Actualitzat 14/03/2019 10:22

Trapero, citat com a testimoni encara que pot negar-se a declarar per la seva imputació a l'Audiència Nacional

Procés.- Trapero, citat aquest dijous com a testimoni encara que pot negar-se a
EUROPA PRESS - Archivo

Dels vuit testimonis que compareixen, cinc estan investigats en altres procediments judicials en relació amb l'1-O

MADRID, 14 Mar. (EUROPA PRESS) -

L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero està citat a declarar aquest dijous en qualitat de testimoni en el judici al Tribunal Suprem pel procés independentista a Catalunya, encara que pot negar-se a declarar per l'acusació que pesa contra ell a l'Audiència Nacional pel delicte de rebel·lió.

L'encara major de la policia autonòmica, que ha d'anar al Suprem a les 11.00 hores, està pendent del judici per l'actuació dels Mossos el 20 de setembre i l'1 d'octubre del 2017, per la qual cosa la llei l'eximeix de l'obligació de dir veritat i de no contestar a totes aquelles preguntes que consideri que li poden perjudicar en aquest procediment.

Malgrat no estar acusat en la causa del Suprem, el seu nom ha sortit a relluir en moltes vegades durant el primer mes de judici del procés, sobretot arran de les declaracions com a testimonis dels qui eren comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O.

"RELACIÓ DIFÍCIL" AMB PÉREZ DE LOS COBOS

Un dels testimonis en els quals més es va nomenar el major va ser el del coronel de l'Institut Armat Diego Pérez de los Cobos, qui va ser coordinador del dispositiu policial del dia del referèndum. Gairebé des del principi, va relatar la "relació difícil" que va mantenir amb Trapero, qui sempre va mostrar les seves reticències davant el nomenament del coronel.

També va ser Pérez de los Cobos qui va revelar que el pla d'actuació per a l'1-O que va presentar Trapero al fiscal superior de Catalunya "no era apropiat per impedir el referèndum", perquè semblava el d'"unes eleccions normals i habituals i no d'un referèndum prohibit que cal impedir".

En la seva opinió, aquest pla, "tal com estava redactat", no impedia la votació, versió que va ser confirmada després pels excaps de Policia i Guàrdia Civil a Catalunya Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament.

AVISOS DELS MOSSOS

No obstant això, els següents testimonis, dos comissaris dels Mossos d'Esquadra, Manel Castellví i Emili Quevedo, van oferir una nova versió de Trapero que fins a aquest moment no s'havia esmentat en el judici: segons van assegurar, els comandaments de la policia autonòmica, inclosos el major i ells mateixos, van advertir en dues reunions amb l'expresident català Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn que l'1-O es podria produir una "escalada de violència".

També van manifestar que en els Mossos existia una "greu preocupació" pel que podria passar el dia del referèndum i que en aquelles reunions van aconsellar als exdirigents de la Generalitat que el desconvoquessin.

En el judici de l'Audiència Nacional la data del qual encara està per concretar, la Fiscalia demana per al major 11 anys de presó per rebel·lió, de la mateixa manera que per als excaps polítics dels Mossos Pere Soler i César Puig. Per a la intendent Teresa Laplana se sol·liciten quatre anys de presó per un delicte de sedició.

En cas que Trapero decideixi declarar a totes les parts en el judici del Suprem, començarà preguntant l'acusació popular que exerceix Vox --en haver sol·licitat la seva compareixença--, després serà el torn del fiscal Javier Zaragoza, l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane i les defenses dels acusats.

EL POSSIBLE 'TONI'

A més de l'excap dels Mossos, aquest dijous estan previstes al Suprem altres testificals que començaran amb l'exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat Antoni Molons, qui està imputat al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O, per la qual cosa, de la mateixa manera que Trapero pot acollir-se al seu dret a no declarar.

El nom d'aquest ex-alt càrrec de la Generalitat ha sortit a diverses declaracions d'altres testimonis, com en la del seu subordinat Jaume Mestre, qui el va assenyalar com el responsable de promoure la campanya 'Civisme'. D'altra banda, el dissenyador gràfic Enric Vidal va apuntar que creu que Molons era el "tal Toni" que li va encarregar redimensionar uns cartells per al referèndum.

També està citada qui va ser directora de Serveis de la Conselleria de Presidència Teresa Prohias --qui ja va ser condemnada al Tribunal de Comptes per la seva responsabilitat comptable en la gestió del 9N--; el sotssecretari d'Hisenda i Funció Pública sota comandament de Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico; i el funcionari de la Direcció de Serveis del Departament de Treball de la Generalitat David Badal Josa.

JOVÉ, VIDAL I PI I SUNYER

A la tarda aniran al Suprem qui va ser 'número dos' de l'exvicepresident Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, a qui se li atribueix l'agenda Moleskine en què es van anotar els plans independentistes; i el jutge i exsenador d'ERC Santiago Vidal, que va ser inhabilitat durant tres anys el 2015 per participar en l'elaboració d'una constitució catalana i a qui el Suprem recentment li ha reconegut el seu dret a demanar el seu reingrés en la carrera judicial.

Tancarà la sessió qui va ser vicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi i Sunyer, qui ja va declarar com a testimoni al Suprem en el judici contra Francesc Homs per la consulta del 9 de novembre.

Aquests dos últims també es troben investigats al jutjat de Barcelona pels preparatius del referèndum, que precisament es va obrir després que Vidal reconegués que entre els mesos de novembre i desembre del 2016 el Govern de Carles Puigdemont va obtenir de manera il·legal les dades fiscals dels catalans per crear una Hisenda pròpia.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés