Actualitzat 19/01/2020 13:46 CET

El procés, segona part: Trapero seu aquest dilluns en el banc dels acusats per rebel·lió i s'enfronta a 11 anys de presó

L'ex-cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, declara en la jornada 17 del judici del procés al Tribunal Suprem. Al seu costat, l'acompanya en la taula la seva advocada, Olga Tubau.
Señal de TV del Tribunal Supremo - Archivo

La Fiscalia podria canviar l'acusació el primer dia de judici després de la condemna del Suprem per sedició

MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -

L'Audiència Nacional acull a partir d'aquest dilluns la segona part del judici del procés independentista a Catalunya, que asseurà en el banc dels acusats al major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, els ex-caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, i la intendent Teresa Laplana. Els tres primers s'enfronten a una petició fiscal d'11 anys de presó per rebel·lió, mentre que la quarta està acusada de sedició i podria ser condemnada a quatre anys de presó.

Ara com ara, abans de començar del judici, aquesta és l'acusació que pesa contra els quatre processaments. No obstant això, la sentència que el Tribunal Suprem va dictar el passat 14 d'octubre podria canviar les coses i que la Fiscalia modifiqui les seves conclusions provisionals el primer dia de la vista oral.

El Ministeri Públic va fer públics els seus escrits d'acusació per als líders del'procés, tant els processaments en el Suprem com en l'Audiència Nacional, el mateix dia i es va seguir el mateix criteri per a tots: el que va passar a Catalunya la tardor del 2017 correspon a un delicte de rebel·lió.

La càrrega de treball a l'Audiència Nacional va voler que el judici del Suprem se celebrés un any abans que el dels comandaments dels Mossos i que les seves conclusions es fessin públiques amb tres mesos d'antelació. La sentència del tribunal que va presidir Manuel Marchena va ser unànime i va estimar que els fets van ser constitutius d'un delicte de sedició, descartant així la tesi de Fiscalia i apostant per la que va defensar l'Advocacia de l'Estat.

Un cop es va publicar la sentència, els ulls es van dirigir cap a la Fiscalia de l'Audiència Nacional, però tant els seus responsables com la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, no van fer cap avançament sobre quina serà l'acusació que se sostindrà durant el judici.

La defensa de Trapero va presentar un escrit a l'Audiència Nacional en què va reclamar que la Fiscalia esclarís els termes del seu escrit de conclusions provisionals, però el Ministeri Públic només van deixar clar que tindrien en compte les "reflexions i decisions" de la sentència del Suprem i que, de fer alguna modificació, es faria un cop comencés la vista oral.

Fonts de la defensa del major dels Mossos que ha consultat Europa Press han explicat que no faran cap petició nova en començar el judici perquè ja va quedar clara la seva posició amb aquest escrit, així que esperaran que es pronunciï el fiscal.

VA COOPERAR DE MANERA "DECISIVA, CONSCIENT I INTENCIONADA"

El Ministeri Públic considera que Trapero, Puig, Soler i Laplana van cooperar de manera "decisiva, conscient i intencionada" amb els líders independentistes tant en els successos del 20 i 21 de setembre del 2017 davant de la Conselleria catalana d'Economia com durant el referèndum de l'1 d'octubre.

En la seva opinió, els acusats van promoure una "inacció i desistiment de funcions" dels Mossos que permetés als líders independentistes aconseguir els seus objectius, perquè entén que Puig, Soler i Trapero, "cadascun des del seu càrrec i responsabilitat, es van sumar al pla secessionista posant a la disposició d'aquest l'actuació del cos policial".

A Laplana se la jutjarà per la seva actuació durant la protesta davant la Conselleria d'Economia, on s'estava produint un registre judicial, els responsables del qual no van poder sortir de l'edifici fins l'endemà per la concentració d'unes 40.000 persones.

NO PERMETRE EL REFERÈNDUM

A més de declarar en període d'instrucció a l'Audiència Nacional, Trapero ja ha donat la seva versió davant els tribunals pel que fa a aquestes acusacions. Va ser en el judici del procés, on va declarar en qualitat de testimoni durant quatre hores en què va defensar que les seves ordres als agents des del seu càrrec mai no van anar dirigides a permetre el referèndum independentista.

També va assegurar que des de dos dies abans d'aquesta convocatòria, els Mossos ja havien previst un pla per si era necessària la detenció de Puigdemont i que es va posar a la disposició del fiscal superior de Catalunya i del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Com ja havien declarat prèviament altres comandaments dels Mossos, Trapero va explicar al tribunal del procé' que dies abans del referèndum havia convocat Puigdemont, Junqueras i Forn a dues reunions enquè els va avisar que, si seguien endavant amb la votació, hi podien haver "desordres públics". Els magistrats van donar credibilitat a aquesta versió, doncs així ho van reflectir en la seva posterior sentència.

A més, va defensar l'actuació dels Mossos durant l'1-O, i va afirmar que la magistrada del TSJC els havia demanat "paciència, contenció i garantir la pau social" i que el dispositiu per impedir el referèndum era responsabilitat de tres cossos policials, no només d'un. També va remarcar que els Mossos tenen dispositius suficients per enfrontar-se a "dos milions de persones" que preveien que sortirien a votar.

"Ens hagués encantat que hi hagués hagut més resultats. Hi van van haver els que vam poder entre tots. Hi havien d'haver dos milions de persones i uns 15.000 policies per impedir-ho en compliment d'un mandat judicial. Per tant, hi podia haver risc de problemes d'ordre públic", va manifestar el major durant la seva compareixença.

TESTIMONIS: DE PÉREZ DE LOS COBOS A JUNQUERAS

Un cop acabin de declarar els acusats en el judici --Trapero, Laplana, Soler i Puig, per aquest ordre--, el tribunal ha citat els testimonis proposats per les parts. El primer serà el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O, qui també va declarar en el judici del Suprem i del qual la relació amb Trapero "va ser sempre difícil", tal com va dir ell mateix.

A continuació, serà el torn de Ferran López, el comandant dels Mossos que va substituir Trapero després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. La seva versió dels fets es va assemblar més al que va explicar el major en el judici que a la de Pérez de los Cobos.

Però els testimonis que més atenció mediàtica despertaran arribaran prop del final de la vista oral. Seran els condemnats per sedició Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, així com l'expresident Artur Mas.

També passaran per l'Audiència Nacional per comparèixer com a testimonis la lletrada de l'Administració de Justícia que va haver de sortir pel terrat de la Conselleria d'Economia durant el setge al registre judicial del 20 de setembre del 2017.

POLICIES, GUÀRDIES CIVILS I MOSSOS

La llista es completa amb agents de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i dels Mossos d'Esquadra, així com l'ex-director general de la policia autonòmica Albert Batlle --que va substituir Pere Soler-- i els comissaris de la policia autonòmica Joan Carles Molinero, Manel Castellvi, Jose Luís Guerrero, Rafael Comes i Emili Quevedo.

Jordi Jané, l'exconseller d'Interior que va deixar el càrrec dos mesos i mig abans del referèndum independentista i a qui va substituir Forn, també ha estat citat. Segons va dir ell mateix durant el judici del Suprem, una de les raons de la seva dimissió va ser no voler veure's "embolicat en un procés d'un referèndum unilateral". El darrer testimoni previst pel tribunal és Joan Antoni Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri d'Interior.

el més llegit

  1. 1

    Una butlleta de la Bonoloto venuda a Santpedor (Barcelona), premiada amb gairebé 155.000 euros

  2. 2

    El Govern prepara un altre paquet d'ajudes a autònoms, treballadors en ERTO i sectors afectats

  3. 3

    El barri de Baró de Viver a Barcelona estrena un nou rocòdrom per a totes les edats

  4. 4

    Manuel Castells vol "arribar a la gratuïtat total de la universitat"

  5. 5

    Illa deixarà Sanitat demà per centrar-se en la campanya de les catalanes

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés