Actualitzat 21/04/2018 11:20

El procés sobiranista triplica les denúncies davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades

Urna de votació del referèndum de el 1-O
EUROPA PRESS - Archivo

   Els causants de l'augment són l'1-O, el cas Santi Vidal i un mail demanant el vot per Cs

   BARCELONA, 21 abr. (EUROPA PRESS) -

   L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Acpd) va rebre el 2017 el triple de denúncies que en anys anteriors i la causant va ser la controvèrsia generada per l'ús de dades personals en els mesos més conflictius del procés sobiranista.

   Segons la memòria anual de l'entitat a la qual ha tingut accés Europa Press, el 2017 es van presentar 853 denúncies, una xifra que contrasta amb les 245 que es van registrar el 2016 i les 198 de 2015.

   Fonts de l'entitat han detallat que l'increment es deu a tres factors: el referèndum de l'1 d'octubre; la polèmica deslligada per les declaracions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal, i un mail d'una entitat privada demanant el vot per Cs a pocs dies de les eleccions catalanes.

   El referèndum de l'1 d'octubre va generar un centenar de denúncies de ciutadans alertant d'un possible "ús il·lícit" de les seves dades per confeccionar el cens; criticant les cartes enviades pel Govern citant-los com a membres de taules electorals i també lamentant l'exposició de les seves dades a Internet perquè la Generalitat va publicar els col·legis electorals a la xarxa.

   L'últim any en el qual l'Acpd va registrar un notable increment de les denúncies va ser el 2014 i es va deure a la consulta independentista: "Aquelles denúncies es van arxivar perquè es va considerar que la Generalitat estava habilitada per fer el que va fer i va obtenir les dades legalment", assenyalen les mateixes fonts.

OBTENCIÓ IL·LEGAL DE DADES

   L'exsenador Santi Vidal va desencadenar la segona causa que va fer incrementar les denúncies, en afirmar en un acte organitzat per l'ANC que el Govern havia obtingut il·legalment dades fiscals dels catalans.

   Aquelles declaracions van provocar que 36 persones acudissin a l'Acpd per saber si s'havien vulnerat els seus drets, però l'agència ja havia començat a actuar abans de rebre cap denúncia, i ho va fer a instàncies de la pròpia Generalitat.

   El llavors secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, va demanar a l'Acpd que fes una auditoria per demostrar que no s'havia fet res il·legal i que Vidal no tenia raó: els tècnics van estudiar "a fons" l'ús de les dades i van comprovar que tot s'estava fent correctament.

   L'auditoria va permetre detectar tres irregularitats "menors" que ja s'han corregit i que res tenen a veure amb l'1-O: se seguien emmagatzemant declaracions de la renda de 2013-2014 de persones que havien optat per presentar-la davant l'Agència Tributària Catalana, s'havia fet un contracte amb falta d'informació i no s'estava gestionant bé la renovació de les contrasenyes.

EL 21-D DISPARA LES DENÚNCIES

   El tercer capítol que va disparar l'any passat les denúncies a l'Acpd és un mail massiu que l'entitat privada Democràcia Ciutadana va enviar a multitud de catalans demanant el vot per Cs en les eleccions del 21 de desembre.

   Aquest episodi va generar un al·luvió de denúncies fins a aconseguir les 460 --gairebé el doble de totes les registrades per qualsevol tema el 2016--, però l'Acpd va haver de derivar-les a l'Agència de Protecció de Dades estatal perquè aquest assumpte no és de la seva competència.

INVESTIGACIÓ CONGELADA

   Totes les denúncies relacionades amb el referèndum i el cas Santi Vidal segueixen a l'espera de resposta perquè Protecció de Dades ha congelat la investigació: és el que obliga a fer la llei sempre que hi ha una investigació judicial en marxa, com les que s'estan duent a terme sobre tots dos assumptes.

   En cas que la investigació judicial acabi en condemna, l'Acpd no podrà actuar perquè no es poden castigar dues vegades uns mateixos fets però podrà investigar si hi ha hagut altres responsables no condemnats; si no hi ha condemna, llavors sí podrà indagar-ho tot i concloure si hi ha hagut o no vulneració de dades personals.

   Si es detecten irregularitats, el Govern no rebrà cap multa ni sanció perquè a les administracions públiques solament se'ls pot instar a prendre "mesures correctores" i no se'ls pot exigir res més --en canvi, als ens privats sí se'ls pot multar--.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés