BRUSSEL·LES, 17 jul. (EUROPA PRESS) -
La Justícia europea va obrir aquesta setmana la via per desbloquejar l'entrega de Carles Puigdemont en considerar en un dictamen no vinculant que els tribunals belgues es van extralimitar en negar la competència del Suprem per emetre l'euroordre i acceptar sense proves que els seus drets puguin estar en risc; però no és la peça fonamental per reactivar el procés a Bèlgica, que continua pendent de l'abast de la immunitat parlamentària de l'expresident de la Generalitat.
L'advocat general Jean Richar de la Tour adverteix en la seva recomanació al Tribunal de Jusicia de la UE (TJUE) que negar la competència del Tribunal Suprem en aquesta causa podria "esquerdar" el principi de reconeixement mutu que els països de la UE van acceptar en dissenyar l'euroordre i que és una "pedra angular" de la cooperació judicial en matèria penal per "lluitar contra la impunitat".
També adverteix que l'autoritat judicial d'execució, en aquest cas Bèlgica, "no pot estar facultada per denegar" una euroordre basant-se en una mera acusació de "risc individual de vulneració" de drets si no s'han demostrat deficiències sistèmiques o generalitzades en el sistema judicial de l'Estat membre emissor.
"Si no s'ha demostrat l'existència de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'Estat membre emissor, l'autoritat judicial d'execució no pot estar facultada per denegar l'execució d'una ordre de detenció europea", raona el lletrat europeu.
En aquest sentit, afegeix que l'autoritat judicial que rebutja l'euroordre per aquest motiu ha de determinar primer si existeixen "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades" d'un risc "real" i després demostrar en quina mesura afecta el cas individual de manera "concreta".
Durant la vista prèvia a aquest dictamen, la Comissió Europea va defensar que a Espanya no existeixen riscos sistèmics ni generalitzats en el seu sistema judicial i l'advocat general afegeix en la seva argumentació que els reclamats per Llarena "tenen a la seva disposició vies de recurs a l'Estat membre emissor amb la finalitat que es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional", qualsevol vulneració dels seus drets.
El magistrat instructor del Suprem va plantejar aquesta sèrie de qüestions prejudicials davant la Justícia europea després que un tribunal d'apel·lació belga va rebutjar entregar Lluís Puig, un dels exconsellers que se'n va anar amb Puigdemont a Bèlgica, mentre mantenia en suspens les decisions sobre Puigdemont i dos exmembres més del Govern, Toni Comín i Clara Ponsatí, per ser eurodiputats.
Amb això, Llarena no només qüestiona la manera en què es va resoldre el cas de Puig, sobre el qual l'advocat europeu avala que s'emeti una nova euroordre si la sentència definitiva del TJUE confirma que Bèlgica es va extralimitar, sinó que demana aclarir l'abast de les OEDE contra la resta de reclamats i els supòsits en els quals poden ser rebutjades.
La sentència del Tribunal amb seu a Luxemburg no arribarà abans de la tardor, però serà d'obligada aplicació per a Bèlgica. Malgrat que els dictàmens no són vinculants pel TJUE, les seves sentències segueixen, en la gran majoria dels casos, la línia marcada per l'opinió de l'advocat general.
IMMUNITAT DE L'EUROCAMBRA
En tot cas, la resposta a les preguntes de Llarena no marcaran el final del recorregut, ja que hi ha un segon assumpte pendent de resolució a la Cort europea i és pel qual la Justícia belga va paralitzar el procés de Puigdemont el gener del 2020.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van obtenir un escó en les eleccions europees del maig del 2019 que van poder ocupar a partir del gener de l'any següent, després que una sentència del Tribunal de la UE en el cas del líder d'ERC, Oriol Junqueras, va establir que havien de ser reconeguts com a eurodiputats des del moment en el qual es va fer la proclamació oficial dels resultats, tot i que no acudissin a jurar la Constitució.
Com a conseqüència, el Suprem va enviar els respectius suplicatoris al Parlament Europeu per sol·licitar la suspensió de les immunitats dels tres eurodiputats de JxCAT perquè poguessin ser jutjats a Espanya, una mesura que el ple de l'Eurocambra va acceptar el març del 2021.
En aquesta ocasió, van ser els tres polítics independentistes els que van recórrer al TJUE el maig del 2021 per recórrer la decisió europarlamentària i exigir que els fos restituïda la immunitat; un cas que continua pendent de sentència.
Mentrestant, els tres reclamats van sol·licitar que els fos restituïda cautelarment la immunitat mentre es resolia el recurs, però el Tribunal va considerar que no era necessari perquè les euroordres es consideraven suspeses i no hi havia risc que fossin detinguts en els seus desplaçaments com a eurodiputats.
La detenció de Puigdemont a Sardenya (Itàlia) va permetre als reclamats tornar a sol·licitar mesures provisionals a Luxemburg, que en un segon acte al maig passat els van tornar les seves respectives immunitats fins que es resolgui el cas.
En la seva argumentació, el vicepresident del TJUE va considerar que es compleix el requisit per a la concessió de mesures provisionals a primera vista de fet i de Dret (fumus boni iuris) i ho explica pel "comportament" del ponent i del president de la comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu, aquest últim l'eurodiputat de Ciudadanos Adrián Vázquez.
Sobre aquests diputats, el vicepresident del TJUE considera que els seus comportaments "semblen demostrar a primera vista una presa de posició o un prejudici personal contraris als diputats", si bé aclareix que correspondrà al jutge que ha d'analitzar el fons del cas establir si la "realitat" és aquesta.
