit a una hipotètica sol·licitud de Carles Puigdemont, informant prèviament el Consell Europeu.
Es tracta de la quarta de les clàusules, segons la qual, una sol·licitud d'asil d'aquest tipus "només podrà prendre's en consideració o ser declarada admissible" per al seu examen "si un Estat membre així ho decidís unilateralment respecte de la sol·licitud d'un nacional d'un altre Estat membre".
"En aquest cas, s'informarà immediatament el Consell. La sol·licitud s'atendrà basant-se en la presumpció que és manifestament infundada sense que afecti de cap manera, sigui quin sigui el cas, a la facultat de presa de decisions de l'Estat membre", diu l'esmentat Protocol annex al Tractat d'Ámsterdam.
EXCEPCIONS: QUE SE SUSPENGUIN ELS DRETS AL PAÍS D'ORIGEN
Les altres tres excepcions tenen a veure amb un canvi de condicions al país d'origen: que aquest Estat, per causes com la guerra o un altre perill públic, hagi suspès al seu territori el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals; que s'hagi iniciat un procediment contra aquest Estat sobre la violació dels valors fundacionals de la UE o que en virtut d'aquest procediment el Consell hagi decidit suspendre aquest Estat.
Malgrat aquesta normativa general, la trasposició i la seva aplicació pot variar entre diferents Estats membres.
Mentre en uns el fet d'haver nascut a un altre país de la UE és causa d'inadmissibilitat --no s'admet la petició per al seu estudi--, en d'altres, com és el cas de Bèlgica, la sol·licitud pot ser admesa a tràmit: aquest país es va reservar el dret d'estudiar qualsevol petició que li arribi, sigui de qui sigui.
En concret, allà el Tractat d'Ámsterdam inclou una declaració segons la qual, "es durà a terme un examen individual de qualsevol sol·licitud d'asil per un nacional d'un altre Estat membre".
Tal com expliquen un funcionari de l'Ambaixada de Bèlgica a Ottawa (el Canadà) i un altre de l'Oficina d'Asil Europea (EASO) en un document al qual ha tingut accés Europa Press, encara que regeix en general el 'Protocol Aznar', la petició pot admetre's a tràmit.
BÈLGICA HA DONAT ASIL A ALTRES EUROPEUS
En concret, quan es tracta d'un ciutadà europeu que els demana asil, els belgues apliquen el procediment abreujat: en aquests casos, el Comissionat General per a Refugiats i Apàtrides, l'autoritat en la matèria, pot decidir "no prendre en consideració" aquestes sol·licituds dins dels cinc o quinze dies hàbils següents.
A més, "si bé el ciutadà de la UE no té dret a una apel·lació jurisdiccional plena, pot recórrer perquè s'anul·li la decisió del comissionat de no prendre en consideració la seva sol·licitud", tal com concreta l'explicació aportada des de l'Ambaixada de Bèlgica.
Segons afegeix l'oficial de l'EASO en el mateix document, de conformitat amb l'article 57/6 2 de la Llei d'estrangeria belga l'Oficina del Comissionat General per als Refugiats i Apàtrides és competent per resoldre "no prendre en consideració la sol·licitud" d'un ciutadà comunitari però, a l'hora de la veritat, "cada adult sol·licitant d'asil de la UE és convidat a una entrevista i, en principi, es pren una decisió motivada".
"No obstant això, el Comissionat General per a Refugiats i Apàtrides també pot decidir adoptar una decisió normal, i fins i tot atorgar un estat de protecció, encara que això segueix sent excepcional", assenyala el text, datat el 2015.
En aquell moment, Bèlgica havia rebut 220 sol·licituds d'asil de nacionals de la UE en els dos anys anteriors, principalment de ciutadans de Romania, Eslovàquia, Bulgària i Croàcia; el 2013 no es va resoldre positivament cap d'aquestes peticions i en van ser deu el 2014.
